Un oasi d’humor i mordacitat

Si hi ha alguna cosa que ens iguala a tots a un nivell essencial, sigui quines siguin les nostres filies i fòbies, és l’afany universal per la riallada, que transcendeix èpoques i contextos socials. Així ho entén l’editorial Comanegra, que acaba de presentar una nova col·lecció literària: Cul-de-sac arriba a les llibreries catalanes amb la voluntat de ser un oasi de sàtira i ironia en un mercat català de vegades massa encastellat en la gravetat dramàtica. Dirigida pel filòleg i crític literari Álvaro Muñoz, el nou segell inclourà traduccions actualitzades de clàssics de la hilaritat, així com obres contemporànies inèdites en català, amb noms com Edgar Allan Poe, Evelyn Waugh, David Sedaris o Miranda July.

Cul-de-sac neix a partir d’un projecte personal i professional de Muñoz, que estava decidit a omplir el que considera un buit en el mercat català: «L’humor, com la novel·la negra i altres, s’ha d’aixoplugar sota el mateix paraigua. El que passa és que moltes traduccions no capten els jocs de paraules o els dobles sentits, i moltes vegades es perd el vessant humorístic de l’autor i la profunditat de l’obra original». Així, la intenció de la nouvinguda col·lecció és la de fixar un cànon amb aquelles obres humorístiques que aguanten amb dignitat el pas del temps, furgant en la crítica social i bandejant l’humor fet des del privilegi. «Hem de riure del retrat, no de la persona», afirma Muñoz, al qual no atura el fet que l’humor no passi pel seu millor moment històric: «El que volem és ser provocatius, publicar llibres que puguin burxar i temptejar els límits».

Destruir el fantasma de la caducitat de l’humor i trobar el fil conductor que enllaça les rialles del passat amb les del present són dos dels eixos que vertebren aquesta nova col·lecció. Segons explica el director editorial de Comanegra, Jordi Puig Ferrer, el projecte encaixava amb la «pulsió festiva» que la mateixa editorial ha anat experimentant davant un context sociopolític que ha encadenat el Procés amb la pandèmia, i la pandèmia amb la guerra i la inflació. Amb aquesta nova «sortida de carril», per tant, l’editorial fa un pas endavant per funcionar com un pèndol entre la gravetat i la lleugeresa, entre la transcendència i la festa: «Ens endinsem en un terreny, el de l’humor català, en què molts han fracassat. És un veritable camp de mines, perquè l’humor és molt fàcil que fereixi o qui sigui caduc, cosa que amb el drama o la tragèdia no passa», diu Puig Ferrer.

El nou segell arrenca amb la publicació de Notícies fresques, una sàtira sobre el periodisme i la mirada colonial escrita l’any 1938 per l’autor britànic Evelyn Waugh. Ferran Ràfols Gesa ha estat l’encarregat d’aquesta nova traducció, una revisió de la que el mateix traductor va fer per l’editorial A Contra Vent l’any 2010. El segon títol és el d’El corb burleta, un recull de contes tragicòmics d’Edgar Allan Poe traduïts per Jaume C. Pons Alorda. L’elecció d’aquest parell d’autors no és anecdòtica, ja que un dels objectius de la col·lecció és el d’evidenciar la manca d’arguments de qui relega els escriptors humorístics a un esglaó inferior, així com reivindicar l’obra juganera d’autors encotillats en la ficció dramàtica. Segons Muñoz, la consigna que va donar als traductors va ser precisa: «Afuselleu la forma si escau, però traduïu l’humor».

La figura del traductor és ben bé al centre del projecte, i cada obra està pensada per a ser versionada per algú en concret. En aquest sentit, el director de Cul-de-sac afirma que el català és una de les millors llengües per traduir amb rigor aquestes obres: «Els catalans sempre hem estat en el costat perdedor de la història, i això ens ha forjat el caràcter. Per exemple, haver hagut d’esquivar la censura ens ha fet experts en l’ús dels dobles sentits. En canvi, en castellà aquest humor no podria funcionar mai, perquè no és part de la seva personalitat. L’humor, si es fa de dalt cap a baix, és abús de poder», afirma Muñoz.

La nova col·lecció busca reivindicar l’obra juganera d’autors sovint encotillats en la ficció dramàtica

Les traduccions de Ferran Ràfols Gesa i Jaume C. Pons Alorda incorporen formes més comprensibles pel públic contemporani, de manera que aquests rellançaments puguin abastar públics de totes les edats. Igualment, des de l’editorial han decidit adaptar a l’ecosistema català alguns elements culturals del context dels autors que són difícils d’entendre si es tradueixen des de la literalitat, com per exemple el nom de les capçaleres que apareixen en un dels contes satírics de Poe, i que en aquesta versió porten el nom sorneguer de La Mentora, Cerra d’Oc o L’Avançada. Els relats recollits a El corb burleta, diu Pons Alorda, acabaran definitivament amb «el mite de Poe com a escriptor fosc i llòbrec», de manera que el puguem llegir «no només tenebrós i postromàntic, sinó com un autèntic estilista ple de recursos literaris com la ironia, l’humor i el grotesc».

Comanegra preveu publicar entre tres i sis títols l’any d’aquesta nova col·lecció, tant d’autors clàssics com de contemporanis, amb un pes majoritari de les traduccions però sense tancar la porta a l’autoria original catalana. Segons explica Puig Ferrer, la intenció és que la majoria de les llengües estiguin representades a la col·lecció, a excepció del castellà, «perquè sempre és millor llegir els autors en la seva llengua original». Els propers títols en arribar a Cul-de-sac seran No hi ha ningú més d’aquí que tu, de l’artista estatunidenca Miranda July (tardor de 2023), a qui Bel Olid traduirà per primer cop en català; i Panxacontent, l’últim llibre de David Sedaris (primer trimestre de 2024), que  traduirà l’escriptor Borja Bagunyà en la seva estrena com a traductor literari.