Exporecerca Jove: 25 anys d’entusiasme

Un aspecte molt positiu del sistema educatiu català és l’obligatorietat que tenen els batxillers de fer un treball de recerca. I és que investigar implica mobilitzar una colla de competències, a més de ser molt disciplinat. Ho vaig poder constatar com a tutor que vaig ser de treballs de recerca. I, sens dubte, aquests treballs han estat, i seran, la llavor de bons investigadors catalans, com es pot veure en l’Exporecerca Jove, fira preuniversitària en què em centraré en aquest escrit. 

Atesos, doncs, els grans beneficis d’aquest treball de recerca, és lògic que altres comunitats autònomes es plantegin de donar-hi cabuda d’alguna manera. De moment, però, no n’hi ha cap altra on sigui obligatori per a tot l’alumnat. Tanmateix, sí que n’hi ha algunes (Extremadura, Andalusia, Galícia o Euskadi), en què es promou la investigació entre l’alumnat o es convoquen fires a iniciativa d’entitats, com és ara associacions de professorat o, fins i tot, com a resultat de l’empenta de persones concretes.

Al llarg d’aquest divendres passat, en què ha tingut lloc la final i la cloenda d’Exporecerca Jove al Paranimf de la Universitat de Barcelona, puc donar fe del he dit com a membre que he estat del jurat un any més. No debades Exporecerca Jove es considera la fira internacional juvenil més important d’Europa i l’única espanyola acreditada per a presentar treballs a la major fira mundial per a joves preuniversitaris, la Regeneron ISEF, celebrada als EUA.

Exporecerca Jove, que enguany arriba a la 25a edició, és organitzada exclusivament per joves voluntaris (pertanyents a Magma, Associació per a Promoure la Recerca Jove) i consta de dos grans esdeveniments o fases: la fira estricta (de què ja va informar Adrià Ibàñez per a Núvol, i que va tenir lloc del dia 6 al 9 del març) i la final, en què ens centrarem més avall, celebrada aquest divendres 5 d’abril. Com en cada convocatòria, a part de joves catalans i d’arreu de l’Estat, s’hi han inscrit representants d’una quinzena de països (enguany de Bèlgica, Brasil, Mèxic, Portugal, Sud-àfrica, Suïssa, etc.).

A la fase estricta de fira, que en els darrers anys se celebra a la sala de congressos de La Salle – Campus Barcelona, els joves i les joves investigadors van exposar la seva recerca des de la seva “paradeta” ajudant-se de pòsters i altres elements de suport. (Per cert, qualsevol interessat pot visitar la fira gratuïtament. De fet, procedents generalment de centres docents, en cada edició són més els assistents. El seu nombre, en aquests 25 anys, s’eleva a unes 95.000 persones.) L’avaluació del jurat, de diferents especialitats, es va fer seguint una rúbrica, a partir de la qual es confegí la llista de treballs premiats, onze dels quals van passar a la final, que va tenir lloc divendres passat al Paranimf de la Universitat de Barcelona, un marc inigualable per a celebrar els 25 anys d’Exporecerca Jove.

En aquesta fase final, que és també pública i d’assistència gratuïta, es van exposar els treballs en format “TED Talk”, és a dir, les noies i nois disposaven de deu minuts per a demostrar, sols a l’escenari, no tan sols que havien estat capaços de fer una molt bona investigació, sinó que també sabien divulgar-la al públic en general i podien respondre les preguntes dels membres del jurat. És sorprenent veure com de bé aquests joves poden arribar a conèixer una matèria i defensar-la, enfilant com cal un discurs coherent, amb una locució clara, amb total correcció i la majoria d’ells en català (de fet, una de les distincions a què opten és el Premi Ciència Oberta a la Divulgació en Català).  

Aquests joves aborden temes tan tècnics com una possible cura de la leucèmica mieloide aguda (treball defensat per Pau Monfort), un estudi aerodinàmic per a la modernització de les ales dels avions (David Caro), la determinació automatitzada de paràmetres en sistemes d’N-Estrelles (Naïm Alba) o les lleis físiques que fan que una torrada amb mantega caigui per la part untada (de Gabriel López), entre d’altres.

Després de les exposicions individuals o en grup, segons el cas, a mitja tarda de divendres vam poder escoltar la magnífica ponència de la genetista Dra. Gemma Marfany sobre com, a partir de l’ADN d’una persona, ja se’n poden recompondre els trets físics d’una manera força precisa mitjançant la intel·ligència artificial. 

I ja dins l’acte de cloenda i abans del lliurament de premis i d’alguns breus parlaments, es van poder visionar moments singulars d’aquests 25 anys d’Exporecerca Jove, al llarg dels quals vèiem com canviaven les cares, els espais (un any la fira va tenir lloc en el marc de Yomo, dins el World Mobile Congress) o els directors, però també com continua ben viva la il·lusió d’investigar. Cridats a l’escenari, es van fer la “foto de família” una cinquantena de directores i directors de totes les edicions.

Entre aquests directors, excel·leix  Manuel Belmonte Nieto, que és qui va dirigir la primera edició de la fira i qui amb la seva aposta pel potencial investigador juvenil va posar la llavor perquè, a hores d’ara, hi hagi una bona colla de voluntaris (MAGMA) que fan possible esdeveniments d’aquesta magnitud. Aquest doctor en Pedagogia i catedràtic de física i química de secundària és, sens dubte, l’ànima incombustible que ha donat continuïtat al projecte i que l’ha acompanyat tothora, cedint, però, el protagonisme als joves i encomanant-los el seu entusiasme des d’una discreció màxima. Conseller pedagògic de diferents conselleries d’educació i d’universitats espanyoles o hispanoamericanes, Belmonte és autor de llibres de referència com Enseñar a investigar (Ediciones Mensajero, 2011) i de Ver con la gafas de Newton (2021, Ed. Círculo Rojo). 

I passem ara a parlar dels premis de la final. Val a dir que una consulta al web d’Exporecerca Jove (aquí) permetrà conèixer, per a les dues fases de l’esdeveniment, els noms de tots els participants distingits, el títol dels treballs o les distincions obtingudes, i tot això per a la present convocatòria i les precedents. Gràcies als guardons (una cinquantena enguany), els joves investigadors podran rebre més formació i mentorització, o competir en altres fires i, si s’escau, obtenir nous reconeixements, nous estímuls per a continuar endavant. Aniran a fires que tenen lloc a Bèlgica, a Itàlia, a Gran Bretanya, als Estats Units, però també a Bilbao, a Cadis, a Madrid o a Ourense, en les quals podran participar mercès a l’aportació econòmica de desenes de patrocinadors de la XXV Exporecerca Jove, entre els quals destaquen el Dept. d’Educació i el de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Ciencia e Innovación, el CSIC, l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Ramon Llull – La Salle, la Universitat de Barcelona, la Fundació Catalunya la Pedrera, EduCaixa Fundació “la Caixa” o l’IEC.

No cal dir que els premis més cobejats són els dos consistents a assistir a Regeneron ISEF, la fira cientificotecnològica preuniversitària més gran del món, que enguany se celebrarà a Los Angeles. La dotació econòmica ha estat possible gràcies al Premi especial de Fundació Catalunya La Pedrera i al Premi especial d’Exporecerca Jove. En la present convocatòria aquestes distincions han estat obtingudes, respectivament, per Maria Montserrat Santacana de l’IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès (pel seu treball “Biodegradation of bisphenol A, an endocrine-disrupting chemical, by fungi”) i per Laia Plans Gandia de la cooperativa d’ensenyament Daina-Isard d’Olesa de Montserrat (per “Anàlisi estructural in silico de la proteïna SURF1 relacionada amb la síndrome de Leigh”). Sumant les dues fases, la primera de les noies ha obtingut quatre premis i la segona, cinc. 

Val a dir que ja són més de quaranta els candidats presentats per Exporecerca Jove a la fira Regeneron ISEF (abans Intel-ISEF) i una desena els que n’han tornat guardonats, malgrat competir amb centenars de joves d’arreu del món. Dos catalans, Javier López-Contreras i Ignasi Segura, hi van obtenir el 2018 un premi de la NASA per la creació d’un algorisme que permet automatitzar la cerca d’asteroides.

Fins ara només he esmentat treballs de tema no vinculat a les lletres. Voldria aclarir, però, que la intenció dels actuals directors (Carla Caro i Bru Gómez) és incrementar la presència de treballs humanístics, fet que ja diferencia aquest fira d’altres certàmens d’aquests característiques. Això s’ha anat concretant en la creació de guardons específics, com el de Núvol Cultura, el de la Societat Catalana de Pedagogia, el Verificat o el Premi Especial Ciències Socials i d’Arts i Lletres Jordi Domènech, aquest darrer atorgat divendres a tres treballs: “Impacte de les noves tecnologies en la democràcia” (d’Elena Salvador), “La música dels edificis, escoltant Un passeig per Sant Andreu de Palomar” (d’Ona Camps) i, “Non omnis moriar, una versió lliure de Les Metamorfosis d’Ovidi”, sorprenent recerca d’Abril Rius (que ja havia aconseguit el premi Núvol Cultura en la fase fira). A ella aprofundir en els versos del poeta llatí l’ha empesa a escriure una peça teatral (amb el seu vestuari i música) i a representar-la, amb què pot també dir: “No moriré de tot”.  

Com es pot veure, l’existència de fires com aquestes donen a molts joves talents l’empenta necessària per a no claudicar davant la cultura del no-esforç, davant un món que sol menystenir els reptes intel·lectuals. Però, fent de contrapès a aquestes tendències socials, convé no oblidar la influència positiva que aquests noies i nois han tingut de la seva família, del seu professorat i, en particular, del seu tutor o tutora, sense el qual molts treballs no haurien assolit l’actual grau d’excel·lència (i que, malauradament, no sempre els joves ponents saben reconèixer en veu alta).

Si passem ara als parlaments, ressaltarem, al matí, el del vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona, Jordi García Fernández, i, a la tarda, els de la consellera d’Educació, H. Sra. Anna Simó, i el de l’amfitrió, el rector M. Sr. Joan Guàrdia, que van ser presents durant tot l’acte de cloenda, llarg però no avorrit. Van destacar, entre d’altres fets, la participació de tantes noies investigadores, com també l’important paper del professorat (i em permeto d’afegir-hi que caldria dotar de més hores els centres per millorar les condicions dels tutors -i les del professorat en general). Especialment emotives van ser les paraules de Cristina Lizcano, mare del jove voluntari Jordi Domènech, mort en un accident de trànsit, en record del qual la família patrocina tres premis. L’acte de cloenda es pot visionar complet aquí (de fet, tota la final està penjada a Youtube).

Fent balanç, resulta que tot al llarg d’aquests 25 anys s’han inscrit a la fira 4.800 noies i nois, de 25 països, amb un total de 2.400 treballs presentats i 700 premis repartits. I tot això fruit de l’esforç de 400 voluntaris “magmàtics” i de 1.500 professores i professors que han fet de jurat. Xifres que, certament, mereixen més difusió en els mitjans de comunicació, poc proclius a destacar els joves talents i el voluntariat, que, amb la seva labor, fan avançar la societat.  

És cert, com deia Marie Curie, que “el camí del progrés no és ni ràpid ni fàcil”. Tanmateix, ser testimoni directe de la XXV Exporecerca Jove és una injecció d’optimisme. Et fa adonar que, malgrat l’estultícia i la mandra mental de tants ambients, hi ha gent, molta gent jove, que està desperta i viva. Joves que, des de l’ombra i desinteressadament, treballen amb il·lusió per un futur més racional, més obert, per un futur millor per a tothom.