Samia corre sense por

23.09.2014

Publicada per la joveníssima Sembra Llibres, amb una edició molt acurada, Córrer sense por, la història real de la Samia Yusuf Omar novel·lada per Giuseppe Catozzella, ha significat una gran sorpresa per la seva emotivitat i la capacitat de remoure consciències. Guanyadora del Premi Strega Giovani 2014 a Itàlia, aquesta novel·la té el valor de posar a l’abast del públic una gran història de lluita i supervivència.

Samia Yusuf Omar, protagonista de 'Córrer sense por' de Giuseppe Catozzella

Des de ben petita la Samia és una noia especial. Només pensa a córrer i a guanyar. Neix en un Mogadiscio en plena guerra civil, on de seguida descobrirà que la germana gran —així anomenen la guerra la Samia, de l’ètnia abgal, i el seu amic inseparable Alí, de l’ètnia darod— ho canvia tot. La guerra es converteix en un personatge més i com diu la protagonista: “[…]la guerra, per exemple, em va prendre el mar. Però, a canvi, em va fer entrar ganes de córrer”. A pesar de les dures condicions que l’envolten, la Samia no viu amb tristesa el fet de no disposar d’unes vambes noves o d’un cronòmetre. Valora molt el poc que té.

El seu objectiu és córrer. Córrer per ser lliure. I guanyar tantes curses com pugui. Als deu anys guanya la primera cursa i anticipa al seu pare (aabe) que participarà als Jocs Olímpics de Pequín del 2008. La família constitueix una important unitat social i pertànyer a una d’elles és un pilar fonamental de la cultura somali. L’amor i l’orgull que la Samia sent envers els seus pares i germans es fa evident, per exemple, quan, per més que el moviment jihadista d’Al-Shabaab prohibeixi escoltar música, anar al cine o córrer, l’aabe l’encoratja a seguir els seus somnis.

A les dones pràcticament tot els està prohibit. Estan obligades a sortir al carrer amb burca negre. La Hodan, la germana preferida de la Samia, compon cançons que després canta. Com explica la historiadora Mary Nash a Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos (2007: 260), “en Somalia la tradición oral y, en especial, la poesía, han sido vehículos de expresión de un feminismo entre las nómadas somalíes. Estas mujeres han enunciado sus protestas a través de poemas, cantos y canciones de cuna, dirigidos a hombres y mujeres con el objetivo de cambiar la situación de la mujer”. A pesar que la novel·la no explica el moviment de Dones Somalis de la dècada dels seixanta, sí que exposa la necessitat de reconèixer la diversitat cultural i social. Fins i tot la família de la Samia i de l’Alí, pertanyents a ètnies rivals, conviuen en la mateixa casa. A través de petits gestos quotidians se’ns mostra la immensa humanitat de la Samia.

A mesura que el pes de la guerra cada vegada és major, la Samia persegueix sense defallir el somni de córrer en nom del seu país. S’entrena amb un burca a sobre i de nit, sense entrenador ni moltes vegades allò que és tan essencial no ja per una atleta, sinó per a la supervivència: el menjar. La tenacitat i valentia la portaran finalment a córrer als Jocs Olímpics de Pequín, on quedarà última de la sèrie disputada i es convertirà per a tot el món en un símbol de la seva lluita. Però la seva meta no és aquesta. Ella vol córrer, sí, però per sobre de tot vol guanyar. Per fer-ho prendrà la decisió més important de la seva vida. Altre cop, però, la realitat es mostrarà de manera molt dura i cruel per a la Samia. Ja no es tracta de marxar de Somàlia per anar a entrenar en un país en pau, sinó que es tracta de sobreviure al “Viatge”, com anomena el fet d’anar a Europa. La por i la humiliació durant el viatge que l’hauria de portar a una vida millor seran els únics sentiments que la Samia podrà sentir, ja que “ajaguda a l’estora dura i plena de paparres em preguntava si tot allò valia la pena. Em contestava que no… Només volia ser campiona dels dos-cents metres”.

Amb un estil directe i punyent, però alhora summament commovedor, Catozzella interpel·la la nostra consciència. Però no des d’una visió victimista, sinó des d’una postura que permet posar en relleu com la lluita i la voluntat són elements clau per canviar la societat i la situació de les dones a Somàlia. Aconseguir aquest objectiu sense interferències de tòpics occidentals és complicat. Per això, cal aplaudir la mirada implacable de la Samia que expressa una tenacitat vital molt ben narrada per l’autor. Aquesta és una obra feta des del respecte, la delicadesa i la sensibilitat adequada que mereix ser llegida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Estic totalment d’acord amb la ressenya que aquí es publica. Aquest llibre és una narració viva, directa i il·lusionada de la lluita per un somni. Córrer i guanyar curses però, per damunt, córrer per guanyar la llibertat i el sentir-se persona. Quan la llibertat és un somni, totes les fites tenen un sentit més profund i essencial. L’autor, Giuseppe Catozzella, ens ho sap transmetre amb gran destresa.

  2. Retroenllaç: CÓRRER SENSE POR, de Giuseppe Catozzella | Tot és una mentida