Lèxic de novembre

Repàs de lèxic de novembre… Halloween, Single Day, Shop Local Day, Black friday, Cyber Monday i, finalment,  Covid, Covid i Covid. I tot això sense tenir en compte els que parlen en espanyol per arribar a més gent.

Tradicionalment, encetem el novembre entre castanyes i panellets. I no ens enganyem, encara que ho intentem disfressar amb la dolçor del massapà, Tots Sants sempre és una festa més aviat malenconiosa perquè recordar els difunts d’una família és dolorós. Ara bé, la tradició de reflexionar sobre la temporalitat de la vida i honorar els avantpassats familiars ve de lluny, sembla que l’origen prové de ritus celtes. Per altra banda, Joan Amades explica que el costum de portar flors a les tombes dels parents morts és d’origen romà; i posteriorment, en arribar el cristianisme, es van adoptar tots aquests ritus que han romàs fins a dia d’avui.

Tot i així, els temps canvien i ens arriben nous costums que en poc temps han arrelat fort a casa nostra. Ni tan sols en època de Covid, no ens pogut desempallegar del Halloween, un cop més, la forta influència de la cultura nord-americana ha eclipsat la nostra Castanyada amb carbasses lluminoses. Val a dir, però, que les tradicions també viatgen i que l’origen del Halloween no és als EUA, sinó que és herència dels irlandesos que durant el segle XIX van emigrar a Amèrica. Perquè Halloween aglutina l’expressió All Hallows Eve, és a dir, vigília de Tots Sants. Hallow en anglès antic significava sant o sagrat. De fet, en essència la nostra Castanyada i el seu Halloween volen commemorar el mateix, però tot i així, tenim la sensació que integrar costums forans a les nostres tradicions és una manera de perdre part de la nostra idiosincràsia. Perquè és un fet que amb la globalització les nostres peculiaritats es van volatilitzant, i potser el més trist i el que més ens dol és que tot és en nom del consumisme. Probablement, però, ara ja és massa tard, perquè la canalla ja està integrant que la Castanyada és de color carabassa, amb decoració de teranyines i jocs de trick o treat (broma o regal). I tots sabem que el que aprens de petit, ho incorpores amb normalitat, encara que no sigui nostrat.

I continuant amb el consumisme i amb les noves tradicions, ara resulta que tenim el Single Day. És el dia 11 de novembre, és a dir, l’11/11 i com que és el dia de l’any amb més uns, els universitaris xinesos de Nanjing van escollir aquesta data per celebrar la diada dels solters. Com? Doncs anant a comprar! La tria de la data va ser un encert per a les empreses, ja que era una època de l’any força fluixa comercialment parlant. De moment, a casa nostra potser encara no sona amb prou força el Single Day perquè no n’hem trobat rètols als aparadors de les botigues, però des del 2016 és l’esdeveniment consumista més potent del món. Ara per ara, les vendes es concentren al web xinès Alibaba, però potser d’un any per l’altre ens trobem que tots celebrem el dia dels solters. I si no ho sou… tranquils que també us deixaran comprar!

De fet, és el que va passar amb el Black Friday, que de cop ens vam trobar tots els aparadors farcits d’ofertes i ara ja ens hem avesat a aquests descomptes prenadalencs. Així doncs, encara que no celebrem el dia d’Acció de Gràcies, sí que seguim l’estratègia de màrqueting que van inventar els ianquis per convertir els números vermells en negres i així entre tots contribuïm a engreixar els comptes corrents del comerços. I si un divendres ens empenyen a comprar in situ, en dilluns la promoció es fa a la xarxa, vet aquí el Cyber Monday!

Enguany, però, els comerços locals s’han volgut desmarcar de les multinacionals i els grans centres comercials i han inventat el Shop Local Day. Caram, el novembre deu ser el mes amb més anglicismes. Sé que entre lingüistes i publicistes és difícil d’arribar a una entesa però no entenc per què la tria ha estat l’anglès en aquest cas. El que busco en el comerç local -i crec que força gent coincidirà amb mi- és la proximitat i que se m’adrecin en la meva llengua. També ara al novembre a Andorra, en temps de preCovid es feia l’Andorra Shopping Festival i podies comprar, passejar i veure espectacles a l’avinguda Meritxell, altrament dita, The Shopping Mile.

Què ens passa? Els meus alumnes adolescents aquí dirien ‘what the fuck’ per mostrar estupefacció, perquè ho diuen els seus ídols Youtubers i perquè queda més pro (pro de professional). Però malgrat que el novembre estigui farcit d’anglicismes i que ens sembli que els reclams publicitaris tenen més ganxo en anglès, en realitat el veritable complex d’inferioritat el tenim amb l’espanyol. Perquè dirigir el Cap i Casal i parlar en espanyol per arribar a més gent és un clar símptoma de tenir complex lingüístic i també certs (potser molts) prejudicis lingüístics; i no, defensar la llengua pròpia, no és fiscalitzar la llengua.

“Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.”