Amb la primavera arriben les orenetes i els falciots

Andrea Camacho Manzaneda, cofundadora de L'Ovella Verda, ens parla de les aus insectívores en aquesta nova entrega del col·lectiu Neurones fregides

Andrea Camacho Manzaneda

Andrea Camacho Manzaneda

Ambientòloga especialitzada en biodiversitat, cofundadora de L’Ovella Verda (@ovellaverda_) i membre de Neurones Fregides (@neurofregides)

Entre finals d’hivern i principis de primavera arriben des del continent africà les orenetes i els falciots. “Volverán las oscuras golondrinas”, com deia Gustavo Adolfo Bécquer en un poema sobre la fatalitat i l’amor perdut, tot i que a nosaltres ens desperten altres sensacions més agradables, esperem!

L’oreneta vulgar (‘Hirundo rustica’) és una de les 5 espècies d’orenetes presents al nostre territori durant la primavera i l’estiu. 

Pugen les temperatures, s’allarguen els dies i comences a escoltar més rebombori quan surt i es pon el Sol: uit, uit o siiip (perdoneu, al meu cap sona espectacular). Mires el cel i veus desenes d’ocells fent vols acrobàtics, àgils i molt ràpids: “ja són aquí!!!”. Definitivament, és primavera i no ens ho marca el calendari: ens ho diuen les orenetes i els falciots que acaben d’arribar.

Bé, arriben totes les espècies menys una, que és l’única que es queda durant tot l’any: el roquerol. Marronós per dalt, més clar per sota i amb la cua més curta.

La resta, també us les presento: l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca, l’oreneta cua-rogenca i l’oreneta de ribera. Cinc espècies d’orenetes en total que arriben al nostre territori i es queden fins a finals de l’estiu i principis de tardor. I de falciots n’arriben tres: el falciot negre, el falciot pàl·lid i el ballester.

Aquests els reconeixerem perquè tenen forma de falç i perquè els veurem entrar i sortir dels edificis on busquen forats on pondre els ous. Forats que ni les administracions, ni les empreses ni els particulars poden tapar, perquè són espècies protegides per la llei, igual que les orenetes.

No només els animals estan protegits, sinó també els seus nius, que fan amb el seu bec fi amb fang i saliva a principis de la primavera. A més, les orenetes acostumen a tornar al mateix lloc on van fer el niu, així ja està fet i només calen algunes reparacions. Us imagineu que després d’un viatge de milers de km on han superat forts vents, pluja i escassetat de recursos, arriben i troben el seu niu destruït? Quin disgust, en comptes de dedicar-se a alimentar-se i reproduir-se en plena primavera, han de refer la seva casa sencera!

Crec que el fet que estiguin protegides per la llei i que el Codi Penal estableixi que destruir els nius comporta una pena de presó de 6 mesos a 2 anys o una multa de 8 a 24 mesos, és suficient per respectar aquests animals, però us puc donar més motius.

Les orenetes i els falciots són ocells estrictament insectívors, poden capturar uns 500.000 mosquits per temporada i parella.

Les orenetes i els falciots són ocells estrictament insectívors, poden capturar uns 500.000 mosquits per temporada i parella. Aquesta dada podria ser simplement curiosa, però estic segura que algunes ja heu lligat caps: més orenetes i falciots vol dir menys picades de mosquit! Així que, si teniu nius d’orenetes prop de casa vostra o veieu entrar i sortir falciots pels forats dels edificis, esteu de sort: compartiu barri amb els millors insecticides naturals!

Cries d’oreneta vulgar (‘Hirundo rustica’) al niu construït amb fang i saliva.

De fet, per això són tan aerodinàmics i poden fer aquests vols i girs de manera àgil, perquè molts insectes els cacen a l’aire i no paren quiets ni per menjar. Encara més, els falciots poden dormir fins i tot mentre volen! Pugen cel amunt per evitar els depredadors, redueixen la freqüència de l’aleteig i apa, a fer nones.

Així doncs, més enllà de poder veure les orenetes en bassals agafant fang amb el bec per fer els nius, és difícil observar aquests animals a terra. Cas que et trobis una oreneta o un falciot a terra i no marxa volant quan t’hi acostes, és que alguna cosa li passa. Per tant, com hauríem d’actuar?

El primer que hem de fer si ens trobem una oreneta o un falciot ferit és trucar al 112 i no donar-los pa amb llet.

Recordem que, com que són espècies protegides, si truquem al 112, ens derivaran als agents rurals i ens atendran. És possible que el recullin, però també et poden indicar a quin Centre de Recuperació de Fauna portar-lo. Si per algun motiu no se’n poden fer càrrec i tampoc coneixes a cap persona especialitzada, el podries cuidar i recuperar tu seguint alguns consells. Jo mai m’he trobat en la situació d’haver de cuidar una oreneta o un falciot, però, si em passés, em miraria les publicacions a Facebook, Instagram, TikTok i X de SOS Vencejos (@sosvencejos), una associació per la protecció i defensa de l’avifauna. I, tot i que el saber popular ens aconselli alimentar l’ocell a base de pa amb llet, recordem que són ocells (no beuen llet com els mamífers) i que només mengen insectes!

Espero que després de llegir aquest article us hàgiu enamorat tant com jo de les orenetes i els falciots! Si en sabés també n’escriuria un poema, però el meu no seria sobre l’amor perdut, sinó sobre pur respecte i admiració. 

Individu d’oreneta vulgar (‘Hirundo rustica’).

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació