Ignasi Terraza, jazz a les fosques

La UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) ha volgut reconèixer la tasca d’Ignasi Terraza com a referent per a les persones amb discapacitat visual en el camp de la música i de l’enginyeria, així com pel seu vincle amb la institució. El músic va ser la primera persona amb discapacitat visual llicenciada en Informàtica de tot l’estat. La distinció ha estat proposada pel Consell de Direcció i la Comissió Permanent de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), la seva alma mater. El padrí de l’acte d’investidura ha estat el professor Jordi Cortadella, catedràtic del Departament de Ciències de la Computació.

Ignasi Terraza ha estat un dels músics del panorama estatal amb més projecció internacional. En una entrevista concedida fa 2 anys, ens repassava la seva trajectòria musical. Els seus inicis van consistir en jugar i experimentar amb el piano, mentre seguia amb atenció estils musicals del moment, com el rock simfònic i el jazz rock. Amb 12 anys va començar a estudiar piano al Conservatori de Barcelona, just dos anys després de perdre la vista. Va aprendre jazz de forma autodidacta gràcies a la seva facilitat per improvisar mentre cursava estudis de piano clàssic. Als 15 anys va descobrir què era el jazz i uns anys més tard, amb 18, començaria a donar classes a Jordi Blesa, net del popular pianista Tete Montoliu.

Tete Montoliu i Benjamín León van ser els dos referents musicals principals de Terraza, compartint la condició de ser cecs. Montoliu i León van ser també músics autodidactes que no els agradava com s’ensenyava el jazz a les escoles. Terraza va seguir els seus camins i va començar a tocar amb artistes en pubs, com els músics de La Locomotora Negra, i al mateix temps va fundar el quartet Hot Swing, amb Julian Vaughn i Artur Regada. Passats uns anys, va decidir cursar unes classes d’harmonia i teoria amb el pianista americà Larry Porter i, al cap de pocs anys, ja compaginava els estudis d’Informàtica amb estudis del Conservatori i els bolos amb el grup La Vella Dixieland.

Després d’estudiar Enginyeria Informàtica a la FIB i treballar durant una etapa de la seva vida com a enginyer, va començar a dedicar-se exclusivament al món de la música l’any 1991. Aquell mateix any, amb el guitarrista americà Dave Mitchell, van muntar el quartet Mitchell-Terraza, amb el qual van aconseguir el primer premi del Festival de Jazz de Getxo.

Com més ha actuat Terraza és amb el format trio, alternant sempre els músics. Gairebé cada disc que ha publicat ha estat amb una formació musical diferent de l’anterior. Un dels espectacles a trio més reconeguts de Terraza va ser Jazz a les fosques, l’any 1999, que va sorgir després de quedar-se sense llum durant un concert i seguir tocant, en una experiència que va meravellar al públic. El 2013 va recrear l’espectacle Imaginant Miró, abans interpretat pel pianista Duke Ellington, que es tractava de fer un concert rodejat de l’obra de Miró.

L’any 2005 va fundar Swit Records, segell discogràfic propi dedicat íntegrament al jazz. Amb Swit Records, Terraza ha publicat diversos àlbums en duo, trio i quartet i inclús l’únic l’àlbum fet sol a piano, Sol-It, l’any 2012. L’últim àlbum publicat amb el segell és el Intimate Conversations, de l’any 2021. Terraza ha estat també el compositor de peces destinades al teatre i la televisió, com el programa Una mà de contes, la pel·lícula Ull per ull o el musical El vestit de l’emperador, pel qual va ser nominat als Premis Max al millor compositor.  Entre les distincions rebudes pel músic, destaca el primer premi Piano Competition del Jacksonville Jazz Festival dels Estats Units, l’any 2009, un dels premis musicals més prestigiosos mundialment. El pianista ha publicat un total de 60 discos amb formacions musicals diferents, amb els quals n’ha fet gires per Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.

Ignasi Terraza ha estat un referent en el món de la música i en la comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya per ser una figura que combina l’expertesa en l’àmbit tecnològic amb el talent musical, que li ha permès explorar noves perspectives i abordar reptes amb un enfocament diferencial.