Fa poc més d’un any que s’anunciaven els retocs de les novel·les de Roald Dahl d’acord amb els valors de la correcció política. La notícia va aixecar polèmica, i lamentablement no es tractava d’un cas aïllat. Ara Edicions UB publica Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre el contingut dels contes, un recull d’articles editat per Núria Obiols Suari. Des de punts de vista provinents de disciplines diverses, el llibre explora el complex debat de la cancel·lació cultural prestant atenció, en concret, a la literatura infantil, una de les grans perjudicades per aquesta qüestió.

La clau de la desconfiança davant dels relats per a infants solen ser els continguts moralment ofensius. Amb la voluntat de preservar la innocència de les criatures, es rebutgen les històries on apareixen elements foscos de la condició humana, com ara la violència, la injustícia o la mort. En aquest sentit, els contes populars són els que més reben, perquè precisament posen en evidència les contradiccions de l’existència humana. 

Els sectors polítics conservadors són els que es mostren més obertament en contra de la cancel·lació de contes tradicionals; «cosa que no deixa de ser paradoxal», escriu Obiols Suari, «tenint en compte l’historial de cancel·lacions que han protagonitzat en el passat aquestes posicions». De fet, és justament en aquests sectors on sorgeix l’altra cara de la cancel·lació: la desaprovació d’obres que actualitzen els contes a temes actuals i tracten assumptes de gènere, raça, o sexualitat, entre altres.

Contes i cancel·lació cultural sorgeix dels dubtes sobre els beneficis de la modificació dels contes infantils. Obiols Suari i la resta d’autors –psicòlegs, pedagogs, investigadors de la llengua i la literatura, escriptors i il·lustradors…– exploren les diferents facetes del fenomen i lluiten per mantenir una literatura infantil que parli de tots els aspectes de la vida humana, amb llums i ombres. Qualsevol intervenció sobre els contes pensa la literatura com una eina educativa, i busca històries que siguin moralment immaculades. Però realment hem de parlar només de coses bones? I qui decideix què és bo i què no? La cancel·lació de literatura infantil demostra una actitud condescendent per part dels adults, que no confien en la capacitat dels infants per afrontar temes complicats i gaudir de les obres per si mateixes, sense necessitat d’extreure’n un ensenyament. 

• 

  Opinió

  Roald Dahl era un bully

  Bernat Puigtobella