L’evolució de la llengua catalana

Cada any, les Jornades de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, organitzades per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat, serveixen per actualitzar les dades sobre llengua catalana. Enguany, per exemple, es presentaran per primera vegada des del 2004 les dades principals sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que s’han dut a terme durant el 2014 i 2015. Això serà el proper dijous 7 de juliol a l’Ateneu Barcelonès.

Durant aquesta jornada, que durarà tot el matí, a partir de les 9.30h i fins a les 14h, hora en què es donarà per tancada la jornada, hi intervendran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que s’hi fan. També s’abordarà una anàlisi global de la situació, tenint en compte els punts forts i els punts febles que té el català, i se’n traçaran les perspectives de futur.

Programa

El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, inaugurarà la jornada a les 9.30h. Acte seguit, es tractaran les polítiques lingüístiques als territoris de parla catalana amb la participació de les diferents direccions generals de política lingüística del domini català: la de la Generalitat de Catalunya, la del Govern de les Illes Balears, la del Govern d’Aragó, la de la Generalitat Valenciana. També hi prendrà part l’Ajuntament de l’Alguer i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals (Afers Catalans).

Després d’una pausa i cafè, especialistes dels diversos dominis de llengua catalana —Andorra, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, la Franja, Catalunya del Nord i l’Alguer— presentaran els coneixements, usos i representacions del català de cadascun dels territoris. Així Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) ens presentarà els usos lingüístics interpersonals, Vicent Moreno (Generalitat Valenciana), els usos lingüístics de consum i serveis, Vanessa Bretxa (Universitat de Barcelona), les representacions de la llengua; Joan Solé, de la Direcció General de Política Lingüística, moderarà la taula.

A les 12.30h, finalment, Francesc Xavier Vila, del CUSC, i Miquel Àngel Pradilla, de la Xarxa CRUSCAT, moderats per Marta Xirinachs, subdirectora general de Política Lingüística, abordaran en una taula rodona una sèrie d’idees força sobre el català i tractaran les tendències principals pel que fa al coneixement, usos i opinions, a partir d’unes dades que s’han analitzat. A més a més, es debatran les oportunitats i les amenaces del català i es farà una mica de diagnòstic de les tendències principals. Pradilla és de l’opinió que, en un entorn com l’actual en el qual comença a haver-hi consensos polítics al voltant de la rehabilitació de la llengua, cal fer una reflexió profunda a l’hora d’implantar polítiques lingüístiques favorables a la llengua, que tinguin continuïtat i puguin intervenir en la gestió del multilingüisme als territoris respectius. Com diu Vila, “tenim una situació fràgil però amb oportunitats que, esclar, s’han d’aprofitar”.

Així mateix, en aquesta taula s’intentarà posar en relleu aspectes com el fet que el català és una comunitat lingüística mitjana: “Volem desterrar la idea de llengua minoritària”, aclareix Vila, que defensa que el català és una llengua viable des del punt de vista econòmic, però amb unes manques estructurals importants, sobretot pel que fa a la gestió de la immigració. Per a Vila, “falta poder polític, de compromís per part de totes les institucions, ja que el català no té prou força per mantenir les immigracions que arriben”.

Per al sociolingüista, la diferència entre llengua majoritària i minoritària, en el cas del català, és absurda ―“amb qui t’has de comparar, amb el danès o el bretó?”, es pregunta―, però en canvi Vila fa incisió en el fet que el català és una llengua minoritzada, cosa que cal tenir present: “La llei màxima que regula la nostra vida, la Constitució, diu que el castellà és obligatori el català és optatiu al nostre territori”. I a partir d’aquí han sorgit reclamacions ―com les que ha fet C’s a Baleària, que demanava que respectessin el “dret” a no saber català― a favor de viure en un territori català com si es visqués a Albacete, tal com feien els francesos a Algèria amb l’àrab o els anglesos a Estats Units amb la llengua dels indis: “El que exigeixen aquests grupuscles supremacistes és un dret colonial”.