Carme Karr: “Eh, senyors, som aquí!”

El 16 març de 1865 va néixer una feminista que deixaria empremta dins la història de Catalunya. Una dona que, malgrat el context, no va dubtar ni un segon i va lluitar aferrissadament per allò que considerava necessari i just. Parlem de Carme Karr, l’escriptora i periodista provinent d’una família culte i cosmopolita barcelonina que va ocupar-se, com anomenava ella mateixa, de la “pobreta causa femenina”, qualificatiu amb crítica implícita davant l’absència d’interès envers el tema. Karr va ser una intel·lectual vinculada tant al tradicionalisme polític com al progressisme esquerrà o federalisme catalanista representat per Rossend Arús o Valentí Almirall. També va destacar per la defensa a favor del sufragi femení. Editora del suplement Feminal, de la revista La Il·lustració Catalana, va poder capgirar els “pobres continguts dedicats a les dones”.

L’abril del 1910, Carme Karr va pujar a la palestra de l’Ateneu Barcelonès durant tres setmanes consecutives per exposar a tothom, però especialment als homes, tres conferències dedicades a les mancances que vivien les dones i les conseqüències que se’n derivaven. “Eh, senyors!, els qui en nom de la llibertat veniu a trepitjar els nostres sentiments més preuats, les nostres tradicions més venerades, som aquí, nosaltres, les dones, sabeu?”, començava Karr la primera lectura. Si a la primera conferència va ocupar-se de l’estat social i moral de la dona a Catalunya, a la segona tractava i analitzava els tipus de noies casadores a Barcelona, finalment a la tercera feia l’aposta més revolucionaria: la presentació d’una reforma pedagògica femenina que rebia el nom d’Institut de Cultura Femenina. D’aquí en sorgeix: Carme Karr contra la incultura femenina (Eumo), una edició a cura de la historiadora de l’art, Araceli Bruch i la historiadora i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, Susanna Tavera, que recull les transcripcions de les tres conferències. El llibre consta, a més a més, d’una breu biografia de Karr, així com una taula cronològica que compara els fets vitals més rellevants, la publicació de les seves obres i els fets històrics viscuts. També s’hi inclou un llistat bibliogràfic sobre l’autora i un postfaci de Bruch i Tavera que sintetitza el paper que va suposar Carme Karr a la societat catalana.

“¿quina de les més grans realitzacions, de les més marcades utilitats mundials, no ha començat per un somni, per una idea, per una utopia?”

Carme Karr

Carme Karr sentia un “profon i serè amor” per Catalunya i per la seva cultura, adscrita al moviment noucentista, reivindicava una reforma educativa femenina per aconseguir despertar consciències i fer de Catalunya un lloc millor per a tots els seus habitants, ja que les seves pretensions suposarien un canvi radical per a tothom, dones i homes. No obstant, tenia molt present la complexitat del que demanava “¿quina de les més grans realitzacions, de les més marcades utilitats mundials, no ha començat per un somni, per una idea, per una utopia?”. Karr defensava una “noble” missió: fer les nostres dones, les dones que infantarien els futurs catalans, per això: “les nostres dones les hem de fer nosaltres” i educar-les perquè fossin elles mateixes i fortes, més enllà de fer-les agradables als homes, “s’ha de fer de la dona un ser amb personalitat, voluntat, iniciativa individual”. Karr plantava aquesta llavor a inicis del segle XX convençuda del bé que podia ocasionar.

De la Carme Karr, com de la majoria de dones amb paper destacat, no se n’ha parlat. El seu activisme va obrir fronts sense els quals avui no seríem on som. El seu referent no pot perdre’s i la bona feina feta per Araceli Bruch i Susanna Tavera és fonamental. Ara més que mai, cal llegir Carme Karr i Eumo Editorial ens ho facilita amb Carme Karr contra la incultura femenina. “Tots hi sortirem guanyant, tots”, exclamava. Fem-li cas.