Jaume Cabré i les ombres del mal

Jaume Cabré publica un nou recull de relats, 'Quan arriba la penombra' (Proa), també en castellà, editada per Destino.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

“Quan preparo un recull de contes, entre els contes que he posat sobre la taula es produeixen baixes, algunes cantades i d’altres ben inesperades. Tant pot ser perquè m’adono de sobte del poc interès que em provoca un conte com també perquè hi ha un relat que no s’adiu amb l’atmosfera que imposen els que considero indiscutibles”, escriu Jaume Cabré a l’Epíleg del seu últim llibre publicat Quan arriba la penombra (Proa).

Segons Josep Lluch, editor de Proa, aquest és un llibre cent per cent Jaume Cabré: “Pot semblar una obvietat perquè l’ha escrit ell, però em refereixo al fet que és una obra que es relaciona amb tota l’obra de Cabré i s’hi imbrica en diversos nivells”, ha precisat l’editor en roda de premsa a l’Ateneu Barcelonès. “Hi ha una imbricació des del punt de vista estilístic i de recursos narratius que ens recorda a Jo confesso”, ha continuat.

Quan arriba la penombra, títol que vol il·lustrar les actituds humanes més cruels i inhumanes, és un recull de contes amb el qual Cabré es concentra en la mort, concretament la mort violenta i l’assassinat, lligats sota un motiu temàtic: la mirada. “Les mirades són maneres de veure el món i cada conte en té una”, ha afegit l’escriptor. Un altre aspecte rellevant del recull de contes i que unifica tots els relats és la pintura: “Entesa com una fugida i un refugi en la penombra”, ha fet Lluch.

La majoria dels contes han estat escrits entre el 2012 i el 2016, si bé n’hi ha alguns que han estat escrits abans però que ha decidit incorporar-los perquè encaixaven amb l’atmosfera del llibre. Els relats tenen una extensió molt diversa i van des de les tres o quatre pàgines fins a les cinquanta-vuit. “També són diversos pel que fa a la complexitat, però, tanmateix, tenen una certa unitat”, ha continuat l’editor.

“Tracto cada conte per ell mateix fins que arriba un moment en què els he de posar un al costat de l’altre per veure si té sentit que les històries vagin de costat”, aclareix Cabré. Més que una extensió similar, el que l’escriptor considera essencial és l’atmosfera, l’aire familiar, que es crea entre els relats: “Aquest aire de família hi dóna un cert gust de novel·la, al conjunt de relats”, ha explicat i ha afegit que d’aquest llibre encara no sabria definir-ne l’aire. “A hores d’ara encara estic fent descobriments”, ha dit.

La unitat del llibre es veu completada per la coberta, un microdetall del quadre d’Antonello da Messina, Retrat d’un home (Galeria Nacional de Londres). “Va ser una tria difícil per la diversitat temàtica en les històries i calia buscar una imatge que fos una bona entrada al llibre”, ha explicat Josep Lluch. “Estic molt content d’haver-me deixat convèncer”, ha afegit l’escriptor, que en un primer moment no li acabava d’agradar: “T’interpel·la la mirada, el nas protagonista”, ha fet Cabré.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació