L’Institut d’Estudis Catalans lliura els Premis Sant Jordi 2021

El passat divendres, l’Institut d’Estudis Catalans va lliurar els Premis Sant Jordi 2021 en una jornada de portes obertes al Pati de la Casa de Convalescència. Jordi Savall i Bernadet es va endur un dels més prestigiosos guardons, el Premi Prat de la Riba. El seu discurs d’agraïment va recordar la figura del president que anomena aquest premi: «Porta el nom d’un dels grans il·lustres avantpassats. Prat de la Riba va ser un dels grans responsables de la presa de consciència del valor de la nostra cultura i la nostra nació.» També ha celebrat que el lliurament s’hagi fet per Sant Jordi, quan Catalunya celebra el seu amor per la cultura, els llibres i el pensament: «Si no hagués estat pels llibres que hi havia a casa, la meva vida hauria estat molt diferent. Els llibres representen una aproximació al món dels ideals, i sense utopia no hi ha creativitat, malgrat que, sovint, seguir una utopia pot tenir un preu molt alt, i avui vull tenir un pensament de solidaritat pels nostres presos polítics.» Ha afegit que «la riquesa cultural d’un poble és molt important, però no té valor si no som capaços de crear projectes i donar-los suport». Savall també s’ha referit a la música com l’autèntica història vivent de la humanitat: «Sense la música seria un conjunt de territoris sense vida.»

D’altra banda, Alejandra Valencia Villanueva (Sandra Uve) ha estat reconeguda amb el Premi Creu Casas de l’IEC – Dones per canviar el món, del qual també s’ha concedit una menció honorífica a Karina Gibert Oliveras. El Premi Creu Casas es va idear fa quatre anys per a distingir les dones que conreen la ciència. Es divideix en dues modalitats: la primera s’atorga a una dona en reconeixement de la seva trajectòria, per la divulgació i l’aproximació de la tecnologia a l’alumnat femení en qualsevol àmbit (enginyeria, arquitectura, informàtica, telecomunicacions, etc.) i la segona es concedeix a un grup de treball liderat per una dona que hagi desenvolupat metodologies d’empoderament femení o d’ensenyament per a captar el talent de les dones en els camps esmentats. Aquesta segona modalitat s’ha concedit al grup de treball ENGINY-era, amb una menció especial a Fibracat TV.

A més dels premis de l’IEC, s’han atorgat els guardons de les diferents seccions i societats filials, així com els ajuts i les borses dels centres i fundacions de l’IEC. El XC Cartell de premis i borses d’estudi inclou més de mig centenar de reconeixements, que sumen més de cent vuitanta mil euros. Podeu consultar la llista completa dels premiats aquí.

Aquests premis, que arriben a l’edició norantena, gaudeixen d’una llarga tradició històrica. El dia en què anunciava noves eleccions fa unes setmanes, el seu director Joandomènec Ros va valorar les tasques més meritòries que l’Institut ha dut a terme aquest any, com la promoció de la recerca catalana, principal objectiu d’aquest ventall de premis i borses d’estudi. El director va aprofitar per fer balanç dels vuit anys en què ha treballat al capdavant de la institució, ja que la seva legislatura finalitza el juny, mes en què se celebraran els pròxims comicis. Segons ha confessat, és molt probable que la persona que el substitueixi en els propers mesos sigui una dona, Maria Teresa Cabré i Castellví, l’única que ha presentat una candidatura fins al moment, de manera que es convertiria en la primera presidenta a la història de l’IEC.

Com a novetat destacada, cal mencionar que una delegació a l’Alguer se suma a les que estan ja en funcionament al País Valencià i a la Catalunya Nord; Ros ha remarcat que s’està treballant encara per aconseguir una representació digna a Andorra. Finalment, s’ha comentat el paper de l’IEC com la més important editorial de recerca científica en català; quan s’ha posat sobre la taula la qüestió de l’edició, el director ha reconegut que probablement en l’àmbit de les publicacions cada cop s’escollirà més un format electrònic que no pas el tradicional, excepte en casos excepcionals.

Aquell dia el va protagonitzar justament una d’aquelles excepcions que s’havien d’imprimir en paper, de forma imprescindible: Rodoreda Paisatges, amb escrits de Mercè Ibarz i fotografies de Carme Esteve. Es va presentar, doncs, aquest llibre de gran format que posa en diàleg cartes (d’aquestes, la correspondència amb Anna Murià es va editar fa poc), fragments i pintures de Rodoreda amb les contextualitzacions de les autores. Rodoreda Paisatges configura tot un mosaic eloqüent, suggeridor i precís que ressegueix l’itinerari de Mercè Rodoreda, que va marcar cadascuna de les seves obres, com bé podem constatar a través de les citacions il·lustrades. Les instantànies de Carme Esteve a vegades pretenen recrear la mirada de l’escriptora, altres vegades busca apropar-nos el seu món íntim, tan poètic i ric; en definitiva, el que més aconsegueix és ambientar visualment els diferents trasllats que van marcar el seu l’exili. Des de Sarrià fins a les estades per París, Viena, Bordeus, Roissy-en-Brie, Llemotges, i, finalment, Romanyà de la Selva, on Rodoreda va idear i dibuixar el plànol de la seva casa, acció tan poètica per una dona que havia estat tants anys a la recerca d’una cambra pròpia on refugiar-se de la guerra i d’altres violències amb nom d’home. En definitiva, Rodoreda Paisatges complementa com l’anell al dit amb l’àlbum biogràfic De foc i de seda, escrit per l’estudiosa Marta Nadal, editat igualment per l’IEC i la Fundació Mercè Rodoreda.