Martí Domínguez. La sega

Un mas, el del Saüquer, uns personatges descrits per la mirada d’un nen, el Goriet, a un lloc indeterminat de l’interior del nord del País Valencià durant les dècades dels quaranta i el cinquanta del segle passat fan brollar una narració que s’insereix en els àmbits més profunds de la naturalesa humana i social. L’autor, a través del protagonista, relata els esdeveniments d’una comunitat solcada pel franquisme polític primerenc i per la resistència que hi van oposar els guerrillers dels maquis, així com exposa les diverses formes d’adaptar-s’hi dels masovers i les seves famílies. D’això tracta La sega (Proa), de Martí Domínguez.

La novel·la, doncs, és una obra que ressegueix els fets que van tenir lloc en un mas de muntanya que es trobava al bell mig dels enfrontaments entre la guàrdia civil i els guerrillers, que lluitaven per la restauració de la Segona República. Dins d’aquest marc històric, a l’abandonament que sofreixen els guerrillers per part de les potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial, el relat sobreposa la continuïtat de la comunitat dins de les noves formes institucionals. L’educació, el poder i l’economia són analitzats per a què ens enfonsem dins d’aquell món que volia aixecar-se després d’una guerra fratricida i una postguerra que continuava amb els crims i les barbaritats inherents a tot conflicte bèl·lic.

Dins d’aquell món feréstec i caòtic emergeixen la por i l’instint de supervivència propis de la condició humana. Les traïcions, les delacions, els assassinats, la vilesa dels personatges, etc., trenquen la suposada puresa de les postures ideològiques i els dubtes ensorren qualsevol esbós d’èpica que s’hi vulga mostrar. El mas veu com passen els dos bàndols de l’enfrontament sense respectar-lo, com prenen aliments els civils i els guerrillers sense pagar-los, així com també és escenari de la mort del pare del protagonista en mans de la guàrdia civil. La sacralitat del lloc comú es trenca. Aquest assassinat marcarà el desenvolupament de l’obra, en ser assumit per part de la germana i la mare de Goriet dins de l’àmbit comunitari, on es desencadenaran els esdeveniments propis d’una ruïna tan material com emotiva.

Martí Domínguez, professor de Periodisme de la Universitat de València, és l’autor d’aquesta novel·la que és més que una ficció en prosa; és l’ensorrament d’un món, el del masover valencià afusellat i abandonat al bell mig de les muntanyes sense veure la mar, és la passió i l’amor davant de la realitat de la condició humana. Tot un ventall d’històries entrellaçades que sovint conflueixen al mateix lloc, on l’home solitari és vençut per les circumstàncies pròpies, mentre Gori creix entre fòssils i peònies de pètals vermells i esponjosos.

L’autor ens mostra les vel·leïtats humanes i l’atzarós de la nostra condició a la vegada que ens regala una història que ens serveix per saber d’on venim i que la foscor molts cops és obra interessada. Que els conflictes són immanents a tota vida i que les ferides no guareixen mai, només la sega omple de palla el celler per alimentar el matxo durant tot l’any. Encara que el ritme decau i moltes vegades he perdut l’orientació, és una lectura altament recomanable. La riquesa del lèxic i la quantitat de noms valencians que treu de l’oblit, ben valen la pena. Així mateix, l’obra rescata la memòria d’aquells masovers que entenien més de caderneres que de capitans o anarquismes. El resultat n’és ben visible.