Els clubs de lectura a Barcelona: una història amb final obert

Han passat més de dues dècades des de la creació del primer club de lectura de la ciutat de Barcelona, però Anna Cabó encara recorda el to taronjós dels tríptics que promocionaven el club de lectura no mixt de la biblioteca Francesca Bonnemaison. “Realment tot va ser un cúmul de casualitats”, recalca l’exdirectora de la biblioteca.

En aquell moment, la Bonnemaison era una biblioteca de barri sense recursos tècnics ni tecnològics que funcionava amb fitxers de fusta i on totes les feines que s’hi realitzaven es feien de manera manual. Però això també la feia una biblioteca de proximitat on tothom es coneixia. “El nostre públic habitual era bastant envellit, senyores grans que venien a llegir novel·les. Moltes d’elles estaven molt soles i venien a la biblioteca a parlar perquè realment no tenien gaire ningú més”, recorda l’Anna.

En aquest context va trucar a la porta de la Bonnemaison Rosa Núñez, una jove acabada de graduar i amb ganes de descobrir nous camins en els quals traçar el seu futur. “Li vaig encarregar un projecte de dinamització de la lectura, però que també fos capaç de crear comunitat i vincles”, em comenta l’Anna. Juntes van treballar en una llista de propostes i, entre barreges i combinacions d’aquestes, van néixer els clubs de lectura. “Ens vam inspirar en els reading clubs que ja es començaven a veure en el món anglosaxó i en uns tallers literaris que feien a Badalona. Però nosaltres buscàvem un rotllo més casolà, de barri, de cures, de cafè i pastes”.

De la teoria a la pràctica només hi ha un pas i, en aquesta història, el més important era l’organització. El projecte es va engegar quan ni tan sols existia el Consorci de Biblioteques de Barcelona, només hi havia aquest únic club de la Bonnemaison, organitzat i executat únicament per elles: “Anàvem a carro de mans voluntàries com les de la Rosa, les d’en Jaume, el conductor del club, i els llibres que ens deixaven des de la biblioteca de Badalona”, m’explica l’Anna.

Poc després es va començar a redactar el Pla de Biblioteques de Barcelona i, en l’àmbit polític, ja es parlava de la creació d’un consorci. Per això l’ICUB, Institut de Cultura de Barcelona, va publicar una línia de suport a Projectes Innovadors a Biblioteques, una oportunitat per donar més veu a l’exitós programa dels clubs de lectura. “Com que ja teníem el projecte redactat, ens va ser molt fàcil donar-li la volta i dir que era un projecte aplicable a la xarxa de biblioteques de la ciutat. I així ens van donar l’ajuda”.

Aquell club no mixt, generalista i de barri que havien creat les dones de la Francesca Bonnemaison, va expandir-se i evolucionar a tres clubs de lectura mixts i generalistes. Amb els diners de l’ajuda es van poder comprar llibres i també contractar conductors especialitzats. De totes maneres, la gestió i l’organització dels tres clubs continuava sota el paraigua de les dones que treballaven a aquella biblioteca.

L’èxit que van tenir des del principi els clubs de lectura entre els usuaris i les usuàries de les biblioteques es va veure reflectit en la llista d’espera que generaven. Quan l’any 2001 es va crear el Consorci de Biblioteques de Barcelona hi havia, repartits entre tres biblioteques, sis clubs de lectura coordinats per la Francesca Bonnemaison, sota la direcció de Gemma Domingo. El Pla de Biblioteques executat pel Consorci posava en rellevància la importància de la modernització i expansió dels programes culturals de les biblioteques. S’havia de tenir a disposició més recursos i més gent implicada en el projecte. Els clubs de lectura havien traspassat fronteres de nou.

“Des del principi, els clubs de lectura van ser valorats com una eina molt potent per aconseguir que les biblioteques fossin un referent cultural a la ciutat”, em comenta Juanjo Arranz, l’excoordinador de la programació cultural de Biblioteques de Barcelona i dels clubs de lectura. El model que havia començat a la Bonnemaison l’any 98 va augmentar de manera exponencial i va tenir molt bona rebuda entre els professionals de les biblioteques. Al final, tal com explica Arranz, era una eina relativament fàcil d’organitzar que dinamitza i visibilitza la lectura a grans escales. Tot i que, tal com recorda Juanjo Arranz, aquesta facilitat per coordinar tots els recursos necessaris també radicava en l’equip que hi havia darrere. Persones com Òscar Carreño i Cesar Moreno van fer una gran feina en la gestió dels clubs, juntament amb els i les altres professionals de les Biblioteques de Barcelona.

Es van posar ràpidament mans a l’obra per intentar que cada biblioteca de Barcelona tingués, com a mínim, un club de lectura. Primer es van comprar llibres per tenir un molt bon fons i poder evolucionar de clubs de lectura generals a clubs de lectura temàtics. Després van prioritzar la cerca de conductors especialitzats que dinamitzessin els clubs des d’un àmbit més professional. “Quan vam començar, vam pensar que valia la pena anar especialitzant per temàtica els clubs de lectura, per aprofitar també les especialitzacions que ja tenen algunes biblioteques de la ciutat”, recorda Arranz.

Amb el temps tot va anar creixent de manera paral·lela. Com més èxit, més clubs. “La clau de l’èxit del club de lectura és que se socialitza un plaer individual com és la lectura. Et permet compartir i obrir mires”, m’explica en Juanjo, que també recalca que la seva és una feina en què necessites estar en revisió i reinvenció constant.

Durant els vint anys que va portar la coordinació, va ploure molt, es van haver d’explorar molts camins per continuar oferint als usuaris i usuàries el format d’èxit que curs rere curs esperaven amb ganes. “Al principi vam buscar crear clubs diferents dels generals, després va irrompre l’era de la tecnologia i ens hi vam adaptar creant clubs virtuals, una eina que també ens va servir per sobreviure la pandèmia amb èxit; i també vam dedicar molt temps a buscar maneres de potenciar els clubs juvenils per fer arribar la lectura als joves”.

Les estratègies que va aplicar per anar renovant el model són infinites, però les recorda totes amb detall. “La feina del coordinador no consisteix únicament remodelar el format. S’ha de tenir una visió general per mantenir una lògica editorial, detectar buits temàtics i evitar errors a l’hora de distribuir les obres a les quaranta biblioteques de la ciutat”, m’explica en Juanjo, l’encarregat de traspassar la flama olímpica a Laura Pla, coordinadora actual dels clubs, i a Dani Galabert, encarregat de la Direcció Cultural i Educativa, l’any 2022.

Són ja vint-i-dos anys de treball conjunt i acció lectora que no cessa. L’èxit dels clubs de lectura continua creixent i les professionals de les Biblioteques de Barcelona tenen idees i fronts oberts per continuar oferint-ne. Laura Pla és l’actual ull de falcó i, tot i que recalca que tot tira endavant gràcies a una feina d’equip, ella és qui té aquest punt de vista general per acabar de coordinar la repartició dels clubs i detectar errors i noves inquietuds.

“Els clubs de lectura són l’ADN de les biblioteques. Impulsen a llegir per gaudi, compartir lectures, despertar l’esperit crític i creen un espai de convivència. Les biblioteques no només són una col·lecció de llibres, són un lloc de trobada i de connexió”, recalca Laura Pla. Veu les biblioteques com un rusc d’abelles, un lloc intergeneracional on es crea comunitat. “Els clubs són diàlegs constants amb la ciutat de Barcelona i amb els seus usuaris i usuàries”.

En aquest diàleg entre biblioteques i usuàries, es vol aconseguir arribar a tothom i que tothom pugui compaginar les agendes i trobar un forat per dedicar a la lectura i la comunitat. “Volem continuar desenvolupant molt més els clubs en general, però ara ens centrem sobretot en els Clubs a Mida, uns clubs més flexibles i més versàtils”, em comenta la Laura. Busquen incloure un nou actor al diàleg, l’actualitat. Cada vegada creix la necessitat d’oferir als lectors temes vinculats amb l’actualitat del que passa al seu voltant, es busca explorar temàtiques específiques que radiografiïn els principals neguits de la societat actual. Feminisme, sostenibilitat, gènere o comunitats marginades, per fer lluita i oferir tants punts de vista com persones.

En l’exploració rutinària d’avui dia, les professionals de les biblioteques, busquen jugar amb els espais que la ciutat ofereix i hibridar el format tradicional. Es vol expandir el territori dels clubs de lectura, aconseguir que surtin de les parets de la biblioteca i puguin dialogar amb la ciutat i els seus esdeveniments. Més cultura. Més lectura. Més comunitat.

Ferran Burguillos, gerent de la xarxa de biblioteques, posa èmfasi en les línies de futur dels clubs de lectura, que ja es comencen a traçar des del Consorci de Biblioteques. “Per a nosaltres és molt important consolidar els clubs virtuals en funcionament, per exemple, ja que permeten, entre d’altres coses, que els propis autors mantinguin un diàleg més estret amb els lectors durant el període de lectura i debat. També prioritzem la consolidació dels clubs infantils i juvenils. Treballar mà a mà amb escoles i instituts ens permet formar una ciutadania més crítica i garantir el dret a la lectura i a l’educació a tothom”, explica Burguillos.

Les fronteres dels clubs de lectura seran també cada vegada més àmplies i des de les Biblioteques ja es col·labora amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i altres entitats com universitats, museus i institucions culturals diverses per apropar el caliu de les lectures compartides a més usuaris i usuàries amb ganes de literatura. La lectura va més enllà, de la mateixa manera que els Clubs de Lectura. Aquestes reunions que van començar a una biblioteca del Born, han aconseguit crear una xarxa de persones lectores vinculades i compromeses amb la cultura de la ciutat. I pel que ens expliquen els encarregats de portar-los a terme, això només ha fet que començar. Al darrere dels clubs trobem persones ambicioses amb ganes d’expandir aquesta comunitat lectora i formar persones crítiques des d’un món on la cultura és qui posa les bases.