Àlex Susanna: “La literatura catalana és competitiva internacionalment“

22.10.2015

Àlex Susanna, director de l’Institut Ramon Llull, parla del bon moment que viuen les obres catalanes a l’estranger durant la Fira del Llibre de Frankfurt que es va celebrar la setmana passada, del 14 al 18 d’octubre. Una entrevista de Francina Suari.

Àlex Susanna | Foto Francina Suari

Àlex Susanna | Foto Francina Suari

Francina Suari: Des de l’any 2004 l’Institut Ramon Llull acudeix a la cita anual de la Fira del Llibre de Frankfurt. Fins a quin punt és important per a l’Institut no perdre’s aquesta cita?

Àlex Susanna: Si l’IRL es perdés aquesta cita engegaríem en orris una part molt important de la seva feina, que és la projecció internacional de la literatura catalana, tant la dels clàssics com la més contemporània. Per a nosaltres és una cita no només indispensable sinó la cita editorial més important de totes i en la qual realitzem un major nombre de reunions i entrevistes, de resultes de les quals després s’obtenen les traduccions que s’acaben publicant en diverses llengües.

F.S.: És la literatura catalana una literatura internacional?

À.S.: Tenim una literatura competitiva i molt diversa que desperta interès arreu del món. Aquesta incertesa que teníem al principi de tot de l’Institut per si algú s’interessaria per nosaltres, fa temps que no la tenim. Aquests dies són esgotadors, i això és la prova fefaent d’aquest interès. L’equip de l’Institut duu a terme més de 120 reunions. Són els dies més intensos de tot l’any pel que fa a la internacionalització de la nostra literatura.

F.S.: El 2014 l’IRL va finançar 79 de les 112 traduccions que es van fer del català a altres llengües. Segons aquesta dada, sense el suport de l’IRL hi hauria molt poques traduccions del català.

À.S.: Sí. A més a més, aquest petit gap entre el nombre total de traduccions i les traduccions que subvenciona directament l’IRL correspon en un percentatge altíssim a traduccions que es realitzen a l’espanyol i, per tant, vol dir que les poques traduccions que es durien a terme serien només a la llengua espanyola; és un mercat que no és que el tinguem molt proper sinó que també forma part del nostre mercat i, per tant, hi ha moltes editorials que publiquen en castellà que són editorials catalanes, cosa que fa que de vegades considerin no del tot necessari l’ajut de l’IRL.

F.S.: Per què depèn de les subvencions que es tradueixi una obra catalana?

À.S.: Per a un editor –jo, quan era jove, ho vaig ser durant 15 anys–, la traducció ve sempre gravada pels costos de la traducció i comptar amb una institució que t’eixuga en gran part o pràcticament del tot aquests costos és un gran què. Fa que el llibre, d’entrada, sigui tan competitiu com ho seria si hagués estat escrit en la llengua original.

F.S.: En quins criteris es basen per decidir de subvencionar la traducció d’una obra a una llengua o a una altra?

À.S.: Valorem les traduccions en funció d’una sèrie de criteris. Hi ha uns mercats, unes llengües que per a nosaltres son més estratègiques que unes altres. Hi ha unes editorials que per a nosaltres son més importants que unes altres. Hi ha uns traductors que valorem per damunt d’altres. En funció d’aquest conjunt de criteris, una comissió tècnica determina el percentatge de l’ajut final que rebrà l’editor.

F.S.: Aquest any 2015 l’Institut Ramon Llull disposa d’un pressupost de 7,6 milions d’euros.

À.S.: És un pressupost molt just tenint en compte el gran ventall de competències que recau sobre nostre. El conseller Mascarell va dir que “la cultura catalana té més talent que mercat“, i això és justament el que l’aboca a la internacionalització. Ens agradaria a partir del 2016 recuperar una mica de pressupost. Estem a un 50% del que estàvem fa sis anys. Si en circumstàncies normals és bàsic per a un país promoure la seva cultura, en les circumstàncies actuals encara ho és més.

F.S.: L’Institut Ramon Llull treballa en tres àmbits: la promoció de l’ensenyament de la llengua i cultura catalanes, la traducció de la literatura catalana i la producció cultural catalana. Quin d’aquests àmbits té prioritat quan es té un pressupost més reduït del que es voldria?

À.S.: El programa de suport a la traducció i la promoció de la literatura catalana és nuclear. Quan apareix una obra com Incerta Glòria o Jo confesso, que necessiten uns ajuts molt importants perquè són obres de grans dimensions, si cal aconseguim recursos extres d’altres partides per fer front a aquests costos de les traduccions.

F.S.: Què encareix una traducció?

À.S.: No oblidem que, fins i tot sense moure’ns d’Europa, la disparitat de preus és enorme. Una cosa és el que cobra un traductor a Noruega o a Suècia, on cobren moltíssim; i una altra cosa és un traductor de casa nostra, que cobra una misèria. Una comissió tècnica té en compte molts factors per atorgar un percentatge que gairebé sempre acaba sent molt alt.

F.S.: La internacionalització de la literatura catalana depèn de l’Institut Ramon Llull per la seva condició de llengua minoritària?

À.S.: L’IRL no és només una institució necessària per a una llengua mitjana com la catalana. És necessària per a totes les llengües, i d’aquí l’existència del Goethe Institut, el British Council, l’Institut francès, la Japan Foundation o  l’Institut neerlandès, perquè en temps de crisi les primeres que en pateixen les conseqüències són les traduccions, pel seu sobrecost.

F.S.: Què podem aprendre els catalans d’una cultura tan potent com l’alemanya?

À.S.: La societat alemanya és molt lectora. Aquí hi ha una tradició de lectures públiques que és del tot envejable. Ja m’agradaria que a casa nostra la gent pagués per escoltar la Maria Barbal, la Carme Riera, la Najat El-Hachmi o qualsevol altre dels nostres grans novel·listes en directe pel plaer de sentir la veu. La gent està acostumada no només a llegir sinó a escoltar novel·la; això és sorprenent, perquè una cosa és escoltar un recital de poemes i una altra escoltar com en Jaume Cabré omple cinemes sencers a Alemanya en un acte en què la seva traductora llegeix en alemany i ell, fragments en català.

F.S.: Per què és important per a una obra catalana ser publicada a l’alemany?

À.S.: El mercat alemany és un dels mercats objectivament més importants d’entre tots els mercats del món.  És un mercat prescriptor, és a dir, quan un llibre triomfa en el mercat alemany els altres editors s’hi fixen. Nosaltres cuidem molt aquest mercat i la prova és que un dels primers objectius de l’IRL, quan va ser creat el 2002, va ser començar les negociacions amb la presidència de la Fira del Llibre de Frankfurt per aconseguir la invitació com a hostes d’honor.

F.S.: La Fira del Llibre de Frankfurt no és l’única fira del llibre a Alemanya…

À.S.: Justament avui mateix ens hem entrevistat amb el president de la Fira de Leipzig, la fira més antiga, ja que la de Frankfurt es va crear després de la Segona Guerra Mundial, perquè ens agradaria molt que d’aquí a uns anys fóssim també el país convidat de la Fira de Leipzig.

F.S.: Per què va ser tan important ser la cultura convidada a la Fira del Llibre de Frankfurt?

À.S.: Si hi ha un punt d’inflexió en la projecció internacional de la literatura catalana, es correspon al 2007 i a la invitació com a país convidat. Per a nosaltres el repte va ser que no només els anys previs al 2007 hi hagués un augment significatiu del nombre de traduccions a altres llengües sinó que aconseguíssim mantenir viu l’interès per la nostra literatura i els nostres autors després de la fira.

F.S.: Es va aconseguir aquest objectiu?

À.S.: En els últims cinc anys, tot i coincidir amb els anys de crisi més ferotge, la literatura catalana ha viscut el seu període més dolç, més positiu des del punt de vista de la seva internacionalització. Això té un doble mèrit, perquè vol dir que, tot i trobar-nos en crisi, el producte literari català –tant el contemporani com el clàssic– s’ha defensat molt bé. Vol dir, ras i curt, que és un producte competitiu.

F.S.: Com es percep la “bona salut“ de la literatura catalana a Alemanya?

À.S.: Ningú publica per idealisme. Tothom publica buscant lectors i una forma o altra de negoci. Que autors com Pla, Sales, Sagarra, Sánchez Piñol, Cabré o Puntí, que són autors d’obres de gran pes, obres llargues, hagin estat apostes d’entre les més importants que han fet editors alemanys, anglesos o francesos de primer nivell em sembla molt significatiu.

F.S.: S’arribarà a un moment en què no caldrà subvencionar les traduccions d’obres del català?

À.S.: Crec que no. En el fons, diria que no s’hi arriba en cap llengua. Els editors sempre agrairan suport públic de cara a les traduccions i la seva promoció. Quan un pensa que en mercats i cultures tan importants com l’alemanya, japonesa o francesa estan necessitats de disposar d’un instrument com l’Institut, això indica fins a quin punt, per tal que les traduccions siguin competitives, es necessita aquest doble suport de què parlàvem.

F.S.: El procés polític que viu Catalunya afecta d’alguna manera la projecció de la cultura catalana?

À.S.: A partir del 2012, vaig pensar que potser el procés que estàvem vivint a Catalunya enrariria una mica la recepció de la cultura catalana a l’exterior, però sortosament em vaig equivocar de mig a mig. Al contrari, ens ha posat més sota el focus i en la mesura que la gent s’endinsa i entén l’abast, la fondària i l’ambició de la nostra cultura, entén millor aquesta necessitat que tenim de dotar-nos de més autogovern i d’aspirar a una forma o altra d’independència justament per preservar, potenciar i projectar aquesta llengua i aquesta cultura.

F.S.: Quin paper juga la cultura catalana en el procés polític?

À.S.: Crec que la cultura catalana funciona com la millor targeta de presentació que tenim, i és per això que nosaltres ens considerem no sols com una agència de projecció cultural sinó també com un instrument de diplomàcia cultural.

F.S.: El passat mes de juny es va portar a terme un acte a Munic amb la presència d’en Pep Guardiola recitant poemes d’en Miquel Martí i Pol. Va ser un èxit.

À.S.: Un èxit cantat. Però el que no és cantat, i això també és molt característic del nostre país, és aquesta implicació, aquest compromís d’algú com en Pep Guardiola amb el seu país, i més concretament amb la cultura i la llengua del seu país. Que en Guardiola parlés de Martí i Pol davant d’un auditori de 400 persones és una mica com si l’Ancelotti parlés a Alemanya sobre Leopardi, o en José Mourinho ho fes sobre Pessoa. Això que és del tot inimaginable en altres països ajuda a entendre la peculiaritat del cas català. Cada vegada que realitzem una activitat cultural universitària a l’exterior del braç del FC Barcelona tothom em diu que ens té enveja. Recordo que el rector de la universitat d’Amsterdam em deia que al seu país era del tot impensable que l’Ajax s’impliqués en la projecció de la cultura neerlandesa. Això ens singularitza i demostra fins a quin punt la nostra és una identitat fortament cultural.

Estand de l'Institut Ramon Llull a Frankfurt

Estand de l’Institut Ramon Llull a Frankfurt

F.S.: En certes ocasions la relació llengua-Estat crea una barrera difícil de franquejar…

À.S.: És el cas de l’EUNIC, la xarxa dels instituts de projecció cultural europea. De manera absolutament sorprenent no ens accepta en la mesura que no disposem d’un Estat darrere nostre. He tingut diverses reunions amb la direcció d’aquesta xarxa per fer-los veure l’absurditat d’aquesta situació i de moment la resposta ha estat que podem entrar en els clústers de cadascuna de les ciutats, però no podem fer un pas endavant i entrar de ple dret en aquesta xarxa.

F.S.: Com es pot superar aquesta barrera?

À.S.: Tard o d’hora hi acabarem entrant perquè cau pel seu propi pes. L’IRL ja té una història de gairebé 14 anys durant els quals ha creat una xarxa de relacions i tota mena d’equipaments locals de molts països d’Europa i de fora d’Europa. L’Institut gestiona una xarxa de més de 150 universitats on s’ensenya llengua i cultura catalanes. Molt poques llengües mitjanes, com ho és el català, disposen d’una xarxa tan nodrida. A més l’IRL es singularitza també per tenir un ventall competencial com pocs altres instituts tenen. El fet que nosaltres agrupem competències sobre l’ensenyament de la llengua a l’exterior, de la internacionalització de la literatura catalana i de la resta de sectors i subsectors de la creativitat contribueix al fet que el públic internacional percebi la cultura catalana com una autèntica potència.

F.S.: La marca Barcelona és un requisit per promoure la cultura catalana a l’exterior?

À.S.: La internacionalització del problema català, del procés, ha posat aquest any Catalunya en el mapa. Jo recordo com encara fa cinc anys, si volies ser entès, abans de dir “català“ havies de dir que venies de Barcelona i llavors et situaven. Ara no, ara hem guanyat moltíssim en aquest cas. La marca Catalunya és tan coneguda com la de Barcelona. I jo hi afegeixo que la suma de totes dues és el que realment ens dóna una gran força.

F.S.: És aquest el motiu pel qual des de fa dos anys comparteixen estand a la Fira del Llibre amb l’Ajuntament de Barcelona?

À.S.: El Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i l’IRL ens hem adonat que érem més potents anant junts i compartint un mateix estand, i fent un estand marca de la casa. La gent, què espera de Barcelona? Que hi hagi aquest plus de creativitat que es manifesta en el disseny de l’estand. Recordo que l’any passat el president de la fira va venir a visitar-lo perquè tothom li deia que era un dels millors. Hi estem obligats perquè no tenim taca pròpia en el mapa polític. Estem obligats a fer les coses millor que els altres, amb més gràcia, amb més capacitat de seducció, i penso que això es veu la mar de bé aquí a Frankfurt.

F.S.: Barcelona, com a ciutat de la literatura, és candidata a formar part de la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO. Què suposaria per a Barcelona i la seva indústria editorial formar part d’aquest xarxa?

À.S.: Seria la confirmació d’un fet i d’una personalitat de fa molt de temps. Que Barcelona ostenta la doble capitalitat editorial és un fet evident i conegut que s’estén tot al llarg del segle XX, i des de l’administració s’ha intentat potenciar i consolidar tant com ha estat possible en els últims temps. A més, i de manera espontània, el sector públic i privat han convertit Barcelona en una ciutat saturada de literatura, de festes i festivals de tot tipus, la majoria bastant extraordinaris… Penso que per a Barcelona seria un reconeixement del seu caràcter literari. Barcelona és una de les ciutats més literàries que conec, i bona prova d’això és tot el conjunt de grans novel·les i bons poemes que ha generat.

F.S.: La Barcelona literària és una de les moltes cares de Barcelona.

À.S.: Té aquesta capacitat d’anar-se reinventant per tal de continuar sent atractiva i interpel·lar el visitant d’una manera diferent a com ho fan les altres, amb una personalitat pròpia. El que Barcelona dóna en cultura és extraordinari i ho donen ben poques ciutats.