Bandera negra al cor

Bandera negra al cor és un dels versos de la cançó A Margalida d’en Joan Isaac dedicada a la darrera companya d’en Salvador Puig Antich, assassinat fa 50 anys pel règim franquista, el 2 de març de 1974, que ha esdevingut un himne a la seva memòria i als darrers batecs de la fúria cruel i repressora de la dictadura franquista. El mes de juliol de 2023, Margalida Bover va concedir la primera entrevista a TV3, al programa Col·lapse amb en Ricard Ustrell, juntament amb en Joan Isaac, que val la pena recuperar.

Cada any en aquestes dates ens pica a la porta de la memòria l’execució de Salvador Puig Antich, però enguany s’han complert els 50 anys del seu assassinat i la força del seu record s’ha traduït en nombrosos  actes de reivindicació i reflexió.

El 28 de febrer va tenir lloc a la Sala Pau Gil, del Recinte Modernista de Sant Pau, l’acte institucional amb motiu del 50è aniversari de l’assassinat de Salvador Puig Antich, perpetrat pel règim franquista, organitzat per la Generalitat de Catalunya, a través del Memorial Democràtic. L’acte va comptar amb la participació de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que va emmarcar l’homenatge; en Xavier Casals, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna va presentar el context històric dels fets. La cantautora Rusó Sala va interpretar les cançons Els anarquistes de Léo Ferré i A Margalida d’en Joan Isaac. Felip Solé, ex company de militància política de Puig Antich, va recordar la seva relació amb ell, va destacar de la seva personalitat la seva dolçor i va afirmar que no volia convertir-lo en un sant laic, sinó enla recuperació plena del mateix Salvador Puig Antich. També va intervenir una de les seves germanes, Imma Puig Antich, que va agrair de tot cor l’homenatge i el suport rebut. I finalment, va cloure l’acte el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, incidint amb la reparació i la recuperació de la memòria de Puig Antich. Fou acte emotiu, serè i necessari en una sala d’aforament reduït per l’ocasió.

A la presó de La Model, l’Ajuntament de Barcelona va organitzar una sèrie de debats, moderats per en David Fernàndez, per recordar, reivindicar i reflexionar a l’entorn de la música, les lletres, el teatre, el món jurídic i el cinema dedicats a la figura de Salvador Puig Antich, entre el 2 i el 7 de març a la tercera galeria de la presó, amb noms destacats de cada àmbit. La presó de La Model, encertadament, acollia aquests actes amb la possibilitat de visitar quatre punts que es relacionaven amb l’estada de Salvador Puig Antich en els seus darrers dies de vida. Prop de l’entrada a la presó, a mà esquerra, la Paqueteria museïtzada amb el garrot vil, les prestatgeries, la taula del funcionari i una pantalla que reproduïa l’execució en la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga, el lloc exacte on Salvador Puig Antich va ser executat a les 9:40 hores del 2 de març de 1974. Realment molt colpidor.

Un segon punt, eren els Locutoris, on Puig Antich va passar la seva última nit, en companyia del seu advocat, Oriol Arau i de les seves germanes Imma, Montse i Carme, esperant un indult que no va arribar mai. El tercer punt, el Panòptic, també museïtzat, com a espai de vigilància i control per part dels funcionaris en relació als reclusos que es trobaven al voltant del perímetre del seu punt d’observació, amb la presència de dos policies caracteritzats de l’època, que et traslladaven directament al context franquista de la presó. I el quart punt, la cel·la 443, on des del 19 de febrer, en què es va ratificar la sentència de mort, a Salvador Puig Antich se li va aplicar l’article 43 del Reglamento Penitenciario i va ser traslladat a aquesta cel·la, en règim d’aïllament fins al 2 de març del 1974, dia de la seva execució. Realment estremidor. Poder estar i veure els espais reals viscuts per Salvador Puig Antich en la mateixa presó de La Model ha estat una experiència forta, inoblidable, però recomanable, amb una museïtzació adequada i amb la presència en diverses pantalles de les seqüències de la pel·lícula Salvador.

Després de la visita als punts descrits, a la tercera galeria el dia 7 de març vaig assistir al debat dedicat a “El cinema de compromís”, conduït per David Fernàndez. La presència dels directors de cinema  Manuel Huerga que va dirigir la pel·lícula Salvador l’any 2006, de Fernando Léon de Aranoa, de la directora palestina Najwa Najjar i la directora Belén Funes va generar un debat ric i plural. Es va parlar de la necessitat d’apostar pel cinema compromès amb el passat i també amb el present, de reflectir les diferents realitats del nostre món i de fugir del mer entreteniment, del qual tant s’abusa en l’actualitat. Tots van apostar pel compromís en les seves obres i van afirmar amb tota rotunditat que no hi ha cinema sense compromís, tot i que les grans plataformes audiovisuals estan entregades al lleure i  l’entreteniment fàcil. Finalitzat el debat, a tall de cloenda, van pujar a l’escenari les quatre germanes de Salvador Puig Antich que van expressar el seu agraïment i satisfacció de totes les jornades realitzades. A proposta d’una d’elles, es va fer un minut de silenci dedicat a totes les persones que havien estat recluses en la història de La Model.

Moltes activitats, nous documentals, noves publicacions,… també vull destacar dos murals que s’han realitzat per commemorar aquest aniversari tràgic que són el d’en Roc Blackblock a Vallcarca i Maria Corte a la façana de La Model.

Han passat ja 50 anys de l’assassinat d’en Salvador Puig Antich, de la seva detenció al carrer Girona -al mític portal número 70- i del confús tiroteig, d’un consell de guerra fastigosament irregular i injust que les seves quatre germanes han lluitat incansablement per tal que fos revisat, però que han topat amb una justícia espanyola que es vol dir democràtica però malauradament encara és hereva -encara que sigui parcialment- d’aquell franquisme cruel i venjatiu, de la pena de mort per bandera, molt difícil de superar plenament encara al 2024. Cal continuar però, amb perseverança, seguir treballant per la reparació, tot cercant la justícia i la veritat de tants Salvadors, si volem una societat més crítica, més justa i més lliure.