Iannis Varufakis, convidat estrella al D.O. Europa

Si l’any passat el D.O. Europa es plantejava la construcció d’una identitat europea, el cicle d’aquest any pretén versar sobre una altra qüestió fonamental: “Per què cal parlar d’Europa i del seu futur?”. Sobre aquesta qüestió, Mònica Terribas en conversarà amb quatre figures d’àmbit internacional: Iannis Varufakis, Loretta Napoleoni, Owen Jones i Judith Butler. L’any passat, el cicle va reunir pensadors i intel·lectuals com Zygmunt Bauman, Aleksandra Kania, Susan George, Saskia Sassen, Sami Naïr i Orhan Pamuk, les reflexions dels quals Mònica Terribas les ha recollit al llibre D.O. Europa, publicat per RBA aquest 2015.

Seguint la mateixa línia que el D.O. Europa de l’any passat —que va tenir un gran èxit—, aquest cicle té com a objectiu fer reflexionar els espectadors sobre la construcció d’una identitat europea a través d’una conversa amb els convidats. “La qüestió de la identitat m’amoïna, perquè la identitat s’intenta fixar; però no hauria de ser així, la identitat s’ha de construir”, confessa Mònica Terribas durant la presentació del cicle al Born Centre Cultural. Així ho afirmava en una entrevista que Bernat Puigtobella li havia fet l’any passat a propòsit d’aquest cicle: “Crec que la identitat és la construcció complexa del sentit de pertinença d’un individu i un col·lectiu d’acord amb els seus ideals de com ha de viure la comunitat i amb quins valors de justícia social, equitat, progrés i desenvolupament”.

Tal com ha explicat Toni Soler durant la presentació del nou cicle —en què també han participat Mònica Terribas, Xavier Domènech i Amadeu Altafaj—, el D.O. Europa, que va néixer com una activitat dins del Tricentenari, vol reflexionar, conversar i debatre sobre Europa. “Estic content que aquesta activitat hagi transcendit aquesta data, el 2014, i que esdevingui un fòrum de debat sobre la identitat en paràmetres europeus”, si bé, tal com ha volgut remarcar, el balanç del primer cicle, tal com es mostra al llibre, és fortament pessimista. El Born CC va creure que era bo apostar per noves visions sobre la identitat europea.

Xavier Domènech, Comissari d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament, ha explicat que aquest tema és enorme i de doble interès: “És un tema que des de l’Ajuntament considerem necessari abordar però que ens el mirem amb preocupació”. La identitat europea es va abordar per primera vegada el 1973 a Copenhaguen, moment en què es va creure necessari treballar per la construcció d’una identitat europea. “En el procés de debat de la identitat europea, els països del sud no hi hem participat, i, per tant, hi ha molts continguts i històries que no hi seran”, i ha afegit: “Potser podem contribuir-hi amb aquest cicle”.

Domènech és del parer que Europa pateix actualment una crisi de legitimitat, que s’ha fet palesa amb la crisi grega, i una crisi de model social, que s’ha fet evident amb la crisi dels refugiats. Tanmateix, ha volgut subratllar que, per a Catalunya, Europa és un “somni” pels valors de progrés i democràcia que vol transmetre, “encara que els fets històrics recents d’Europa deixen clar que també és una història d’ombres”. A aquesta idea, Amadeu Altafaj, hi ha afegit que Europa ha estat també una “frustració”, sobretot durant la guerra civil espanyola: “Ens van deixar al congelador de la història durant 40 anys”.

Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat de Catalunya a la Unió Europea, ha volgut recordar una frase de Sami Naïr, un dels ponents del cicle passat: “Europa no existeix”. “A quina existència fa referència, Naïr?”, s’ha preguntat Altafaj: a l’econòmica, a la política o a la del démos? “Les respostes són múltiples”, ha sentenciat.

Per a Altafaj, el punt de partida d’aquesta identitat —ell prefereix parlar d’un component identitari europeu múltiple— no ha tingut lloc de manera sistemàtica, és a dir, a partir de la construcció del démos, sinó que ha estat una construcció de les elits. “La democratització i divulgació del debat ha tingut lloc fa poc, quan s’ha produït un impuls des de baix fins a dalt”. Ara bé, al costat del debat identitari, segons Altafaj, hi ha també el de la sobirania d’Europa, un debat en el qual s’han posat pedaços: “Un altre dels termes absents que traspuen en els discursos europeus és el de ciutadania europea, que és clau per al futur de Catalunya a la UE si el 27S fa un pas endavant”.

Per a Terribas les conclusions del primer D.O.Europa, que per a ella també són pessimistes, es veuen reflectits en fets posteriors, sobretot en “la crisi grega, en la crisi dels refugiats, i en el nostre problema amb Europa”. Tal com deia Susan George, “no ens sentim representats”, i, en paraules de Terribas, “això mostra una crisi de legitimitat.

Protagonistes de la segona edició

Els ponents d’aquesta segona edició són Loretta Napoleoni, Iannis Varufakis, Owen Jones i Judith Butler. Les converses començaran el 8 d’octubre i s’acabaran el 9 de novembre.

Loretta Napoleoni s’ha convertit en una veu referent en temes de terrorisme i sovint en parla tant a la televisió (CNN, Sky, BBC, etc.), com a la premsa escrita ((El País, Le Monde, The Guardian, etc.). En el seu últim llibre, El fènix islamista. L’Estat Islàmic i el redisseny del Pròxim Orient, analitza la creació d’aquesta organització i la ràpida extensió territorial i mediàtica que ha tingut a escala internacional. En el cicle, conversarà amb Terribas sobre Estat Islàmic i els motius pels quals una persona canvia la seva identitat i en busca una de nova.

Iannis Varufakis és economista, professor i escriptor. S’ha fet sobretot conegut després d’ocupar el càrrec d’exministre de finances grec, posició que va haver d’abandonar per exigències de la Unió Europea, que semblava preferir algú més diplomàtic. Varufakis, doncs, ha viscut en primera persona les negociacions i la imposició de la voluntat de les estructures supranacionals i, per tant, és “l’interlocutor perfecte per saber com funciona la UE”, assegura Terribas, ja que ha viscut amb prinera persona les contradiccions europees. Com a ministre grec, li va tocar fer-se càrrec d’un dels reptes més durs: encapçalar les negociacions financeres per redefinir la participació de l’economia grega a Europa i el seu encaix en el sistema financer global. Entre les seves obres, cal destacar The Global Minotaur: America, the True Origins of the Financial Crisis and the Future of the World Economy, i actualment està preparant Alquímia inversa: Europa camí de la desintegració.

Owen Jones, escriptor, columnista i comentarista a diaris com The Guardian i The Independent, és un dels principals influents de l’esquerra britànica. En aquest cicle reflexionarà sobre l’stablishment britànic, que actualment s’està plantejant si vol continuar formant part de la UE o no. “L’amor anglès envers Europa és ambivalent”, subratlla Terribas. Jones donarà una visió sobre la identitat a través de les classes i el poder. Segons Telegraph, Jones és considerat un dels pensadors més influents de l’esquerra britànica.

Finalment, la filòsofa i pensadora Judith Butler, catedràtica de la Universitat de California Berkeley, parlarà sobre els drets de les persones i sobre quins drets i quines obligacions té tot ciutadà europeu. Butler és sobretot reconeguda en el camp del feminisme, l’ètica i la filosofia política, si bé es va donar a conèixer sobretot pels seus estudis sobre gènere, pel seu activisme pels drets dels gais i lesbianes i el seu suport al moviment queer. La seva tasca ha estat reconeguda amb diversos guardons: el Premi Adorno d’Alemanya o el Cavaller de les Arts de França. Les seves obres més destacades són El género en disputa, Mecanismos psíquicos del poder, Lenguaje, poder e identidad.