Clara Queraltó, 9è Premi Llibres Anagrama de novel·la

L’escriptora i filòloga Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988) és la guanyadora del 9è Premi Llibres Anagrama de novel·la. I ho és gràcies a la novel·la Com el so d’un batec en un micròfon, «una obra especular», en paraules del jurat, que explica una història d’amour fou entre una noia de divuit anys i un home de trenta-nou, però que té la gràcia de ser narrada des de dos punts de vista diferents i divergents. Segons ha avançat l’editorial, l’obra serà publicada entre finals de març i principis d’abril.

El jurat del premi, format per Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Jordi Puntí i Isabel Obiols i Silvia Sesé en representació de l’editorial, ha seleccionat l’obra de Queraltó per unanimitat, després de deixar deserta l’edició del 2022 i premiar l’any passat la novel·la Consum preferent d’Andrea Genovart, amb polèmica lingüística inclosa. L’autora guardonada s’ha mostrat «impactada» i «molt il·lusionada» per guanyar aquest premi literari, que està dotat amb 12.000 euros en concepte d’avançament de drets d’autor i, des de l’any 2016, s’entrega el tercer dilluns del mes de gener. «Amb aquesta novel·la he volgut parlar del desig, que té una part que és apresa i una altra que és atzarosa i irracional –ha confessat l’autora–. M’interessa com ens relacionem amb la seducció, amb el que desitgem i amb el que no desitgem, tant amb divuit com amb trenta-nou anys».

La novel·la expllica la història d’un enamorament d’estiu: el de la Gabriela, una noia de divuit anys que puja a passar la canícula al poble del seu avi, i el Quim, un home que frega la quarantena. Ambdós coincideixen en l’espai i el temps en aquest poble que l’autora situa mentalment en algun lloc de l’Empordà: «Tinc la sensació que als pobles les normes socials imperen de formes diferents. Hi pots trobar xarxa i comunitat, però també un cert ambient opressiu». Aquesta trobada accidental serà el preludi d’una faula incòmoda i erràtica en la qual ella creu marcar els passos de la relació i ell, per la seva banda, brega contra unes autoimposicions que vol evitar. D’aquesta manera, Com el so d’un batec en un micròfon explora els mecanismes de la seducció amorosa i de l’atracció entre pols oposats, i ho fa amb una «llengua precisa», «un estil depurat» i «un joc de miralls absorbent i pertorbador», segons defineix l’editorial.

No m’interessa la literatura que dona lliçons morals, sinó la que em confronta amb mi mateixa, la que problematitza, la que em fa moure d’una manera o altra.
Clara Queraltó, 9è Premi Lllibres Anagrama de novel·la

«Els fets objectivables en una història així no existeixen», ha apuntat l’autora. Per aquest motiu, els dos grans monòlegs que estructuren la novel·la estan plens d’imprecisions, contradiccions i impressions desiguals. La Gabriela ens narra un present en ordre cronològic, de juny a novembre, mentre que el Quim navega les aigües del passat, del mateix novembre al juny següent. En total, un any decisiu de les vides dels protagonistes. «No he volgut jutjar els personatges, sinó deixar-los parlar, que s’expliquin, constatar uns fets –ha dit Queraltó–. No m’interessa la literatura que dona lliçons morals, m’interessa la que em confronta amb mi mateixa, la que problematitza uns fets i la que em fa moure d’una manera o altra».

La idea nuclear de la novel·la, en essència, és la naturalesa polimòrfica de l’amor, entès com un sentiment profundament personal i capriciós en funció de qui el percep i se’l mira. Segons ha explicat Mita Casacuberta, la història que basteix Clara Queraltó «és una desmitificació de tot allò que entenem per amor, una paraula meravellosa i perillosa al mateix temps. A les seves pàgines hi batega una mena d’amor inquietant que ressona a la literatura de Francesc Trabal». En paraules de Sergi Pàmies, estem davant «una història d’amor interessant, intensa i adaptada a tots els elements col·laterals del present», i que té a veure amb la part íntima de qui ho escriu –«la més difícil d’explicar, i per això la que sovint s’escriu». La seguretat que mostra el personatge femení, ha afegit, es contraposa amb la perplexitat i l’astúcia emocional de l’home, que fa veure que s’adapta a l’era del «no és no» i l’empoderament feminista, però que en el fons «actua igual que sempre».

L’autora, com a aquestes alçades ja és força evident, ha volgut jugar al límit moral –fins i tot legal– d’aquesta història universal, però no des de la morbositat, sinó més aviat des de la curiositat humanística. Parla Queraltó: «He volgut plantejar-me què fa que una noia de divuit anys desitgi un home de quaranta i viceversa. La meva intenció era que ens plantegéssim la naturalesa d’aquestes relacions i els vincles de poder i privilegi que s’estableixen. Fins fa no gaire eren una manera de validar-te com a dona perquè et feia sentir poderosa. Amb els anys, i arran de l’avenç del feminisme, ho veig diferent». En efecte, a la novel·la el canvi de protocols en l’ús del poder que crea el desig està a favor de la noia i no del noi, subvertint així el clixé masclista. «És una d’aquelles novel·les que et posa davant les cordes en relació amb uns models femenins que jo, com a dona, puc dir que em revolten l’ànima –ha apuntat Casacuberta–. En les relacions de poder que es formen a una parella les dones no sempre són les víctimes i no sempre se les ha de retratar com a ingènues».

L’ofici d’escriure

Clara Queraltó és professora de llengua i literatura catalanes i col·labora habitualment amb diversos mitjans. Fins aquest Com el so d’un batec en un micròfon, era considerada una autora de l’òrbita 62, el grup editorial amb qui havia publicat El que pensen els altres (Proa, 2017), Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, i el seu debut novel·lístic, Et diré R. (Empúries, 2021). També ha participat en les antologies col·lectives de relats curts Barcelona suites (Univers, 2019) i Nits d’estiu (Univers, 2020), i l’any passat va publicar la seva primera novel·la infantil, Xiular en cas d’emergència (Bindi Books, 2023). «Premis com aquest et donen visibilitat –ha reconegut l’autora–. I, quan escrius, el que vols és arribar al màxim de lectors possibles. És cert que escriure té una part molt solitària, però la funció literària no acaba fins que no hi ha algú a l’altra banda llegint el teu llibre».

El Premi Anagrama de novel·la és atorgat anualment per l’editorial homònima a una novel·la inèdita en llengua catalana. Per aquesta novena edició s’hi han presentat 106 candidatures originals, una xifra que, segons l’editorial, representa el màxim històric d’aspirants des de la creació del premi. Les anteriors convocatòries han premiat autors i autores tan reconeguts com Llucia Ramis (Les possessions, 2018), Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla, 2019) o Pol Guasch (Napalm al cor, 2021).