Povera e nuda vai, Filosofia

L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria però deixava que fossin les autonomies qui apliquessin la pena. Alguns vam pensar que el Departament d’Educació seria més reflexiu que el seu homònim estatal i no cometria l’error d’assassinar la Filosofia de l’ESO, però no ha estat el cas. La setmana passada ens va arribar l’esborrany del decret d’educació bàsica en què la Filosofia desapareixia. A més, l’altra assignatura amb contingut filosòfic, ‘Cultura i valors ètics’ perdia la ‘cultura’ i incorporava nous valors, els ‘cívics’, per esdevenir ‘Educació en valors cívics i ètics’ el que li suposa una reducció a un terç les seves hores. Una morta i l’altra reduïda a la mínima expressió.

Els professors de secundària vivim atemorits amb els canvis educatius perquè hem entès que aquests no es fonamenten en les raons que caldria, sinó que tenen a veure amb els colors polítics: Canvi de govern, canvi de llei educativa. Això sí, després també hi ha qui acusa mestres —com li va passar a Sòcrates— de fomentar ideologies corruptes entre el jovent. Com si no fos ja prou complicat impartir docència i fer entendre segons quin temari al nostre alumnat.

El professorat de Filosofia, així com el d’altres matèries que no es consideren útils en les dinàmiques econòmiques de mercat, encara patim més els canvis educatius. Canvis que malauradament impediran el desenvolupament intel·lectual dels adolescents. ¿I és que en quina altra matèria de l’ESO se’ls mostra la diferència entre opinió i saber? ¿O la diferència entre ciència i pseudociència? ¿O quina altra assignatura analitza profundament la validesa dels arguments? D’acord, potser sí que alguns alumnes tindran la sort d’explorar alguna d’aquestes qüestions a classe de llengua o de ciències. Però no ho faran amb l’interès que ho fa la filosofia, perquè aquests continguts li són propis. I són, ras i curt, la matèria que conforma la «filosofia».

Els professors de secundària vivim atemorits amb els canvis educatius perquè hem entès que aquests no es fonamenten en les raons que caldria, sinó que tenen a veure amb els colors polítics

Sempre que em trobo amb algun excompany de l’escola o l’institut (i petem la xerrada al carrer) deixa anar algun comentari sobre la filosofia: Per un costat, n’hi ha que professen un amor incondicional a la disciplina de l’amor pel saber de Sòcrates, Plató i Aristòtil; a l’altre extrem, odi fins al moll de l’os. I és que la filosofia no ens hauria de deixar indiferents, perquè és la porta d’entrada a la descoberta. ¿Perquè hi ha res de més educatiu que la fascinació per la descoberta? Matar la filosofia és matar la fascinació per aprendre!

L’eliminació d’aquesta optativa suposa que cap alumne de setze anys haurà tingut una assignatura (ni a primària ni a l’ESO!) en què es tractin temes com el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals i dels animals no-humans, l’existència de Déu, la ment i el cos en la identitat (temàtica freqüent en la ciència ficció!), el llenguatge i, finalment, la nostra determinació cultural i biològica, entre molts altres temes que ens han llegat els més de dos mil cinc-cents anys de pensament filosòfic.