Catalunya terra d’acollida?

Sembla que els catalans portem això d’acollir una mica a la sang. Potser perquè en el seu moment a nosaltres també ens van acollir o perquè, durant anys, Catalunya ha sigut un país d’acollida. Ara bé, quan parlem dels actuals moviments migratoris, aquests trenquen tots els esquemes previs i la gestió per l’acollida de les persones sol·licitants d’asil es complica. En això s’ha centrat l’últim debat-conferència organitzat per l’Observatori Social de La Caixa i l’Associació Catalana de Sociologia. Amb el títol ‘Catalunya i l’acollida de persones refugiades’, aquesta ponència ha tancat el cicle ‘Europa: terra d’acollida per tothom?’.

Durant tres setmanes de novembre, el CaixaFòrum Macaya ha acollit un cicle de debats i conferències sota el títol ‘Europa: terra d’acollida per tothom?’ Durant les tres sessions els ponents han parlat sobre com Europa, però també Espanya i Catalunya, han fet front als moviments migratoris que s’han viscut durant els últims anys al mar Mediterrani. Aquest dimecres, el CaixaForum Macaya ha acollit l’últim debat-conferència d’aquest cicle moderat per Carlota Solé, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Marín, Vidal i Torrens han coincidit que la dimensió comunitària és essencial per fer front a la multitud de forces disgregadores actuals, una dimensió que cal treballar per recuperar i reconstruir.

‘Catalunya i l’acollida de persones refugiades’ ha comptat amb les ponències de Pau Vidal Sas, de la Fundació Migra Studium i del Servei Jesuïta als Refugiats; Núria Marín García, docent i tinent d’alcalde de l’Àrea de Promoció Econòmica i Projecció de l’Ajuntament de Terrassa; i, Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i codirector del Màster en Polítiques Públiques, Drets Socials i Sostenibilitat.

Pau Vidal Sas ha encetat la conferència recordant una idea del debat inaugural del cicle: “Ucraïna ha demostrat que quan hi ha voluntat política hi ha recursos per acollir les persones refugiades”. Ara bé, també ha apuntat que a “Espanya encara li queda molt camp per recórrer” amb moltes peticions de sol·licitants d’asil pendents de resposta. De fet, segons ha dit Vidal, la mitjana europea de reconeixement (o resolucions favorables) a les peticions d’asil és del 35%, enfront del 10% a Espanya. Això implica que el 90% de les persones a qui no se’ls hi reconeixen acaben en situació administrativa irregular. Vidal ha recordat el cas d’ara fa un any d’una família migrant indocumentada que va morir en condicions infrahumanes en un incendi al baix on residien prop de Plaça Tetuan.

“Per què acollir?” ha preguntat Sas. Segons ell, en el context polaritzat marcat per la lògica neocapitalista i liberal cal “rearmar-nos narrativament” i “reimaginar” per deixar enrere la vinculació actual que es fa dels Drets Humans amb la ciutadania i la nacionalitat. Una idea que ha matisat Xavier Torrens sentenciant que hem de desempallegar-nos de “la motxilla de prejudicis i clixés que portem tots”.

Torrens ha parlat de quatre models a seguir a l’hora d’elaborar polítiques públiques envers les persones migrades i refugiades: l’expulsió, la segregació, l’assimilació i el multiculturalisme. Fins als anys 60, com ha dit, el model d’assimilació era la millor opció que hi havia, “es deia sí a acceptar les persones amb drets polítics i econòmics, però no a acceptar els seus drets culturals”. Amb l’aparició del model del multiculturalisme sembla que ja hauríem de ser capaços d’obtenir la igualtat de les diferències. Tot i això, segons Torrens, “en general no hem après fórmules per treballar la diversitat cultural i encara estem en debat entre els quatre models”. En aquest sentit, el professor de Ciència Política ha afirmat que cal “oblidar-nos dels tres models anteriors” per adaptar el model multiculturalista. Ara bé, ha afegit que “no es poden fer polítiques públiques sense incloure a les persones a qui afecten aquestes polítiques públiques”.

Núria Marín, per la seva banda, ha apuntat que cal desmentir els mites i donar evidències. “Cal desmuntar que més migració vol dir una baixada del rendiment escolar, perquè no és veritat”. “Hem de fugir d’ocurrències sense base científica per donar pas a actuacions avalades per la ciència”, ha dit. Marín s’ha centrat en l’àmbit educatiu al·legant que “els joves necessiten accés a les mateixes oportunitats i als mateixos resultats, només així hi haurà una millora de la societat”. En aquest sentit, Marín ha apuntat que als polítics “ens falta rigor”, però també “persones de la comunitat implicades a millorar”

Els tres ponents han compartit la idea que les identitats múltiples ens enriqueixen a tots i que cal fer passos endavant per “viure amb normalitat la interculturalitat”, ha dit Marín. Per la seva banda, Torrens ha posat l’alerta en no visualitzar les persones migrades per sota nostre. En aquesta línia, Vidal ha apuntat que ja “hem passat la pantalla on la migració són ells, ara parlar de migració és parlar de nosaltres”. Marín, Vidal i Torrens han coincidit que la dimensió comunitària és essencial per fer front a la multitud de forces disgregadores actuals, una dimensió que cal treballar per recuperar i reconstruir.