Vet-ho aquí

L’editorial publica 'Contes per al (des)confinament', amb la participació d’autors com Elisenda Solsona, Míriam Cano i Ferran Garcia, entre d’altres

Crítica

Atles d’història dels jueus de Catalunya, de Manuel Forcano i Victor Hurtado, repassa la història de la comunitat jueva a casa nostra.

Parlem amb...

Gerard E. Mur entrevista el periodista i crític literari Pere Antoni Pons.

Simona Škrabec i Jordi Nopca es posicionen. Cap dels dos té gaire o gens de simpatia a la denominació de crític. "Té a veure amb la valoració", segons Škrabec.

És una d’aquelles obres en les quals potser costa una mica entrar-hi, (mal)acostumats com estem a un etern retorn de gairebé sempre el mateix.

Com sempre, Lemaitre aprofundeix sense embuts en l’ànima dels seus personatges, en aquest cas en la complicada i malaltissa relació entre una mare i un fill. El conflicte entre ells condueix, per camins que no puc revelar, a posar en perill la ciutat de París, que pot acabar volant pels aires.

Lector voraç, poeta inquiet, home resistent. Es poden dir moltes coses d’Agustí Bartra, se’l pot definir de moltes maneres. Sobretot, se’l pot llegir i jutjar novament per les seves obres. Una manera de començar és enfilant-nos a 'L’arbre de foc'.

El lector es trobarà enfront d’una nouvelle delicada, una tendra aventura amorosa i intel·lectual que discorre sobretot pels viaranys d’una emoció que no desborda però que sí interessa. 'Ombres franceses' arriba amb el vendaval d’una faula de gust exòtic.

Les pàgines no s’aguanten seguides per aquesta argamassa artificiosa, sinó pel mateix principi que aglomera les molècules de les pedres: la duresa.

La tercera novel·la de Jordi Dausà és un llibre escabrós, amargant com un gintònic i absolutament decadent, que combina elements del gènere i de l’humor negres amb el retrat generacional.

'L’arbre de foc' és el primer llibre de poemes que Agustí Bartra va publicar després de l’èxode republicà. És un llibre cabdal, decisiu.