El llibre com una escultura sense pedestal

“A – place – locates – and – aligns – here – replace – place”.

Punt i final. Peter Downsbrough, The Book(s) 1968-2013 al centre d’art contemporani Fabra i Coats bé pot ser l’últim acte de la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i el teòric, comissari i editor suís Moritz Küng. Ha estat una relació turbulenta des que Küng va deixar el 2009 la direcció de deSingel, el prestigiós centre artístic d’Amberes, Bèlgica. Per què ho va fer? A Barcelona va ser nomenat director d’un nou centre d’art, que anava a emplaçar-se al Canòdrom. Però el projecte mai va començar, ha quedat paralitzat durant dos anys. El seu contracte finalment s’ha acabat. Ara el prestigiós comissari fa mutis pel fòrum.

Però de la millor manera possible. Aquesta mostra comissariada per ell mateix i concebuda per inaugurar inicialment el Canòdrom, veu la llum a la fàbrica Fabra i Coats. Ben segur una de les exposicions més tàctils actualment a Barcelona, és la primera ocasió en la que es dedica una mostra individual a Downsbrough en una institució pública catalana. Abans ho havia fet a la Galeria Àngels Barcelona el 2011. L’artista de Nova Jersey ens planteja un diàleg entre l’espai i el públic, amb els seus desplaçaments, discontinuïtats i ruptures. Obté noves i diferents formes de mirar i interactuar.

El tradicional ús de l’espai i del llenguatge queda qüestionat. A Downsbrough, l’ús de la cinta negra, les lletres adhesives i els tubs d’alumini per formar escultures, fotografies, llibres o pel·lícules conformen la peça clau dels seus projectes. En aquesta mostra, concretament, s’exposen 99 llibres d’artista i 2 catàlegs en els que apareixen línies, plans, formes geomètriques, paraules, quadrícules, mapes i fotografies. (Post)minimalisme o art conceptual gràfic?

Here and then. L’exploració de l’espai i el temps també és un dels punts importants en la recerca d’aquest artista nord-americà. Metalingüística en el llibre, podria dir-se. Les paraules són les seves armes. I és que Downsbrough utilitza el llibre com un format alternatiu per a presentar les coses. Tots aquests llibres d’artista adquireixen una qualitat quasi escultural. Sense pedestal, però són escultures. Cada un d’aquests 99 llibres es transforma en un micro espai expositiu.

“Un coup de dés jamais n’abolira le hazard”. Downsbrough s’apropia d’aquesta frase d’una poesia de Stéphane Mallarmé de 1914 a In Passing, un dels llibres potser més interessants de la mostra. En ell utilitza el resultat de tirar uns daus per conformar les pàgines. Pur atzar quasi dadaista, sense deixar el conceptualisme a un costat. Tirar el dau en repetides ocasions i veure quins números surten recorda a la performance d’Esther Ferrer, “Mallarmé revisé / Malarmado revisado”. L’accident també forma part de l’obra.

Les zones urbanes indeterminades són els llocs que Downsbrough inclou en els seus llibres. Solars abandonats, zones industrials, estacions de tren, carrers sense sortida, obres… apareixen a la vista de l’espectador de manera fantasmagòrica. El lleuger moviment del canvi de posició de les seves fotografies queda quasi inapreciable en passar les pàgines. Les línies, lletres, mapes i instantànies van canviant de situació d’una manera ínfima, però muten de lloc en els llibres. Són canvis en l’espai i el temps, que subverteixen l’arquetípica edició del llibre de la manera més conceptual possible.