Xènia Bussé. De més verdes en maduren

La periodista Xènia Bussé debuta en la narrativa amb el recull De més verdes en maduren (A Contravent). El llibre s’acompanya d’unes esplèndides il·lustracions de Toni Benages. Margarida Aritzeta en fa la seva lectura a Núvol. El dia 26 de juny es presenta el llibre a La Calders, amb la presència de Màrius Serra i Toni Benages.

Vint-i-cinc relats breus, que s’engranen els uns amb els altres com en un cistell de cireres, formen el recull amb què debuta a la literatura de ficció la Xènia Bussé. Es tracta d’històries que s’encadenen des de la infantesa fins a la vida adulta d’una dona en un món que prometia utopies i que ha resultat ser més dur i cruel del que molts imaginàvem.

El primer relat ens conta històries explicades, l’ambient de família on pares i avis recorden una infantesa amb llums i ombres, meravelles i pors, a partir de mitjan segle XX. El relat d’infantesa, com en una redacció escolar, ens posa dins del personatge que viu situacions escabroses d’abús infantl que a penes sap comprendre, per a sorpresa del lector que les entén amb tota la seva cruesa.

No és sinó l’arrencada d’aquest enfilall de relats com bocins de mirall d’una vida gens convencional, imatges d’éssers que viuen als marges o relaten una normalitat que habitualment volem defugir de veure: què passa amb aquests periodistes en pràctiques; dones que viuen la violència de gènere en pròpia pell, l’amor o el desamor; éssers que descobreixen els camins del món sense fortuna ni sostre, poetes que necessiten una musa i muses que només necessiten cavall, la vida lluny de casa, filipins que treballen en un bar on podríem anar a fer una cervesa ignorant del tot qui són i què hi fan; el sexe per plaer o per necessitat, tan natural com la vida; gossos que entenen de literatura… En definitiva, duresa i tendresa en uns relats que podríem confondre per autobiogràfics si no acceptéssim que són ficció, ben cisellats, com petites joies, que s’emmarquen en la tradició dels grans autors de narrativa curta que hem tingut i tenim a la literatura catalana i en la literatura universal.

En l’estil, l’autora ens mostra les taules d’anys de periodisme que li han ensenyat a treballar la precisió i l’economia del llenguatge, la tria de la informació, la bona estructuració del relat. De les seves lectures, n’ha tret la consciència que la literatura és diàleg amb els lectors, amb altres autors i altres textos. El resultat és una prosa amena, fluïda, directa, on no hi ha res superflu, i de la qual destacaríem la naturalitat del to i la credibilitat de la primera persona narrativa, per estranyes o terribles que siguin les coses que ens explica.

El llibre és també un objecte agradable: molt ben editat, amb uns dibuixos precisos i suggerents de Toni Benages, que ens conviden a degustar-lo lentament i amb amenitat, sense perdre’ns cap detall.

Xènia Bussé, De més verdes en maduren, amb il·lustracions de Toni Benages, A Contravent 2018.