Les famílies més arrelades a Catalunya

L’editorial Sidillà celebra 10 anys amb Arrelats, un llibre il·lustrat que recull les històries de les famílies més antigues de Catalunya, algunes originàries dels segles XII i XIII, i també de les masies d’on provenen, repartides arreu el territori català, que han acollit més de deu generacions, tot superant guerres, pandèmies, fams, incendis i reconstruccions. Amb més de mil anys d’història, el mas és, sens dubte, part de la identitat catalana. Aquestes vint-i-una cases pairals s’han mantingut dretes i amb les arrels fixes al sòl, han resistit, persistit i lluitat per adaptar-se i sobreviure. Arrelats, signat per Xavier Cortadellas, Judit Pujadó i Ignasi Revés, també és un homenatge a la memòria oral dels vint-i-un cognoms protagonistes. Anècdotes, llegendes i esdeveniments històrics es barregen i ens connecten al passat a través de les històries familiars que han passat de generació en generació. 

Les famílies protagonistes no només han obert la porta de casa als autors del llibre, sinó també les portes de la memòria, un tresor de valor incalculable en el present i que ens ajuda a entendre millor el passat. D’aquesta manera, es relata la història a través de la mirada de la gent humil: la dels pagesos que s’han mantingut fidels a la seva terra, malgrat les adversitats. Des de la Catalunya Nord, fins a les Terres de l’Ebre, les cases pairals encara lluiten per la seva supervivència.

Fa molts anys que les masies ja no són el centre de l’activitat econòmica del país. En el segle XIX a Catalunya hi havia al voltant de 20.000 masies. La majoria van quedar abandonades i ensorrades. Avui en dia, a les que resten dretes encara es practiquen velles tradicions, com la producció de vins de qualitat, oli del Vallès, formatge blau d’Osona o fusta de castanyer. Altres, aprofitant el prodigiós terreny i instal·lacions que tenen a la seva disposició, s’han decantat pel turisme rural o els esports d’aventura. Després d’anys d’oblit, tornem a fixar la mirada en aquelles construccions que manifesten el pas del temps en les seves parets i finestres. Parets plenes d’històries que els autors han recollit, anècdotes i xafarderies que retraten la història del país des d’una perspectiva més humana, i ens demostren fins a on pot arribar la memòria oral.

Les vint-i-una masies del llibre, i de ben segur que moltes altres més, han sigut espectadores dels canvis socials més importants del país. Des de les pestes del 1651, la Guerra de Successió i la guerra civil, fins a la industrialització, la urbanització i la globalització accelerada dels darrers anys. La família més antiga viu a Can Rovira (Sant Miquel de Campmajor) i porta vint-i-nou generacions a la masia, concretament des del 1182. El seu origen és de l’època anterior a la consolidació dels cognoms, fins i tot, anterior a Catalunya.

Trobem històries com la dels Llavina, al Molí de la Llavina (Centelles, Osona), que segons la llegenda, Felip V va regalar una espasa d’or a un avantpassat seu. La família Fernàndez a Porrera (el Priorat) viu al Mas d’en Gregori i Can Pellicer, i expliquen que una generació va lluitar contra Napoleó. Els Mataró de Cerdans feien pactes sota una alzina coronada, l’Alzina Grossa. A Can Torrallardona (Castellfollit del Boix ) els nadons que entraven a la casa per primer cop havien de passar per una finestreta com a símbol d’un bateig laic. 

Aquestes i moltes més històries de difícil datació ens ensenyen el valor de la memòria familiar. Tots els cognoms tenen el mateix en comú: han patit, resistit i s’han adaptat. Han deixat el mas millor de com se l’havien trobat, i dia rere dia segueixen amb aquesta mentalitat, arrelats al territori com ho fan els arbres. «No som nòmades de les modes ni dels vents que corren. Som això i això volem continuar essent».