Miquel Bonet és un clàssic planià

Amb la cua entre les cames perquè no l’apedreguessin, Miquel Bonet va aguantar molt bé el tipus per descobrir-nos a la gent de Girona què s’hi amaga darrere del personatge bandarra de l’ocell blau. El dimecres 30 de novembre es va presentar a la Llibreria 22 l’últim llibre de Miquel Bonet anomenat Periodisme de contacte (La Segona Perifèria). L’articulista i popular tuitaire tarragoní, majorment conegut pel seu desbocat sarcasme líric, va estar acompanyat en tot moment per dues amistats i companyes de professió: Maria Nicolau, coneguda per la seva vocació per la cuina catalana i per la seva empenta comunicativa al Matí de Catalunya Ràdio i al Tot es mou de Tv3. I Antoni Vidal, destacat periodista gironí, que com les altres dues estrelles, també llueix pel seu humor intel·ligent i proper. Vidal es presenta a Twitter com a serbo-gironí d’origen.

“Tot i que el periodisme està mort i Tarragona també, aquest llibre és formidable”, ens deia Miquel Adam, editor de La Segona Perifèria en presentar l’acte. Tot seguit, Nicolau confessava la raó de la seva amistat amb Bonet enllaçant-ho amb una frase del llibre que segons ella mostra aquesta capacitat de l’autor per defugir les etiquetes socials establertes: “Què importa la personalitat en el temps del triomf de la identitat”. Lligat això, Vidal destacava que amb Periodisme de contacte Miquel Bonet és capaç de fer que una realitat local pugui extrapolar-se i identificar-se amb la realitat d’un gironí; o vigatà -posats a criticar-.  

Orígens vocacionals

“Jo no tinc complex d’impostor, per això, intento dir sempre a les entrevistes que jo no soc periodista però vaig disfressat com a tal”.  L’exercici de Bonet consisteix en fer servir els mecanismes i tècniques del periodisme per vestir amb un llenguatge literari articles en clau d’humor. Tanmateix, Bonet explicava que la seva primera vocació professional va ser fer de cuiner al restaurant de la família. Ben aviat, però, descobriria que la cuina porta moltes hores de feina…

Naixement del projecte literari

“Tinc clar que moltes de les coses que dic, no les podria dir si tingués la pressió d’un diari convencional. Això forma part d’aquesta condició especial que tinc de ser, possiblement, l’únic periodista de Catalunya que pot dir el que vol sense por a les represàlies.” Tot amb tot, davant la bona voluntat -encara que fallida a primera instància- que va tenir el diari ReusDigital quan li va proposar a Bonet, fa cosa de sis anys, publicar articles que expliquessin “Tarragona pels tarragonins”, van creure convenient sortir a buscar lectors de Catalunya fora muralles; fet que va aconseguir escrivint prolíficament sobre el programa de Tv3 anomenat Joc de Cartes. La bona voluntat ha donat fruit, a segona instància, a aquest llibre que es contextualitza al Camp de Tarragona i que inclou un recull d’articles i cròniques de periodisme local que van des del reportatge històric, econòmic i esportiu fins a la crítica literària i gastronòmica, la crònica política i social o l’articulisme de safareig.

“Insultar enganxa a Catalunya”

La cirereta del pastís, no obstant, l’aconsegueix Bonet a través dels insults creatius. “Sembla que això d’insultar és un ganxo popular que enganxa arreu de Catalunya”, exposava Bonet i emfatitzava Vidal posant exemples de les seves creacions que feien recargolar el públic. Un altre element destacat de la prosa de Bonet és el seu carisma per comentar el present i les persones que hi passen fregant la línia vermella. I és que  tal com referencia Joan Burdeus al pròleg del llibre, cal llegir-lo des de l’animus iocandi.

“Soc molt clàssic i molt planià”

Finalment, Girona va conèixer l’home bandarra que s’amaga darrera de l’ocell blau i podem confirmar que no vam haver de recollir pedres del riu. Vidal i Nicolau coincidien explicant que en Miquel és un clàssic molt llegit: “Moltes vegades amb en Miquel ens perdem entre la conyeta i la gràcia però en el fons és un paio molt clàssic. De fet, si Miquel Bonet fos un grup de música dels 70, seria clarament els Rolling Stones”. En aquesta línia, Bonet va explicar la seva inclinació literària, que va voler aprofundir anys enrere estudiant filologia, malgrat que no va acabar la carrera. Pla i Segarra són alguns dels seus referents del periodisme literari; fet que s’evidencia en la prosa dels seus escrits.

L’objectiu d’aquest llibre de cròniques sudistes és lluitar contra la globalització intentant recuperar el català popular i la cultura catalana perquè torni a mans de la població. “Aquest llibre és una eina antisistema”, reivindicava Nicolau. “Allò local és universal, i aquesta és la meva obsessió”, tancava Bonet.