Salve, Eloi!

Als trenta-un anys, una edat que es considera —a l’època i al lloc on som— encara tendra i indecisa, Eloi Creus ha tingut temps de fer moltes coses. Ha estudiat grec i llatí; ha viatjat; ha viscut temporades llargues a Bolonya, que l’han ajudat a aprendre italià; ha llegit molta poesia i també n’ha escrit; ha fet crítica literària, amb honestedat i coneixement de causa, per al digital La Lectora.

Les fites més visibles de la seva trajectòria, però, tenen a veure amb la seva activitat com a traductor, que va estrenar oficialment el 2020 amb El malcarat de Menandre (Adesiara). Aquesta versió ja deixava clar que el seu artífex era algú ben documentat, rigorós i inusualment sensible a les exigències rítmiques del llenguatge poètic (sobretot, al repte d’adaptar la mètrica de l’original), i els treballs posteriors no han deixat de confirmar-ho. L’any següent l’Eloi es va doctorar en Filologia Clàssica amb una tesi sobre Aristòfanes. El seu projecte de traslladar al vers català tres comèdies del mateix autor (Els núvols, La pau i Els ocells) aleshores ja havia guanyat el Premi de traducció Vidal Alcover, i, si el món no s’ensorra abans, aviat en veurem el resultat definitiu, publicat per Edicions 1984.

Mentrestant, podem gaudir de les traduccions que ja han vist la llum, i ho han fet l’una darrera l’altra, com si la fàbrica intel·lectual de l’Eloi tingués les màquines en funcionament continu, sense caps de setmana ni festius. I desitjo i cremo.
Poesies incompletes (Proa, 2022, premi Cavall Verd) no és només un llibre que aplega tots els poemes i fragments de Safo de Lesbos que s’han descobert fins ara, sinó també una gran obra d’edició, enriquida amb un bon grapat de testimonis més o menys creïbles —però sempre divertits— sobre l’autora. Si la vida sabés l’amor meu (Edicions 1984, 2023), que recull una gran part del corpus poètic de Sandro Penna (1906-1977), torna a posar de manifest l’aspiració constant de Creus a assolir un equilibri entre la recreació de la forma i la preservació del sentit, una tasca que molts traductors donen per perduda abans de començar.

La publicació més recent, En hora incerta de Primo Levi (Cafè Central, 2023), que va guanyar el XIX Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, contribueix a donar a conèixer una faceta poc coneguda de l’autor de Trilogia d’Auschwitz i presenta al lector una feina pulcra i eficaç: en el curs de la mudança d’una llengua a l’altra, el traductor aconsegueix que cap poema no es trenqui ni es desfiguri, i no és pas poca cosa.

Nota de l’editor: Al peu d’aquest article trobareu les ressenyes d’aquestes tres traduccions d’Eloi Creus.