Catalunya, plató de cinema: el film és el territori

Autor de títols com Catalunya amb patí de vela, on explica les històries que custodia el litoral català; de Tresors de Catalunya, on elabora un catàleg de «les peces més extraordinàries del nostre patrimoni cultural» o de Cases amb història, on visita les llars natals de grans personatges del segle XIX i XX; ja fa anys que Daniel Romaní, periodista al diari Ara, recorre el territori català tot recollint les històries que amaguen els paisatges del nostre país.

És d’aquesta tasca que neix Catalunya, plató de cinema, un llibre on els protagonistes són els espais catalans que han sigut escenaris de grans produccions cinematogràfiques i televisives. Sorgit de la sèrie d’articles Escenaris de pel·lícula i publicat per Viena Edicions, Catalunya plató de cinema visita trenta-vuit localitzacions entre les quals podem trobar-hi Girona (on es va rodar un capítol de la sèrie Joc de Trons), Tossa de Mar (Pandora i l’holandès errant, d’Albert Lewin) o Cardona (Campanades a mitjanit, d’Orson Welles).

Va ser Jan Romaní qui, aquest passat dijous 29 de febrer, es va encarregar de presentar Catalunya, plató de cinema davant d’un cafè del Teatre-Auditori de Sant Cugat ple a vessar. Fill de l’autor i crític de la revista El Cinèfil, Romaní va inaugurar la vesprada explicant que havia concebut l’acte de la mateixa manera que es concep un film.

El primer agent que possibilita una pel·lícula és l’equip de producció, diu el presentador. És així que Tono Folguera, fundador de Lastor Media i productor de films com Creatura, Julia Ist o El mestre que va prometre el mar va ser el primer protagonista de la nit. A banda de lloar la tasca de Daniel Romaní (especialment pel que fa a la dificultat de poder entrevistar-se amb els directors de les pel·lícules que apareixen al llibre), va remarcar la importància de les localitzacions, pel que fa a la tasca audiovisual. I és que el cinema, a banda de ser «l’expressió cultural més visual que tenim» és, també, «una disciplina que té la capacitat d’impulsar la zona on es roda» —és el cas d’Alcarràs, per exemple: una dels èxits de producció de Tono Folguera. Tot reivindicant una major col·laboració pel que fa a Ajuntaments i Diputacions, el productor va subratllar que, a banda de ser una antologia d’indrets, Catalunya, plató de cinema és també una invitació a visitar-los.

«Com comença, un film?» pregunta Jan Romaní. Amb els crèdits inicials; amb la introducció de la banda sonora que dóna context a la pel·lícula. Pugen a l’escenari Elisabet Capdevila, il·lustradora del llibre Catalunya amb patí de vela, de Daniel Romaní, i l’autor; encara no parlen, sinó que acompanyen al piano les veus d’Ann Bangle i Neus Riera. Interpreten Blues in the night, peça que va inspirar el clàssic homònim del film noir americà i City of stars, cor de la BSO de la pel·lícula La La Land.

Després d’aquest interludi, el personatge principal de la nit pren el torn de paraula. Daniel Romaní agraeix a Viena Edicions l’edició del llibre; recorda les tardes d’estiu en les quals el va concebre i fa menció a la seva família —tots presents— i l’ajuda que ha rebut d’ella. De la mateixa manera, informa que si bé la majoria de reportatges són reescriptures de la sèrie Escenaris de pel·lícula, Catalunya, plató de cinema conté també dos reportatges inèdits: un sobre Suro i l’altre sobre Modelo 77.

Coneixem sota el nom viatge de l’heroi el dispositiu narratiu que estructura el desenvolupament dels fets d’un film. Concebut per l’antropòleg americà Joseph Campbell, aquest sistema dictamina que, un cop ha aparegut el personatge principal, ha d’aparèixer la figura del savi: aquella persona que, per la seva experiència i coneixements, marcarà el camí del protagonista. És sota aquesta màscara que el presentador fa pujar Mariona Buzzo a l’escenari, responsable del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. La seva intervenció se centra en la importància d’acollir l’expressió artística immaterial al corpus patrimonial. De la mateixa manera, parlant d’Orson Welles o de Truman Capote, explica com el cinema és capaç de resignificar i d’aproximar la natura de certs espais en temps passats.

És després d’haver sentit les paraules del savi que l’heroi, segons el sistema de Campbell, ha d’enfrontar-se a l’antagonista. L’antagonista d’una pel·lícula, afirma Jan Romaní, és una mala crítica: puja a l’escenari Alejandra Palés, crítica de cinema i periodista cultural. En lloc d’enfrontar-s’hi, però, Palés lloa la feina de Romaní: «ara ja no hi ha estiu, si no hi ha un reportatge d’en Daniel».

Després d’una reaparició de Bangle i Riera, que canten All of me i Hallellujah I love him so, ens parla la representació institucional: l’alcalde de Sant Cugat Josep Maria Vallès i Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català i autora del pròleg del llibre. Tot recordant la presentació del cicle sobre cinema quinqui, que, de la mà de Núria Vidal, també Lliga cine i territori, Colell fa esment a l’essència de Catalunya, plató de cinema: la capacitat de l’audiovisual de crear llocs mítics i visitables, modelant així les faccions de la identitat cultural d’un país.