Déu es posa la granota de mecànic

Xavier Bertran analitza què és l’espiritualitat. “L‘Espiritualitat” és el punt de vista privilegiat que ens permet comprendre que som peces d’una maquinària, peces que tenen una funció diferent; d’aquí que sigui lògic i necessari que tinguem punts de vista diversos”, escriu Bertran. La il·lustració és de Marina Comas Durany, amb qui Xavier Bertran ha publicat el llibre Pluja daurada. 

Què és l’espiritualitat? Per mi, l’espiritualitat és un punt de vista. Si dic “per mi”, ja queda clar que aquest punt de vista és subjectiu. De fet, tots ho són; encara que puguem trobar afinitats que ens fan sentir que formem part d’un grup (som del Barça, som cristians, som copròfags) tots els membres de qualsevol d’aquests grups que hàgim pogut formar mantindran un punt de vista individual i específic que donarà un matís diferent. Un punt de vista diferent, en cas d’opinar —per exemple— sobre el mateix grup del qual formen part. Si aquest matís diferent ens el prenem com una aportació que complementa el nostre punt de vista, ens enriquim i podem continuar tan amics. Si el considerem un punt de vista discrepant i ens ho prenem com un atac personal que posa en evidència el nostre punt de vista, convertim la convergència en divergència i ens fotem d’hòsties; si el nostre grup era el dels copròfags, creem un subgrup diferenciat, el dels “copròfags de merda tirant a verdosa”. Aquesta nova etiqueta ens farà sentir a prop dels que se sumin a la iniciativa, fins que una veu divergent de dins torni a provocar el conflicte, ens tornem a sentir atacats i ens tornem a fotre d’hòsties. És fàcil veure, doncs, que el camí que evita el conflicte és el de respectar absolutament tots els punts de vista sobre qualsevol tema. Però per poder ser respectuosos i no prendre’ns-ho com una atac, és necessari no identificar-nos amb el nostre punt de vista. I aquí és on entra això que podem anomenar “espiritualitat”.

Espiritualitat, per mi, no significa ser una persona religiosa o portar túnica en nom de la primera “capullada” esotèrica que ens pugui passar pel cap; espiritualitat és la capacitat de veure i entendre que formem part d’un mecanisme infinitament més gran. Espiritualitat és el punt de vista privilegiat que ens permet comprendre que som peces d’una maquinària, peces que tenen una funció diferent; d’aquí que siguin lògics i necessaris aquests punts de vista diferents, als quals podem arribar pel fet de tenir una consciència tan elevada que ha esdevingut autoconsciència. Si posem l’exemple del motor d’un cotxe, en cas de tenir autoconsciència, les diferents peces que el conformen expressarien punts de vista diferents en funció de la tasca que desenvolupen; el càrter parlaria de l’emmagatzematge de l’oli i el tub d’escapament, de l’emissió de gasos. En el supòsit que tant el càrter com el tub d’escapament s’identifiquessin amb la seva tasca, consideressin la tasca i la identificació de l’altre amb la seva pròpia tasca com un atac personal i acabessin fotent-se d’hòsties, nosaltres els humans diríem “Però què fan? Que no veuen que són part del mateix? Que tant l’un com l’altre són “motor”?” I si el motor, per fi, acaba entenent que és una unitat formada per diferents parts però se sent molt allunyat del volant i de la guantera, haurà de fer un pas més per acabar entenent que, en darrera instància, el “motor” és “cotxe”. I què és el cotxe sense una carretera per on poder desplaçar-se? I la carretera, sense un terreny on poder desplegar-se? I un terreny, sense un planeta que l’aculli? I…? La llista seria infinita.

Resulta evident que els homes, i qualsevol altra cosa que puguem anomenar, som peces formades per altres peces que acaben formant altres peces i així fins a l’infinit. A mi em serveix entendre l’espiritualitat com el punt de vista que et fa veure i acceptar això amb alegria. Per mi, Déu és el mecànic que s’ha posat la granota i ha decidit, per fi, emmerdar-se les mans per arreglar el cotxe d’una punyetera vegada. Un cotxe que és Déu mateix, que som nosaltres i que és el cotxe mateix. Només és una qüestió de punts de vista que ens donen diferents perspectives. Paraula de Mecànic.