Bajanades estètiques

Sent assessora d’imatge, em pregunten sovint si no em contradic quan demano que la gent tingui segell i llibertat personal a l’hora de vestir bé per anar a treballar. Doncs no, perquè aquests dos conceptes no van renyits amb el protocol d’anar a actes, tenir reunions o entrar a les institucions. S’entèn millor amb un símil del menjar: tenim la llibertat de sopar el que vulguem (vegetarià, hindú, mexicà…) quan vulguem i a on vulguem, però s’ha de fer amb la boca tancada, eixugant-nos amb el tovalló i fent servir els coberts. No hi ha més preguntes.

Aquest qüestionament em surt a cada formació que faig a les empreses amb persones que volen vestir millor, i així com per fer-me la punyeta una mica, sempre hi ha la pregunta del repel·lent de torn. Però en canvi, ningú es pregunta mai per què hi ha articles a revistes de moda femenina parlant sobre cossos en comptes de fer-ho sobre peces de roba. Si em voleu veure sulfurada, només cal llegir algun dels reportatges que es publiquen quan les temperatures comencen a pujar. Aquell moment en el qual les dones ens traiem capes i ensenyem la pell, inmediatament apareixen assessores i estilistes que escriuen articles per fer-nos tornar a la cova, tapades amb mantes per passar la resta de l’estiu.

Cito textual un titular recent d’una revista espanyola: “5 colors que sumen talles i no afavoreixen segons una estilista (i 5 que aprimen i estilitzen)”. Si no ho hagués vist amb els mateixos ulls m’hauria pensat que era una notícia dels noranta, me’n faig creus que encara sigui vigent aquesta mena de continguts. Només el titular ja és un preludi de les barbaritats que s’han arribat a dir al llarg de la història dels colors. Es recomana a les persones que vulguin veure’s més primes facin servir els colors: negre, blau marí, marró, gris i verd… fosc, eh? Verd fosc, no fos cas! Quina puta broma és aquesta? De debò que algú es passarà l’estiu vestida amb aquesta tristor de pantone només per veure’s més prima?

Què hi tenim al cap que només volem veure’ns estilitzades i primes? L’únic cos vàlid que pot anar a la moda és el prim, el prepúber? I com pot ser que dones expertes en imatge, estilistes i periodistes firmin reportatges baixant fins als límits l’opressió als nostres cossos? 

El color no ha de fer canviar l’aspecte físic, ha de fer canviar l’aspecte anímic. Amb un vermell t’has de sentir poderosa, no pas prima, i sent prima no seràs més poderosa.  

Tot el text està escrit en neutre, evitant anomenar ni homes ni dones, perquè no sembli que va dirigit al gènere femení… però, oh sorpresa!, totes les fotos que l’acompanyen són de dones amb cossos normatius i ple d’eufemismes per no dir la paraula “grassa” ni “prima”: “efecte aprimant”, “estilitzat”, “volum visual”, “formes arrodonides”… Fa goig que vulguin cuidar així el llenguatge i tan poc la nostra salut mental amb tot allò que se sobreentén del contingut. Si elles poguessin escriure amb llibertat, dirien que: “de cara al bon temps (una expressió fan servir molt aquest tipus de persones que escriuen aquestes bajanades) si no us voleu veure com unes foques ni se us acudeixi vestir de taronja, beix, blanc, groc, vermell o daurat. De fet, millor si us tapeu amb una tovallola  des del cap fins als peus i no sortiu de casa en tot l’estiu, que fareu un bé a la humanitat”. Ara bé, aquestes mateixes dones són les que s’omplen la boca i el timeline d’indignació i proclames per alliberar les dones oprimides d’altres cultures i religions, quan són elles les qui amb aquesta mena de declaracions ens destrossen l’autoestima i la salut mental.

A mi sempre em pregunten per la contradicció i, en canvi, no tenen cap mena d’escrúpol a l’hora de  clicar en notícies que parlen de banalitats dels colors i engeguen la maquinària d’autoodi cap als nostres cossos. Em fa vergonya que encara avui hi hagi dones dedicant-se a la moda, assessorant a persones, parlant de l’aspecte del seu ventre o les seves cames i de com camuflar-les en comptes de buscar peces per reforçar l’autoestima. El color no ha de fer canviar l’aspecte físic, ha de fer canviar l’aspecte anímic. Amb un vermell t’has de sentir poderosa no pas prima, i sent prima no seràs més poderosa.