5 claus per no canviar de llengua

Els catalanoparlants que volem viure plenament en català patim estrès sociolingüístic per allò d’acumular una frustració rere l’altra. A can Twitter sovint llegeixo històries de catalanoparlants que s’han sentit maltractats i fins i tot assetjats simplement per utilitzar la llengua pròpia del país. Perquè d’anècdotes en podríem explicar tots, molts hem viscut moments de tensió per parlar català i, no ens enganyem, és dur ser perseverant. Per això, sabem que hi ha dues actituds lingüístiques ben oposades. Per una banda, hi ha el catalanoparlant que no vol cedir, el que es manté ferm a l’hora de canviar de llengua; i per l’altra, el que un dia es va creure que era de bona educació canviar de llengua i ho fa. El catalanoparlant del primer tipus és el que va a conferències, tallers i cursos sobre llengua, de fet, fa tot el que pot, potser massa, perquè malgrat que hi posi tota la seva energia, mai podrà compensar el greuge que causen els que canvien de llengua per ser amables.

Tots hem de treballar per la llengua i és cert que és una tasca àrdua però ara mateix ens cal ampliar l’exèrcit de militants, necessitem que s’enrolin els de la facció de la cordialitat perquè ja ens ho han dit mil vegades, el català només ens té a nosaltres. Per això, proposo 5 claus per convèncer els llenguafluixos, perquè s’animin a ser tenaços:

1. Siguem llenguaconscients

La primera clau per evitar fer el canvi de llengua és prendre consciència de què parlem, quan en fem servir una o altra i amb qui. Primerament, caldria fer una mena d’introspecció lingüística per analitzar els nostres usos i costums. Tant si som únicament catalanoparlants com si ens sentim bilingües, és important que ens demanem si donem valor al català. Si ets dels que et sabria greu que et diguessin que d’aquí a 50 anys el català ha desaparegut és que tens certa sensibilitat lingüística, probablement ets dels que valora els idiomes, igual que aprecia tot allò que és patrimoni immaterial de la humanitat. Per tant, té sentit que intentem ser llenguaconscients i provem de descobrir en quins contextos hem de mantenir-nos en català per la bona salut de la llengua.

2. Fem la llengua útil

El fet de no canviar de llengua no és un caprici. Quan ens trobem en una situació de bilingüisme, sovint n’hi ha una que es troba en una situació desfavorable. La llengua en si no és inferior, la situació de desavantatge és fruit de certes polítiques lingüístiques repressives per part de l’Estat Espanyol que han aconseguit que creguem que el català és de segona. L’únic que pot revertir la situació és que entre tots fem que la llengua sigui útil i perquè ho sigui, s’ha de fer servir. Cada cop que decidim no canviar de llengua apostem per la vitalitat del català. 

3. Quan canviem no som cordials, som submisos

Hi ha moltes situacions en què la gent del sector serveis, per exemple, se’ns adreça en castellà malgrat que nosaltres ens hàgim adreçat a ells en català. Si dirigir-se en la mateixa llengua en què s’ha iniciat la conversa fos un gest de cordialitat, el nostre interlocutor hauria d’excusar-se per no parlar català i això no passa mai. Cada vegada que decidim canviar malgrat que l’altre ens estigui entenent estem acceptant que som uns vassalls lingüístics. El nostre interlocutor (que en molts casos és un desconegut) ens sotmet a les seves regles i nosaltres com un poll mullat ens fem petits i cedim en nom d’una suposada bona educació que l’altre no té. La bona educació es basa sobretot en el respecte i això implica tenir voluntat de fer servir la llengua pròpia del país on vius.

4. Ets tu qui fa un favor 

Cada cop que no canviem de llengua ajudem el nostre interlocutor a ampliar el seu vocabulari en cas que tingui pocs coneixements de català. Imaginem que la situació té lloc en un bar, el cambrer nouvingut podria aprendre, posem per cas, 3 paraules al dia: tallat, cafè i llet. Ser nosaltres qui li proporcionem les eines pot ser molt gratificant. Tu em portes el tallat i jo t’explico què vol dir. En mantenir-nos en català propiciem que l’altre ampliï els seus coneixements. Saber més d’una llengua mai no pot ser negatiu. No estem privant a ningú d’alguna cosa sinó que l’estem empoderant. Qui es pot enfadar davant de la possibilitat d’aprendre?

5. Desmunta els prejudicis lingüístics.

Sovint, les situacions tenses s’esdevenen perquè el nostre interlocutor té arrelats certs prejudicis lingüístics que l’ofusquen. Quan l’altra persona es mostri sorruda, hem d’intentar detectar quin prejudici lingüístic l’està corroint. És important que si perd els estreps, ens mostrem impassibles. En algunes ocasions ni tan sols se’ns permet dialogar, en aquest cas és important que siguem conscients que no estem fent res mal fet i que el català és també una llengua oficial, fet que ens permet gaudir d’uns drets lingüístics als quals no volem renunciar.