“Estimeu-vos com germans i negocieu com estranys”

Deia l’historiador jueu Flavi Josep (s.I dC) que “no hi ha poble al món conegut que no contingui una part del nostre”. Que Catalunya no és cap excepció queda palès a Atles d’història dels jueus de Catalunya, de Manuel Forcano i Victor Hurtado, publicat per Rafael Dalmau.

“Estimeu-vos com germans i negocieu com estranys”, va dir Jafudà Bonsenyor al Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, en una de les citacions que recull aquest atles que exposa també el tarannà d’un poble que ha estat capaç de mantenir la seva identitat contra tots els intents d’assimilació. És per aquesta fidelitat que avui té sentit fer un atles dels jueus. 

El llibre, un projecte molt ambiciós, és el resultat d’una extensa feina dels dos autors, que han treballat tant amb la nombrosa bibliografia existent, com amb la documentació que hi ha a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a altres arxius del país. Atles d’història dels jueus de Catalunya, que va néixer a proposta de Víctor Hurtado després de la publicació d’Els jueus catalans per part de Forcano, busca ser exhaustiu, i vol fer públiques les dades ara i avui tancades només en l’àmbit acadèmic. Unes dades que Forcano assegura que cal democratitzar. A la restricció de les dades en l’àmbit acadèmic, s’hi suma que hi ha molts documents originals que van ser cremats o que els mateixos jueus es van endur en les diferents diàspores que hi ha hagut al llarg de la història. Tot i la dificultat de treballar amb algunes fonts, el volum intenta ser el màxim de complet. Cal dir que segons Forcano les fonts documentals de les quals disposem als nostres arxius, tant en llatí com en català, són possiblement les més riques de la història dels jueus a Europa.

Atles d’història dels jueus de Catalunya, que es divideix en vuit capítols diferents, recull al seu inici els primers testimonis de la presència de jueus, que data del s.I dC i es tanca amb una visió panoràmica de l’actual situació dels nous jueus catalans i l’existència de les diferents comunitats jueves que hi ha a Catalunya. D’entre les més de vuitanta unitats que conformen l’atles, se’n destaca una que parla, i situa sobre el mapa, tots els calls jueus de Catalunya; aquí és interessant veure com la paraula “call” al nomenclàtor no comporta, de facto, la presència de jueus a la zona. D’altra banda, és sorprenent el capítol que ens relata com, gràcies a la humanitat d’un seguit de cònsols que es van saltar les lleis franquistes, fins a tres mil jueus van aconseguir un visat que els va permetre fugir de les urpes del nazisme.

Cal dir que, malgrat que oficialment l’any 1492 deixa d’haver-hi jueus a Catalunya a causa de la seva expulsió i conversió forçosa, el llibre continua cobrint aquestes dates, ja que hi ha molts papers de la inquisició que demostren que hi havia qui judaïtzava “per sota la taula”. Alguns d’aquests jueus han sortit a la llum, però la majoria no conformen el gruix dels nous jueus catalans que hi ha avui en dia.

Forcano i Hurtado complementen les limitacions que tenen els mapes amb un seguit de recursos gràfics com taules, esquemes i organigrames. Tot això fa d’Atles d’Història dels jueus de Catalunya una publicació molt atractiva visualment i altament il·lustrativa. L’aposta, valenta i atrevida en paraules dels autors, és a més pionera perquè és la primera vegada que es trasllada als mapes tota la informació que es tenia sobre la presència de les diferents comunitats jueves a casa nostra. El “perquè” de la seva novetat és molt senzill: recollint la cita de Flavi Josep citada anteriorment, la comunitat jueva s’ha estès arreu, de manera que és complicat fer-los un atles. Els autors avancen que es buscarà actualitzar el llibre en futures edicions amb tota aquella informació i documentació que vagi apareixent i que servirà per “corroborar, ampliar o corregir les dades consignades en uns mapes que, per naturalesa, sempre seran incomplets i inacabats”.