Roser Caminals. Aliats en la (re)trobada

L’escriptora Roser Caminals ha tornat dels EUA amb una nova novel·la sota el braç: Els aliats de la nit, presentada en diferents llibreries de la ciutat, entre les quals La Casa del Llibre, el passat dimecres 14 d’octubre. Literatura, nostàlgia i records van emmarcar una trobada molt especial que poques vegades es pot presenciar.

Roser Caminals ha tornat a estar de visita a casa. Encara que visqui a Maryland des de fa més de 30 anys, res li ha impedit poder tornar a Barcelona per uns dies. I en aquests breus retorns sempre hi ha espai per a novetats en la seva carrera. Durant la segona setmana d’octubre l’escriptora barcelonina ha pogut compartir amb el seu públic l’estrena de la seva darrera novel·la: Els aliats de la nit. Un altre títol que es suma a la col·lecció actual sobre el món de l’espionatge, que sembla que s’ha posat tan de moda en el nostre país.

O potser no tant. Caminals va preferir definir-m’ho com “una oportunitat de veure gent com nosaltres. Gent normal, que sense demanar-ho, es veu arrossegada per circumstàncies que els superen”. I és, aleshores, un intent de fer front al camí del destí? En part, aquesta ha estat la gran missió a què s’han enfrontat alguns dels espies de les novel·les més recents: encara recordem el ressò de María Dueñas amb El tiempo entre costuras. Caminals aposta per rebaixar una mica més el nivell d’encant, intentant crear una història més real que la de Sira Quiroga: aposta per un petit venedor, Fede, que sense voler-ho acabarà exercint uns intercanvis misteriosos mentre treballa per a una empresa alemanya instal·lada a Barcelona durant els anys 40.

En part, la necessitat d’escriure sobre espionatge li suposava més, a Caminals. No va dubtar a fer memòria del seu pare durant la presentació, ja que anècdotes laborals seves també van servir per crear aquest argument. I quina millor manera d’apropar-nos a la història que a través de la descoberta de secrets? Caminals no només ofereix un retrat de Barcelona en una època fosca, com els negres anys 40, també ofereix un recorregut per les conseqüències de la Segona Gran Guerra: la subtil batalla de missatges entre els alemanys i els aliats.

Sense dubte, el llibre també inspira aquest secretisme, des de la primera pàgina fins a l’última. Una història plena de sorpreses, i d’inquietants moments que desconcentren el lector fins que no acaba d’encaixar les peces. I la veu narradora que ofereix Caminals ja s’encarrega de complir amb la resta, oferint una meravellosa redacció que dóna gust llegir. La llengua és fantàsticament utilitzada, directa i rica, que costa de creure que sigui tan natural malgrat viure durant tant de temps en un país estranger.

Un país com els EUA, que també ha donat tant a Caminals. No dubta a afirmar que ha rebut una gran influència d’Amèrica; l’ha implantat tant en la presentació dels fets, estil cinema negre dels anys 40, com també en la idea de mantenir i donar llibertat als seus lectors. Una idea que sembla haver estat sempre la primera regla de la bona novel·la per a Caminals, que cuida els seus lectors com ningú. “M’agrada que participin [els lectors] i sobretot, que siguin lliures de pensar el que vulguin”.

Va bé que per una vegada no ens condicionin, als lectors. La tranquil·litat de pensar amb calma sobre els esdeveniments és un dels trets més sorprenents de la novel·la. “La lectura és un compromís”, va esmentar Caminals, “sempre necessito estar amb els lectors, a ells els dec la seva fidelitat. Els ofereixo una conversa sobre el que a mi m’agrada investigar o comentar.”

Una fidelitat que, de nou, ha estat capaç de reconstruir amb naturalitat i humilitat. Si no fos així, no es respiraria tanta admiració ni tant d’afecte en una presentació d’un nou llibre. Però tornar a publicar és molt més per a Roser Caminals, molt més que tornar a casa, és tornar a estar rodejada del que més estima. Perquè retornar al passat que volem recordar no sempre és possible.

Podeu llegir l’entrevista de Carles Domènec a Roser Caminals a la revista Bearn