Recuperació incompleta de la cultura el 2021

La setmana passada el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va presentar el seu Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts corresponent a l’any 2021. Aquest informe és un document que el CoNCA elabora anualment des de fa més d’una dècada i que ajuda a radiografiar el desenvolupament del sistema cultural català any rere any. Segons Salvador Casals, membre de l’actual Plenari del CoNCA, presidit per Vinyet Panyella, després del cop pandèmic «s’ha detectat una tendència de recuperació de la facturació cultural, però no del conjunt del sistema». Panyella assegura que fins que no es publiqui l’informe del 2022 «no podrem saber com ha afectat del tot la pandèmia al sector».

L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2021 presentat pel CoNCA | Foto: CoNCA/Fractal7

L’informe no només ofereix dades sobre la participació i les pràctiques culturals ciutadanes o el pes de la cultura en l’economia del país, sinó que també repassa les principals polítiques i actuacions de les administracions públiques en matèria cultural durant el darrer any i ofereix un conjunt de propostes de millora de cara al futur. Panyella reconeix que l’acció legislativa «no ha estat la que voldríem», en part, a causa de l’aturada provocada per les eleccions del 14 de febrer del 2021.

Com és habitual, el document s’obre amb un primer capítol elaborat per experts sobre com ha evolucionat cada sector cultural al llarg del 2021, amb breus relatories en els àmbits de les arts escèniques, les arts visuals, l’audiovisual i el multimèdia, la cultura popular i l’associacionisme, la creació literària, el món de l’edició, la llengua, els museus i el patrimoni, la música clàssica i la popular.

La tònica general indica una lenta recuperació de l’activitat després de l’aixecament de les restriccions sanitàries, però amb una distribució desigual. Així doncs, mentre el sector del llibre o el dels videojocs milloren resultats respecte a la situació prèvia a la pandèmia, els àmbits de patrimoni i museus o el del disseny, la fotografia i la creació artística i literària no aconsegueixen remuntar. En aquest sentit, és remarcable la ràpida recuperació de les arts en viu (escèniques i musicals), que van ser les més perjudicades durant el 2020, i que han experimentat una variació percentualment superior a la caiguda de facturació soferta l’any anterior.

Tot i això, l’any passat el sector cultural només va recuperar un 16% de la facturació perduda arran de la irrupció de la pandèmia, quan les xifres globals de facturació van davallar un 23%. Per tant, ens trobem davant d’una «recuperació incompleta», com la va definir Casals. No obstant això, el nombre de persones ocupades en el sector cultural a Catalunya s’ha incrementat un 6,5% des del gener del 2018 i ha arribat a un total de 177.700 treballadors. El primer trimestre d’aquest 2022, els treballadors del sector cultural representaven un 5,1% del total de la població ocupada a Catalunya, malgrat que durant el mateix període del 2021 aquesta xifra es va enfilar fins a un 5,5% amb un total de 186.000 persones ocupades.

Impacte econòmic de la Covid-19 en els sectors culturals | Infografia facilitada pel CoNCA

L’informe també ratifica la potència del videojoc a Catalunya: les empreses catalanes aglutinen més de la meitat de la facturació de totes les empreses desenvolupadores de videojocs de l’estat i, els darrers anys, el sector ha incrementat el seu nombre de treballadors un 17%, fins a arribar a gairebé unes 4.000 persones ocupades. També mostra el bon moment del còmic que ha augmentat un 60% el seu volum de vendes respecte al 2020, amb els mangues i el còmic japonès avançant-se, per primera vegada en la història, al còmic estatunidenc.

En arts visuals, en canvi, trobem una de freda i una de calenta: durant el 2021, la xarxa de centres d’arts visuals públics catalans va rebre 232.074 visitants, una xifra que quadruplica la de l’any anterior i una de les més elevades dels darrers anys. Tot i això, no va ser un bon any per al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (194.541 visitants) ni per a l’Arts Santa Mònica (46.842 visitants), que, tot i millorar les xifres del 2020, encara estan molt per sota de les seves mitjanes històriques. Penseu que el 2019, el MACBA va rebre 357.029 visitants i el Santa Mònica, 58.261. De fet, el 2021 ha estat un mal any pels museus en general, que només van rebre una tercera part dels visitants que solien tenir abans de les restriccions provocades per la Covid-19: dels 24,5 milions de visitants el 2019, als gairebé 8 milions del 2021; una davallada del 68%.

Una altra dada preocupant és la que fa referència a les xarxes bibliotecàries del país, que han reduït un 14% el nombre de préstecs i han perdut un 25% dels usuaris actius respecte al 2019. Esperem que el nou Pla nacional del llibre i la lectura, presentat a finals de la setmana passada pels consellers de Cultura i Educació, Natàlia Garriga i Josep Gonzàlez–Cambray, ajudi a revertir aquestes xifres.

Davant d’aquestes dades, Salvador Casals insistia a recordar que «segurament no retornarem al sistema cultural del 2019». Sobretot perquè la pandèmia ha provocat un canvi en els sistemes d’accés a les arts i la cultura de la població i ha modificat els seus hàbits i usos culturals: «el consum digital està creixent, baixen els recursos ciutadans per consumir cultura –en part per la inflació– i es perden públics tradicionals com els escènics i els cinematogràfics».

Cap a una cultura paritària

El quart capítol de l’Informe, titulat «Cultura en dades», inclou com a novetat un informe relatiu a la paritat de gènere en els llocs de lideratge dels sectors culturals on s’indica que, actualment, només el 57% de les organitzacions públiques, el 36% de les empreses i el 17% de les federacions de cultura popular compleixen amb la paritat en els seus òrgans de govern. Segons Panyella «encara hi ha camí per recórrer, però hem avançat molt respecte al 2008», quan es va crear el CoNCA.

En els sectors privat i associatiu encara són majoria els òrgans en què hi ha més homes que dones i és força remarcable el biaix del 73% a favor dels homes en les federacions de cultura popular, però també el percentatge del 56% d’empreses privades on es produeix la mateixa situació. Només els organismes públics compleixen majoritàriament amb una distribució paritària, malgrat que encara hi ha un 30% dels seus òrgans de govern on els homes són majoria.

En aquest sentit, cal remarcar que els llocs de lideratge cultural en les administracions públiques catalanes estan repartits de forma bastant igualitària entre dones i homes exceptuant el cas de les diputacions provincials, on el nombre d’homes (80%) és clarament superior al de les dones (20%). Cal recordar, a més, que la majoria d’aquests càrrecs són de nomenament polític.

Òrgans de govern segons la participació de dones i homes | Infografia facilitada pel CoNCA

Treballs pendents i reptes de futur

Des del CoNCA es lamenta la poca i lenta actualització de les dades culturals disponibles per elaborar aquests informes, i la incapacitat per accedir a algunes informacions rellevants, com per exemple, els consums de les grans plataformes audiovisuals en línia, fet que impedeix una visió global del conjunt del sector. A causa d’aquesta escassetat analítica, l’informe del 2021 no presenta, com altres anys, cap dada de participació ciutadana en l’àmbit associatiu perquè les últimes dades disponibles elaborades pel Departament de Cultura corresponen a l’any 2017.

A més d’actualitzar aquestes dades, Vinyet Panyella reclama una actualització urgent del marc jurídic general sobre el qual se sosté tot el sistema cultural català, que considera que «està molt obsolet». Així doncs, malgrat els plans integrals i d’impuls endegats pel Departament de Cultura, Panyella denuncia que hi ha normatives, com la llei del patrimoni cultural o la llei del sistema bibliotecari, que tenen més de trenta anys i d’altres, com la del cinema, que necessiten una posada al dia urgent perquè foren redactades abans de la irrupció de les grans plataformes digitals.

L’informe també recorda que el Departament de Cultura té pendents cinc grans projectes als quals s’ha compromès i que s’haurien d’aprovar abans del final de la legislatura: la llei d’accés a la cultura i dels drets culturals, la creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, i les modificacions de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, del Patrimoni Cultural Immaterial i del Sistema Bibliotecari de Catalunya.

De fet, pel que fa a la llei de drets culturals convindrà tenir en compte els canvis demogràfics que ha patit la societat catalana les darreres dècades. L’informe assenyala que a inicis del segle XXI només un 3% de la població resident a Catalunya era originària d’altres països, mentre que actualment, a finals del 2021, el 16% dels residents ho són. Per tant, cal respectar i visibilitzar la diversitat cultural present en la nostra societat i, alhora, garantir la continuïtat de certs aspectes cohesionadors de la cultura catalana com l’ús social de la llengua que està en un clar retrocés segons indiquen totes les dades consultades pel CoNCA.

Igualment, l’informe celebra que s’avanci, encara que sigui tímidament, cap a l’objectiu de destinar el 2% dels recursos econòmics de la Generalitat de Catalunya a polítiques culturals. De fet, el 2021, el pressupost destinat a Cultura pel conjunt de les administracions públiques catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat) va ascendir a un total de 1.077 milions d’euros, situant-se en uns 139 € per habitant; un lleuger increment respecte als darrers anys, però encara lluny del màxim històric assolit el 2010 –157 €/hab. i un total de 1.180 milions d’euros– o de la inversió de 200 €/hab. que la consellera Natàlia Garriga espera aconseguir al final de la legislatura.

El CoNCA també va recordar la necessitat d’incrementar la presència de les arts i la cultura en el sistema educatiu del país, un dels objectius que l’organisme ha volgut impulsar aquest darrer any amb la creació del Fòrum de les Arts a l’Educació que es va traduir en la publicació de la Carta de les Arts a l’Educació, tal com us explicàvem a Núvol fa uns dies. Tot plegat, són dades i eines que han d’ajudar a resituar la situació cultural del país i impulsar el sector cap al futur.