Branques horiginals a la Calders

Són gairebé tres quarts de nou i, encara que sembla que no hi hagi de cabre ningú més, la llibreria continua omplint-se. És La Calders, al cor del barri barceloní de Sant Antoni; llibreria especialitzada en llibres i, puntualment, especialitzada també en ser cau: de poetes, de sinergies i d’estranyes energies. I és que des que els nous amos del bar del carrer Ferlandina 29 van decidir prescindir —unilateralment— del cicle de poesia que hi tenia lloc des de feia més de 20 anys, La Calders s’ha ocupat de donar-los un refugi. 

El cicle de poesia és ni més ni menys que l’Horiginal. Fundat l’any 2001 per Francesc Bombí, Helena Porteros, Martí Sales, Gerard Altaió i Josep Pedrals, reunia cada dimecres a les 20:30 les veus més rellevants de la poesia en català. Aquest estiu, la societat Raval Underground, propietària del bar que l’acollia, va decidir posar punt final a l’Horiginal sense consultar-ho a la direcció artística. Davant d’aquest fet, difós a les xarxes aquest passat mes d’agost, la Llibreria Calders va decidir adoptar el cicle per tal de garantir-ne la continuïtat. 

Però són tres quarts de nou, i avui hi ha festa: la festa de la Revista Branca, que, explorant l’aventura, presenta el seu sisè número. Nascuda l’any 2018, Branca és una revista temàtica de narratives heterogènies. A favor de la qualitat artística, publiquen en paper una selecció de peces gràfiques i escrites que testimoniïn com una mateixa qüestió pot créixer en diferents direccions. 

Mentre Maria Sevilla, una de les tres directores artístiques de l’Horiginal, fa proves de so, deixo de prendre notes per un moment i penso que s’està gestant una germanor bonica, fònica. D’una banda, hi ha l’espai acústic de La Calders: l’ambient sacsejat per tres ventiladors de pota, els llibres abatuts de les seves taules per una motxilla distreta, la veu llunyana de qui fuma a la porta. De l’altra, el de l’Horiginal: les salutacions que creuen la sala, ampolles de birra que s’obren, assajos nerviosos i discrets d’un text que s’ha de recitar. 

Les nou. Pugen a l’escenari Aissata M’ballo, Noa Noguerol, Diana Rahmouni i Georgina Sedano: el nou nucli dur de la Revista Branca. Dient-se receptores del «llegat que mantindrà viva la revista», reconeixen la tasca de les fundadores: Júlia Bacardit, Roser Bastida, Ada Bruguera, Irene Pujadas i Irene Selvaggi. 

Els llums baixen i van passant, un a un, els autors de les peces que basteixen la faceta literària de la sisena Branca. Mercè Falcó i la seva dicció baixebrenca; Laura Frade, i la seva ficció sargida a base de correccions. Glòria Bonet i Albert Rabell, que des de les drogues i Moretti als set dies d’un Gènesi distòpic parlen dels dintres íntims de l’aventura. I la gent aplaudeix com es fa a l’Horiginal: cridant, picant les ungles contra l’ampolla buida. Les lectures es puntuen a partir del saquet: una bossa d’on una mà innocent escull la pregunta que l’autor haurà de respondre. 

Cesc Iglesias, des de la seva galeria indiscreta, reprèn la tasca ètica de Hitchcock; Marc Cerrudo, que després d’explorar la lírica de la ruralitat, aprofita l’avinentesa per carregar contra Pérez-Reverte. Un clàssic de l’Horiginal. Arriba el torn d’Enric Parellada: en lloc de llegir, disserta sobre càlcul i tècniques oulipianes —un clàssic de l’Horiginal, també. Finalment, Clara de la Torre fa un cant afònic a l’illa de Sicília. 

Arriba el torn de l’altra columna que sosté la revista: el vessant gràfic. Del còmic al gargot, passen per l’escenari Núria Pujol, Lídia Tamboleo, Marc Salicrú i Lluís Gay. I, per acabar, una última intromissió literària: és Laura Tomàs, que ens diu la seva prosa crepuscular. 

L’acte s’acosta a la seva cloenda, i el nucli dur llegeix un fragment de l’editorial: un passatge breu que recorda els temes de les Branques anteriors. Posteriorment, Laia Carbonell, Raquel Santanera i Maria Sevilla, les tres directores de l’Horiginal, agraeixen la feina de la Revista Branca i l’hospitalitat de La Calders. Ens recorden, també, que a partir d’ara els esdeveniments de l’Horiginal tindran lloc cada dimecres a les 20:30 al Passatge de Calders número 9. La festa acaba de la millor manera: les Branques passen de la pila a les mans dels assistents. 

Vaig a buscar el metro a l’Avinguda del Paral·lel, allà on Sant Antoni limita amb Poble Sec. Penso que, en certa manera, la dissort de l’Horiginal ha fet tornar una de les comunitats literàries més potents de Barcelona a l’origen de la poesia: el vers dit on es pot, el poema que s’escriu mentre es camina, la parla nòmada. Un dir que fa branques perquè hi ha arrels.  

I, allà on limiten els dos barris, penso també, per què no, en el tema que vertebrarà el setè número de la Revista Branca: el límit. Caldrà escriure.