Mar d’estiu. Una memòria mediterrània

Després de guanyar l’any passat el Premi Ramon Llull amb El fill de l’italià (Planeta), Rafel Nadal torna amb una obra de no ficció, Mar d’estiu (Univers), un relat sobre la seva relació amb el mar Mediterrani i les històries dels llocs i les persones que l’habiten.

Mar d’estiu és un relat intimista en forma de diari personal i quadern de viatge, en què Nadal ens conta en primera persona una excursió sentimental per aquest mar i la seva cultura. L’autor fa tota una ruta pel significat que aquesta gran massa d’aigua ha tingut al llarg de la seva vida, i de la de tantes civilitzacions i cultures, entre d’elles la nostra pròpia. Així, per tal de guiar-nos per aquest tour mediterrani, l’autor divideix la seva obra en tres seccions: una primera on reflexiona sobre els inicis de la seva relació amb aquest mar, a través de la seva infància i l’adolescència, i centrada sobretot en el Mediterrani que més coneix, aquell de la Costa Brava gironina, i especialment de Palamós i els seus voltants, on estiuejava amb la seva gran família. Una segona on ens parla d’alguns dels múltiples viatges que ha fet ja d’adult amb la seva dona per les diferents terres italianes, gregues xipriotes… que banya el Mediterrani. I una darrera secció, que anomena postals, i que constitueixen un compendi de conceptes que associa a aquest mar, com els nedadors, les vinyes, el suro, etc.

Ens trobem per tant davant d’una crònica contemporània, que beu dels quaderns d’exploració clàssics i moderns amb els quals comparteix la seva ànima curiosa i intrèpida, on Nadal cerca d’explorar i descobrir la geografia i les condicions de vida i tradicions d’aquells pobles i indrets amb qui compartim aquesta mar. Ara bé, l’obra d’en Rafael Nadal no té el caràcter pretesament científic que impregnava els títols d’Heròdot i Marco Polo, sinó que es constitueix més aviat com una oda a l’amor que l’autor sent pel Mediterrani, tan present al llarg de tota la seva vida. Una narració molt visual, que a vegades ens pot arribar a semblar una pel·lícula en llenguatge escrit, amb plànols lents que es detenen a analitzar i assaborir cada detall de les seves experiències i de la vida de tots aquells personatges amb qui s’ha trobat al llarg dels seus viatges.

Es tracta per tant, d’una obra per llegir amb calma i deixar-se guiar cap a un viatge sensorial que ens apropa a la seva visió subjectiva del Mediterrani. Un apropament personal, però en el qual també ens anem capbussant a poc a poc, a través de records i experiències compartides, que ens fan sentir partícips de la nostra cultura i costums comuns com a poble mediterrani. Descobrim el que significa viure en aquesta terra per a nosaltres i per als nostres veïns, amb qui compatim una forma comuna d’entendre la vida i de gaudir i celebrar amb diferents matisos.

Mar d’estiu és una lectura molt recomanable, que sense abandonar la nostra reclusió en aquests temps de confinament pel coronavirus, ens transporta fora de les nostres cases i ens convida a viatjar amb l’autor per tots els racons i paisatges mediterranis, Cultura mediterrània en vena, a través de la redescoberta de les nostres pròpies tradicions i dels seus reflexos al llarg de tot un territori comú.