“No meditem, no llegim, no pensem. I és necessari. Antoni Tàpies ens ho ha predicat al llarg de la seva obra”, deia Biel Mesquida en obrir la seva conferència performàtica el mes passat a la Fundació Tàpies. El poeta mallorquí va participar a una sessió de Les cadires de Tàpies, un cicle d’accions sonores de caràcter multidisciplinari que se celebra un divendres de cada mes i que aquest divendres 8 de març té com a convidada l’artista Itziar Okariz.

La sessió de Biel Mesquida va estar carregada de gestos i paraules eloqüents. Va revestir les parets de l’auditori de la Fundació Tàpies de versos propis, amb la seva pròpia cal·ligrafia, com faria un poeta japonès de segles pretèrits. Mesquida no en va tenir prou amb una cadira per enfilar-se a perfilar les seves paraules. Va haver de menester una escala d’alumini per estergir-hi aquests versos lluminosos: “No et capfiquis amb paraules/ la pau no és tranquil·litat / no saps que el fracàs és el fracàs de l’èxit/ i no de l’home”.

Mesquida va evocar Antoni Tàpies pouant en records personals. Va aflorar el dia que l’Helena Gomis, una amiga seva, el va convidar a una festa clandestina a la casa que els seus pares tenien a l’estany de La Ricarda, una edificació construïda per l’arquitecte Antoni Bonet al Prat de Llobregat i avui amenaçada per l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, malgrat haver estat declarada bé cultural d’interès nacional tot just fa tres anys. Corria l’any 1964 i en aquella visita a la Casa Gomis, Mesquida va conèixer Antoni Tàpies, el fotògraf Joaquim Gomis, el poeta Joan Brossa, el músic Mestres-Quadreny o el promotor Joan Prats. S’hi feia un concert clandestí de música avantguardista i Mesquida probablement no havia vist mai tant talent confinat en tan pocs metres quadrats.

La relació amb Tàpies va tenir continuïtat i Mesquida va explicar la impressió que li feia visitar-lo a casa seva. L’artista vivia envoltat d’objectes antics o exòtics, des de reliquiaris fins a fetitxes africans, objectes de poder carregats d’una energia especial, com la deessa del buit, una forma tradicional de l’art tàntric del segle XVII i XVIII. La deessa del buit és una petita estàtua de bronze daurat que consisteix en un quadre rectangular buidat, sense cos ni cap, només dos braços i dues cames que surt simètricament del quadre. La dona sense ombra. Mesquida va recordar les visites que feia a casa de Tàpies, on conversava amb el pintor i la seva dona, la Teresa. Al Biel se li anaven els ulls cap a tots aquells objectes. “Tenien una càrrega d’energia extraordinària. Quan sorties de casa seva anaves com si haguessis carregat les bateries”.

Un altre moment àlgid de la seva relació va ser el viatge de Tàpies a Mallorca quan va rebre el títol de doctor Honoris Causa a la Universitat de les Illes Balears. En aquell viatge, Tàpies li va explicar quins poetes l’havien influït en la seva obra plàstica. A banda de Mallarmé, dins la poesia catalana contemporània el pintor se sentia proper a poetes tan diversos com J.V. Foix, Joan Brossa, Salvador Espriu o Salvat-Papasseit. D’aquest últim, Mesquida va cantar el poema ‘Mester d’amor’ per celebrar el centenari de la seva mort, que es commemora enguany: “No besis, no, com l’esclau i el creient, / mes com vianant a la font regalada; / deixa’t besar -sacrifici fervent- / com més roent més fidel la besada”.

• 

  Art Cultura Música

  Les cadires de Tàpies. Itziar Okariz

  Fundació Tàpies

Mesquida es va entretenir en una altra afinitat de Tàpies, segurament menys coneguda: va donar fe de la devoció de Blai Bonet pel pintor llegint-nos una carta que el poeta mallorquí havia enviat a Tàpies l’octubre de 1979. “Espanya sempre ressuscita morta”, escrivia el poeta de Santanyí, en aquesta missiva que començava així: “Antoni, avui, a moltes fulles grogues / d’aquest octubre 1979, / damunt la teva calç prometo fer esperança, / d’exigir eternitat en el temps de la Terra Agra./ Et soc, company, el traç d’aquesta humilitat / que no té fi, del guix, de la sorrenca pols de la mar, / de la cendra del marbre, l’habitant que l’alegria / definitiva de la cendra de la verdor en el roure: fina / sorra mansa de l’home, en tu no cruix / de greu vergonya, de desesperança, / la terra catalana en la verdor, dentada, / com un tigre emmagrit d’aquesta màtria”.

Podeu escoltar íntergrament la carta de Blai Bonet a Antoni Tàpies llegida per Biel Mesquida en aquest àudio:

Aquest divendres 8 de març, la Fundació Tàpies celebra una nova sessió de Les cadires de Tàpies amb l’artista Itziar Okariz. Trobeu tota la informació aquí.