El nostre tritó, el del Montseny

En aquest petit país nostre que anomenem Catalunya, un territori ric en contrastos de tota mena, hi convivim multitud d’espècies vegetals i animals que són comunes a bona part del planeta. Sovint les ignorem i sobretot ignorem els estudis que se’n fan i que se n’han fet en èpoques pretèrites. Molts desconeixem, per exemple, que cada any desapareixen 27.000 espècies al món, tres cada hora.

El llibre El tritó del Montseny i els amfibis i rèptils del Parc Natural i la Reserva de la Biosfera del Montseny, escrit i il.lustrat pels herpetòlegs de llarga trajectòria Fèlix Amat i Albert Montori, i publicat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers dirigit per Toni Arrizabalaga, vol ser en primer lloc un eina científica i divulgadora sobre l’hàbitat del Montseny. Aquest territori vist per molts com un lloc amable i proper a la ciutat per esbargir-s’hi caminant entre rierols i fagedes i per anar a trepitjar-hi neu quan s’emblanquina, és un massís que presenta una excepcional biodiversitat rica en hàbitats i microhàbitats, estudiat àmpliament per la naturalística des de finals del segle XIX.

En segon lloc, el llibre és un tractat herpetològic que repassa, reivindica  i reconeix el valor dels estudis fets des dels anys 80 del segle XIX fins a l’actualitat. Molts són els estudiosos que s’hi han dedicat. Destaquen l’herpetòloga Maria Victòria Vives-Balmaña, que, treballant  pràcticament en solitari, va defensar el 1982 la primera tesi doctoral sobre herpetofauna catalana, i Roser Campeny, que el 2001 va fer la primera tesi doctoral en aquest camp centrada en el Montseny.

A partir d’aquí, Amat i Montori presenten les particularitats de les 13 espècies d’amfibis i les 21 de rèptils que són presents al PNRBM, de les 16 i 36 que habiten a Catalunya. L’estudi és rigorós: classificació, claus d’identificació, morfologia, biologia, ecologia i etologia de cadascuna. Cada entrada acaba avaluant-ne el grau de conservació actual. Sorprèn la quantitat de perills que les amenacen a banda del canvi climàtic: acció humana, incendis, plagues, productes químics, malalties emergents i… atropellaments. I també és curiós de constatar com caldria eliminar les espècies foranes que justament no estan en perill, com ara el cranc americà, la granota pintada o la tortuga de tempes roges.

La tercera i darrera part del treball se centra en el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), “un microendemisme que habita exclusivament la conca superior del riu Tordera, dins el PNRBM”, en torrents d’aigües fredes, oxigenades i amb fissures. Va ser l’any 1980 quan se’n van trobar les primeres poblacions. Viu aproximadament en zones molt localitzades només en una superficie de 19,9 km2, tot i que sembla que abans ocupava un territori més ampli. És interessant llegir-ne les estratègies de defensa, la cerca activa de les preses i les llargues hores que duren els seus aparellaments, quan el mascle enrosca al voltant de la femella la seva cua per superposar-se les cloaques En comptades ocasions, escriuen els autors, es poden observar lluites i mossegades entre mascles que poden implicar amputacions que després es regeneren.

El cert és que el tritó del Montseny, una espècie única de pocs individus i amb poca capacitat adaptativa, es troba en perill crític d’extinció. Viu en una zona reduīda, amb unes condicions ambientals molt concretes, pateix malalties infeccioses emergents i cada vegada més l’escalfament climàtic li disminueix el cabal hídric dels torrents; a més, noves vies de comunicació canvien el seu hàbitat.

Per tot això, aquest és un llibre necessari, amè i interessant, també fins a cert punt apocalíptic, que divulga un món apassionant, ric i que tenim només a casa nostra. També és un llibre que ens fa conèixer projectes com el Life Tritó del Montseny del 2016, parcialment finançat per la Unió Europea. I, per últim, és un llibre que ens ensenya un conjunt ampli d’iniciatives, repoblacions i seguiments sovint encapçalats pels mateixos autors per fer que aquest “nostre” tritó continuï poblant, gaudint i perpetuant-se pels torrents del Montseny, casa seva.