Cadascú, un univers

Els éssers humans al llarg de la història hem volgut saber-ho tot. És inevitable no sentir inquietuds per les preguntes -potser- més absurdes, però alhora impossibles de respondre sobre el sentit de la nostra existència, sobre qui som i d’on venim. El binomi de la vida i la mort esdevé una de les qüestions per excel·lència que ens manté conscients en el present del nostre microunivers. Té sentit la vida sense la mort? L’ànima existeix o perdura més enllà de la nostra realitat preconcebuda? 

Fins al 26 de juny, en el marc del centenari del naixement d’Antoni Tàpies, la fundació presenta Cadascú, un univers, una exposició de l’artista japonesa Chiharu Shiota i comissariada per Imma Prieto. L’univers de Tàpies s’entrellaça amb el de Shiota per crear un espai de reflexió individual on els conceptes de la memòria, l’objecte i el cos posen en valor l’experiència vital i alhora la mort, una preocupació recurrent per ambdós artistes. El 2005, Shiota va emmalaltir de càncer i, al llarg de la seva lluita amb la malaltia, va descobrir un altre sentit en l’existència de l’individu per entendre “la mort no com a un final, sinó com quelcom equivalent a la vida” actuant com a pont entre l’experiència personal de Tàpies amb la de Shiota.

En baixar per les escales cap a l’exposició, una explosió de fils de color vermell formen l’inici d’una interminable xarxa que recorda els milions de vasos sanguinis que circulen pel nostre cos. En entrar a la sala principal, els fils s’acaben multiplicant en l’espai on es troben exposades més de quaranta-tres cadires que fan companyia a l’immens “cel” de constel·lacions filamentoses. A partir d’aquest gran tapís vermell, els nòduls de fil es connecta entre ells per simbolitzar les connexions mútues que ens vinculen com a individus, però també com el conjunt d’humanitat. “Quan miro les cadires veig gent, tots estan asseguts al costat entre ells, però cadascú és un univers per si mateix” assenyala l’artista al seu text sobre el projecte. 

L’ús d’objectes “tapians” com les cadires o els peus interaccionen amb la memòria, la capacitat que tenim els humans per poder ser conscients de la nostra identitat. “Les meves instal·lacions de fil es llencen després de cada exposició. Existeixen només a la memòria dels espectadors”, exposa l’artista japonesa. A més, pel fet l’utilitzar objectes personals de segona mà, Shiota mostra com els articles que han quedat atrapats a la xarxa de fil són testimonis d’un passat i una memòria col·lectiva, però que al mateix temps comparteixen una finalitat: cadascun d’ells és capaç de representar una existència individual, on tothom és un univers per si mateix. 

Passant del gran laberint de cadires tapianes i nòduls de fils cap a l’altra part de l’exposició, el vermell segueix sent el protagonista i el centre d’atenció de les nostres mirades, però aquesta vegada representat amb altres materials més orgànics. Una gran peça de cuir, simbolitzant la pell porosa del nostre cos (Fora del meu cos, 2024) uneix uns peus de bronze tallats: “El cos està esbocinat, però cada part concreta expressa més emoció de la que el cos sencer podria transmetre”, diu Shiota. Dins la mateixa sala podem veure dins unes vitrines cinc cèl·lules de vidre i filferro (Cèl·lula, 2024), que representen la fragilitat i la importància de la vida- a vegades efímera- de l’ésser humà. “La importància del cos és constant al llarg de l’exposició i es pot observar el rastre de Chiharu Shiota en els quadres pintats amb les seves mans. Són els seus dits que es volen mantenir agafats a alguna cosa… potser a la vida?” assenyala Prieto observant els dos grans quadres vermells (Línia vermella XII i XIII, 2012).

Al voltant de l’exposició, la Fundació Tàpies completa el projecte amb una programació pròpia que abraça diverses propostes culturals, educatives, familiars que se sumaran a les accions desenvolupades en commemoració de l‘Any Tàpies que pretén acostar l’obra de l’artista català a les noves generacions, afavorint una nova mirada i perspectiva de la seva lectura i interpretació i aprofundir en el seu llegat artístic, cultural i social. El 8 de maig a les 18h es durà a terme el seminari Memòria i trauma juntament amb la Fundació Rādika on participaran la investigadora en neurociència Nazareth Castellanos, el psicòleg i psicoterapeuta Mario Salvador i la presidenta i fundadora de la fundació María Macaya per explorar la memòria més enllà de les connexions neuronals i el cervell. El dimarts 28 de maig a les 18h l’especialista en cultura japonesa Ricard Bru i l’artista multidisciplinària Nana Shimomura dirigiran la conversa D’anada i de tornada. Orient i occident -que forma part del cicle intergeneracional Avui és Tàpies– sobre la noció de modernitat de Tàpies al pensament i art oriental.