Mònica Terribas conversa amb Zygmunt Bauman avui al Born CC

3.03.2014

Aquest dijous 6 de març el Born CC acull la primera sessió de D.O. Europa, un cicle dirigit per Mònica Terribas que portarà a Barcelona intel·lectuals de primer ordre per reflexionar sobre la identitat europea. Cada dijous al llarg de les pròximes cinc setmanes, Terribas mantindrà converses amb Zygmunt Bauman i Aleksandra Kania, Susan George, Saskia Sassen, Sami Naïr i Orhan Pamuk. Mònica Terribas ens explica com ha ideat el cicle.

Mònica Terribas

 

BP:  Has triat una nòmina d’intel·lectuals de referència. Comences amb Bauman, un gran reserva, que ja havies entrevistat alguna vegada a La nit al dia. Com has fet la tria de convidats? Has pogut convidar a tothom qui hauries volgut?

M.T. Era difícil fer un cicle amb poques persones per abordar una qüestió tan polièdrica i complexa com la identitat d’Europa, no només de la Unió Europea. Entre molts d’altres, m’hauria encantat que el sociòleg Anthony Giddens o Jürgen Habermas s’hi haguessin afegit, per exemple. En el cas d’Habermas, especialment, perquè crec que la perspectiva alemanya de la segona generació de l’escola de Frankfurt té moltes coses a dir sobre l’evolució de la identitat europea, però no sempre aconseguim tot el que ens proposem, i la seva absència és una de les frustracions que arrossego, no només en cicles com aquest sinó també en la feina del dia a dia de la comunicació en els mitjans públics. Habermas s’ha allunyat dels mitjans de comunicació perquè creu que la seva capacitat emancipadora i transformadora ha quedat mutilada per l’evolució del mercat. No li falta part de raó, però crec que en ocasions com aquest cicle que començarem dijous al Born CC contribuïm a lluitar contra aquest corrent, sense la pretensió de fer grans cops d’efecte, ni terrabastall ni titulars. Senzillament, sumar coneixement.

B.P: Has aconseguit un equilibri impecable entre homes i dones. A banda d’aquest criteri, quina altra motivació has tingut a l’hora de programar el cicle?

M.T. Crec que el Cicle D.O. Europa té tots els ingredients que ens havíem proposat: l’anàlisi sociològica de Zygmunt Bauman, Aleksandra Kania i Saskia Sassen, la perspectiva econòmica dels sistemes que defineixen la relació entre poder i societat amb Susan George; i la dificultat de la convivència entre cultures i pobles amb Sami Naïr i Orhan Pamuk. De fet, de tots els convidats al cicle, només he pogut entrevistar anteriorment a Zygmunt Bauman i Sami Naïr. La resta, són intel·lectuals que he seguit a distància i que ara crec que és un moment clau per a escoltar-los.

B.P. A banda de l’interès individual de cada sessió, quin recorregut proposes per a aquells que seguiran tot el cicle sencer? Per on t’agradaria portar-los?

M.T: El format del cicle són converses. Una conversa implica escoltar el que et diu l’altre i acompanyar-lo en els seus raonaments per aconseguir que pugui expressar les seves idees amb tota la seva complexitat. Naturalment, però, hi ha qüestions que els vinculen a tots: la relació entre identitat individual i col·lectiva i la seva relació amb el poder polític i econòmic. La construcció permanent de les relacions socials, condicionades per l’escenari canviant i punyent dels problemes globals. I naturalment, la fragilitat de la cultura en un entorn on el consum i el creixement econòmic són forces prioritàries que acaben definint les estratègies dels estats i de les institucions supraestatals, que són la clau per entendre les fissures i tensions de les nacions dins de l’univers dels estats-nació.

B. P:  La identitat ha substituït la ideologia (aquella vella dicotomia dreta-esquerra) com a eix vertebrador del discurs polític públic. Ara mateix molts catalans, rics o pobres, viuen una mateixa reivindicació identitària, però Bauman al seu últim llibre parla de les diferències de classe. No trobes que la classe continua determinant la identitat?

No crec que la identitat hagi substituït la ideologia entesa com a tendència dreta-esquerra. Crec que la identitat és la construcció complexa del sentit de pertinença d’un individu a un col·lectiu d’acord amb els seus ideals de com ha de viure la comunitat i amb quins valors de justícia social, equitat, progrés i desenvolupament. La identitat va lligada també a la ideologia sobre el model de societat que volem. El que s’ha desdibuixat amb la globalització és precisament l’eix esquerra-dreta, que és el què Bauman explica amb tanta precisió: el poder s’ha allunyat de la politica perquè el poder està desplaçat a la presa de decisions econòmiques dels mercats mundials. I aquesta despossessió del poder per part de les institucions democràtiques és el que ha afeblit l’eix dreta-esquerra deixant pas a l’acció política basada en la dependència d’actors que no controlen els mecanismes de la democràcia representativa.

 

Zygmunt Bauman a casa seva

 

B.P: D.O.Europa se celebra al Born CC en el marc dels actes del Tricentenari. El Born és avui per a molts un espai de redempció. Els catalans reclamem la independència, però des de sempre anhelem la redempció, que és una aspiració diferenciable a la d’emancipació. Ara hem tancat amb grans dades de participació l’Any Espriu, un centenari que s’ha fet coincidir ideològicament amb el procés, però els versos d’Espriu ens parlen més de redempció que d’independència. Què en penses de la relació entre aquestes dues aspiracions? Creus que la independència pot conduir a la redempció? O que els catalans es poden redimir igualment davant de la història sense ser independents?

Aquest no és un cicle per parlar de la independència de Catalunya, ni de la redempció. És un cicle per reflexionar sobre els valors que compartim els europeus, el camp comú de construcció d’una societat solidària i conjurada des de la II Guerra Mundial en aconseguir la pau –encara que els esdeveniments d’Ucraïna ens alarmin, ara!-. Fa un parell de setmanes, el filòsof Bernard-Henry Lévy deia a la plaça Maidan de Kíev, abans no es produís el canvi de govern i Putin no decidís actuar sobre Crimea, els deia als ciutadans opositors que es mantenien dempeus a la plaça: “Vosaltres teniu, gent del poble de Maidan, un somni que us uneix i el vostre somni és Europa. No l’Europa dels comptables, l’Europa dels valors. No l’Europa dels buròcrates, l’Europa de l’esperit. No l’Europa cansada de si mateixa que dubta de la seva vocació i del seu sentit.” Doncs és aquesta reflexió la que mou el cicle: què és ara el somni europeu? Existeix? Sobre quins valors se sustenta? Quin és la seva vocació i el seu sentit? Perquè compartir aquest projecte, entre ciutadans catalans, que també són europeus, permetrà reflexionar sobre els objectius que perseguim com a comunitat, al marge dels projectes polítics que en aquest moment ens ocupen. I crec que aquesta aportació és tan important com cap altra. No crec en les redempcions, ni amb el futur que mira constantment al passat per explicar-se. Del passat, n’hem d’aprendre, però si ens quedem aturats mirant el jaciment de la ciutat que ens acompanyarà durant el cicle D.O. Europa, no haurem après res. Jo cada dijous, al Centre Cultural del Born, escoltaré atentament el que m’expliquin les veus que hem convidat, i quan acabi, amb més coneixement que abans d’entrar-hi, continuaré mirant endavant.