Quan Barcelona era una capital hebrea

Les diferents revoltes antisemites del 1391 marquen un punt d’inflexió per a la comunitat hebrea a la península Ibèrica. Durant els quatre dies que va durar l’assalt al call jueu del mes d’agost a la ciutat de Barcelona, els jueus van ser perseguits, alguns d’ells assassinats, i els que no van aconseguir fugir, van ser forçats a convertir-se al cristianisme. Abans d’això, la ciutat comptava amb la comunitat hebrea més gran de Catalunya i de tota la corona d’Aragó, juntament amb una acadèmia rabínica de renom internacional que atreia estudiants jueus d’arreu del planeta. Barcelona va ser durant l’edat mitjana, especialment a partir del segle XI, un centre irradiador de cultura jueva amb nombroses figures de la teologia, la ciència, la filosofia, la poesia, i fins i tot la càbala.

L’editor Rafael Dalmau publica Tres savis jueus de la Barcelona medieval, un assaig del filòleg, traductor i poeta Manuel Forcano (Barcelona, 1968). El que va ser director de l’Institut Ramon Llull és un reconegut hebraista, especialista en la història del judaisme català, que reivindica el paper de la comunitat hebrea a la ciutat. Ha escrit diversos assajos sobre aquest àmbit, el darrer l’Atles d’història dels jueus de Catalunya (2019), escrit en coautoria amb Víctor Hurtado i també publicat per Rafael Dalmau.

En aquest breu assaig, Forcano exposa de forma concentrada la vida de tres savis jueus relacionats estretament amb la ciutat de Barcelona. El primer d’ells és el científic i traductor Abraham bar Hiyya (1070-1136), que durant el segle XI va exercir de transmissor del llegat cultural i científic del món àrab, tant per jueus com per cristians. La feina de traductor li va permetre acumular coneixements gairebé enciclopèdics i introduir nocions d’àlgebra a Europa provinents de la tradició musulmana. Ja a finals del segle XIII, l’erudit Salomó Ben Adret (1235-1310) va ser rabí de Barcelona durant quaranta anys, passant d’exercir de banquer a líder religiós i espiritual. Va esdevenir un referent moral de la comunitat jueva gràcies als seus més de tres mil dictàmens sobre com aplicar les lleis religioses a la vida quotidiana, que encara avui són estudiats i consultats per rabins de tot el món. El darrer savi és Hasday Cresques (1340-1411), un dels filòsofs jueus més importants de l’edat mitjana gràcies a la seva crítica aristotèlica i a les seves reflexions sobre la possibilitat del buit o l’univers infinit, avançant-se tres segles a Isaac Newton. La seva influència arriba al jueu neerlandès Baruch Spinoza, un dels filòsofs més importants del segle XVII. Dels tres, va ser l’únic que va viure l’assalt al call, tot i que durant els incidents es trobava a la ciutat de Saragossa.

“L’aire de Barcelona fa savis els seus fills”, escrivia Saltell Garcia, al segle XIV en una carta adreçada al rabí Isaac ben Sésset Perfet. El treball de Manuel Forcano permet recordar-nos la diversitat religiosa de la ciutat de Barcelona durant tota la seva història. Durant l’edat mitjana, la relació entre el judaisme i la ciutat va ser molt estreta. El call jueu, que podem visitar al Barri Gòtic, n’és un testimoni històric de la petjada de la comunitat hebrea a la ciutat. El mateix Forcano recordava anys enrere a una entrevista que “Catalunya té mil anys i ja hi havia un jueu”. La relació entre els barcelonins i els jueus va ser prolífica i va inspirar a grans figures de la cultura hebrea. 

Dilluns 17 de maig, a les 19 h. Rafael Dalmau Editor presenta dels dos darrers volums dels Episodis de la Història: Tres savis jueus de la Barcelona medieval, de Manuel Forcano i Alcover i Fabra: dos lingüistes en acció. Història d’un antagonisme, de Gemma Pauné. Serà a la llibreria La Central del Raval, carrer Elisabets, 6. Cal inscripció prèvia.