Guia cultural per votar el 14-F

El 14 de febrer se celebraran, probablement, les eleccions més atípiques i de resultat més incert de la història de Catalunya (i mira que n’hem vistes de tots colors). Com és habitual, les propostes culturals han quedat al marge dels grans debats mediàtics, com el que es va emetre per TV3 el 9 de febrer, però no han passat desapercebudes per a tothom.

Com ha anat fent des del 2004, l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va organitzar un debat específic sobre cultura (que podeu recuperar aquí) i, des de Núvol – a l’estil de les guies electorals que vam oferir-vos el 2019 – ens hem capbussat de ple en els programes dels partits per extreure el bo i millor de les seves propostes i ajudar els indecisos a decidir-se. Tot i que, com diu Joan Burdeus, potser preferiríem no votar-los.

Si ens hem de refiar dels programes i del que es va dir al debat de l’APGCC (on inexplicablement no hi havia cap representant del PDeCAT), a la següent legislatura hi hauria alguns punts que serien de fàcil aplicació pel gran consens que generen: el 2% cultural, la llei de mecenatge o la bonificació cultural ciutadana (en forma de Tiquets o Bons Culturals) podrien ser una realitat ben aviat. Però ja sabem que una cosa és declarar la cultura com a “bé essencial” i l’altra creure-s’ho, com diria Isaias Fanlo. Per cert, tots els partits coincideixen a dir que ara caldrà desplegar aquesta declaració de la cultura com a “bé essencial” per fer-la efectiva (els sona?).

Els programes

Si ens guiem per una qüestió merament quantitativa, el programa cultural més extens és, sens dubte, el de Junts per Catalunya (JxCat), seguit pels d’En Comú Podem (ECP), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Els més exigus són, de lluny, els del Partit Popular (PP) (amb molt poques propostes culturals) i Vox (que directament ni en parla, de cultura).

El programa de Ciutadans (Cs) es basa, sobretot, en la voluntat de despolititzar la cultura catalana, corregint el que consideren que són biaixos ideològics del seu sistema cultural. L’extens programa de JxCat se centra en el binomi cultura i llengua, com a elements conformadors de la identitat nacional catalana, i es recrea a bastament en la seva defensa i en l’exposició d’una visió territorial àmplia de la cultura. Al seu torn, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) aposta per la projecció internacional de la cultura catalana per bastir una mena de soft power català que ajudi a explicar-nos al món i a atraure inversions i turisme a través de la diplomàcia cultural.

Pel que fa al PSC, els punts més extensos del seu programa versen sobre les polítiques patrimonials, especialment les relacionades amb el sector del llibre i de les biblioteques. El gruix de les propostes d’ECP pivoten sobre els drets laborals dels treballadors de la cultura – siguin artistes, creadors o professions anàlogues (tècnics, formadors, productors, distribuïdors, etc.) – i sobre els models de governança i gestió dels equipaments i institucions culturals. Aquests també són els punts forts de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) que és de les poques que inclou propostes en matèria de propietat intel·lectual. Finalment, el PDeCAT destaca per la seva defensa dual de l’associacionisme i de l’empresariat cultural.

2% cultural

L’objectiu d’augmentar els recursos del Departament de Cultura fins a destinar-hi un 2% del pressupost total de la Generalitat de Catalunya és compartit per tothom, tot i que amb matisos. Així doncs, sense més concrecions, el PSC, la CUP i el PDeCAT es comprometen a assolir-lo aquesta legislatura, JxCat el marca com a horitzó futur, sense indicar-ne dates, i el PP i Cs, malgrat no contemplar-ho de forma explícita als seus programes, s’hi van comprometre formalment al debat de l’APGCC.

De fet, Hèctor Amelló (Cs) va arribar a afirmar que, en cas que el seu partit governés, hi destinaria un màxim de 800 milions d’euros anuals (actualment el pressupost de Cultura gira entorn dels 300 milions) amb una aportació màxima de 100 €/hab. des del govern de la Generalitat. Per la seva banda, ERC es compromet a destinar a cultura un còmput global de 200 €/hab. entre totes les administracions públiques (actualment aquesta suma ronda els 140 €/hab.) dels quals la Generalitat n’aportaria un 35% (això és 70 €/hab. enfront dels 35 €/hab. actuals). Els Comuns afirmen que en el seu primer pressupost augmentarien la inversió en Cultura fins als 60 €/hab. per després incrementar-la, gradualment, fins a arribar al 2% cultural a finals de la legislatura. Tant ECP com el PSC i la CUP recalquen que aquest 2% s’ha de calcular sobre el pressupost executat (i no pas sobre l’aprovat) i els Comuns, a més, hi afegeixen que cal blindar aquest percentatge de cara a futures legislatures.

Mecenatge

Ciutadans, Junts i el PDeCAT defensen la redacció i aprovació d’una Llei de Mecenatge; el PSC i la CUP defensen establir incentius fiscals, però sense mullar-se sobre la necessitat d’una llei, i ERC i els Comuns no en fan cap esment. Segurament, perquè les competències per fer-la són, bàsicament, estatals i una Llei de Mecenatge catalana només es podria bastir sobre el tram autonòmic de l’IRPF i això, tal com va alertar Jenn Díaz (ERC) al debat de l’APGCC, repercutiria en un biaix de classe i de renda, ja que beneficiaria a les rendes altes en lloc d’assegurar una redistribució eficaç de recursos que asseguri el ple accés a la cultura a qui menys té.

Així doncs, mentre JxCat proposa exempcions fiscals de fins al 90% a les empreses i col·leccionistes que inverteixin en cultura o defensa que per cada euro invertit en projectes de micromecenatge de plataformes com aixeta.cat, patreon.com o verkami.com el Govern n’hi destinarà un altre (fins a un topall de 1.200 euros mensuals o 5.000 euros per projecte), ERC, ECP i la CUP consideren que la solució òptima seria una reforma fiscal en profunditat de tot el sistema tributari català.

Tiquet Cultural

Ciutadans vol un bo cultural i esportiu per a menors de 26 anys i Junts planteja augmentar el programa Escena 25 fins als 29 anys així com establir un carnet cultural amb descomptes que generi un certificat de retenció cultural que posteriorment desgravaria en el tram autonòmic d’IRPF dels ciutadans. El PSC i els Comuns també defensen alguna mena de bons culturals, però sense concretar ben bé de quin tipus.

Transversalitat cultural

Tant ECP com la CUP defensen un canvi de paradigma radical en l’enfocament de les polítiques culturals catalanes, tot assenyalant que aquestes no es poden emmarcar, només, sota el paraigua del Departament de Cultura. Ambdues formacions reclamen que les polítiques culturals tinguin més presència a la resta de departaments de la Generalitat. Al debat de l’APGCC, Ramon Arnabat (ECP) va insistir per activa i per passiva – i perifràstica que diria el senyor Illa – en aquesta idea.

Així doncs, els Comuns creuen que les polítiques culturals s’haurien de coordinar amb les polítiques dels departaments d’Educació, Universitats i Treball i la CUP assenyala els departaments de Territori, Afers Socials i Economia. Sigui com sigui, ambdós partits defensen una major transversalitat i coordinació en el disseny de les polítiques culturals, especialment amb l’àmbit educatiu. En aquest últim punt, se’ls hi afegeixen el PSC i el PDeCAT.

De fet, gairebé tots els partits, excepte Cs, el PP i la CUP, esmenten la necessitat d’un pla d’ensenyaments artístics que reguli la seva presència dins i fora de l’educació curricular i que ordeni la situació dels estudis artístics superiors. Alguns, fins i tot, citen la Universitat Catalana de les Arts (JxCat i PDeCAT) o l’Institut Superior de les Arts de Catalunya (ECP i PDeCAT).

La majoria de partits, excepte el PSC i la CUP, també assenyalen, amb diferents graus de concreció i implicació, la necessitat de coordinar les polítiques culturals amb les polítiques d’atracció de turisme i conservació del patrimoni.

Política lingüística

Tot i que en altres ocasions ha protagonitzat polèmiques sonades durant les campanyes electorals, en aquesta convocatòria, més enllà d’un breu moment de tensió al debat de l’APGCC entre Natàlia Sànchez (CUP) i Gemma Lienas (PSC), la llengua s’ha mantingut en un segon terme.

Sobre la taula hi ha diverses propostes de regulació: des de la Llei de Drets Lingüístics de Ciutadans, al Pacte Nacional per la Llengua de JxCAT, passant per la proposta compartida pel PSC i ERC de crear una Llei de Llengües d’àmbit estatal o l’aposta més atrevida d’ECP d’aprovar una nova disposició addicional a la Constitució Espanyola que preservi i reconegui la singularitat de la cultura i la llengua catalanes. Pel que fa a l’oficialitat del català, ERC i els Comuns defensen que ho sigui a tot el territori espanyol juntament amb la resta de llegües cooficials de l’estat. Ambdós partits, juntament amb JxCat i el PDeCAT, també demanen que el català sigui reconegut com a idioma oficial a la Unió Europea. A més a més, els Comuns també reclamen que ho sigui a la UNESCO, petició a la qual només s’hi suma el PSC.

La majoria de partits defensen que el català segueixi sent la llengua vehicular en tot l’àmbit educatiu. Les excepcions són el model trilingüe de Ciutadans (català – castellà – anglès) i les propostes de reforç del PP i PSC en funció de la realitat i les necessitats sociolingüístiques dels entorns escolars. Tanmateix, el PP, a diferència del PSC, exigeix un mínim de dues assignatures troncals i d’un 25% d’hores lectives impartides en castellà. Els únics partits que defensen obertament el blindatge del model d’immersió lingüística són JxCat i els Comuns.

Els quatre partits independentistes (ERC, JxCat, CUP i PDeCAT) i els Comuns reclamen major presència del català en el món digital i audiovisual, incloent-hi un augment significatiu dels continguts doblats i/o subtitulats en català en el món dels videojocs, les aplicacions de lleure i, sobretot, a les plataformes de distribució de vídeo sota demanda. Els quatre partits independentistes a més, coincideixen en defensar la unitat de la llengua i d’acció cultural a tots els territoris de parla catalana, malgrat que només ERC i el PDeCAT citen expressament la Declaració de Palma del 2017.

Junts i el PDeCAT són els partits amb més punts en comú en aquest àmbit: ambdós partits denuncien una degradació preocupant de la llengua oral emprada als mitjans audiovisuals públics catalans, que prometen revertir; ambdós demanen que el català sigui considerat un requisit indispensable per entrar a treballar a la funció pública (en oposició a Ciutadans que exigeix que sigui només un mèrit) i ambdós demanen el compliment íntegre de la Llei de Consum que regula la normativa de retolació en català dels establiments públics (en oposició, de nou, de Cs i del PSC que consideren que, en cap cas, s’hauria de sancionar la retolació en castellà). Finalment tant Junts com ERC i el PSC reclamen una major normalització del català en l’àmbit judicial. 

Memòria històrica i democràtica

Les ofertes en aquest àmbit són moltes i molt diverses, a excepció del PP i Ciutadans que no en fan cap esment. Les forces amb les propostes més extenses i elaborades – i les que es comprometen explícitament amb els principis de Veritat, Justícia i Reparació – són ECP i ERC. En general, podríem dir que la majoria de partits presenten idees força continuistes amb el que ja s’ha estat fent fins ara (bancs d’ADN, identificació, exhumació i dignificació de les fosses, reagrupament i restitució de documentació confiscada, anul·lació de sentències, etc.).

El més destacat seria la revitalització i institucionalització dels diferents espais d’interpretació i memòria i la seva imbricació amb la Xarxa de Museus, tal com defensen, en major o menor grau, JxCat, ERC, PSC i ECP. Més enllà dels períodes de Guerra Civil, Franquisme i Transició habituals, cal destacar la proposta d’abordar el passat colonial de Catalunya defensat per ECP i la CUP.

Miscel·lània

Encara podríem parlar sobre la Mancomunitat Cultural (JxCat i ERC), el desplegament de polítiques culturals municipalistes (JxCat ERC, PSC, ECP, PDeCAT), la urgència d’actualitzar i desplegar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (ERC, PSC, ECP), la proposta d’unificar els serveis i els catàlegs bibliotecaris de Catalunya, incloent-hi les escolars (Cs i PSC) o la necessitat de reforçar el teixit associatiu cultural del país, especialment rellevant pel PDeCAT i JxCat, tal com va remarcar Francesc Ten (JxCat) al debat de l’APGCC.

Tanmateix, creiem que la millor manera d’acabar és recollint les proposicions més originals o sorprenents que hem trobat de cada partit:

• Ciutadans vol que la Festa de Sant Jordi sigui candidata al Patrimoni Immaterial de la UNESCO i pretén crear un Centre d’Alt Rendiment Artístic per a la formació de talents prometedors que es puguin projectar internacionalment.

• Junts per Catalunya vol crear un Fons Audiovisual amb les obres essencials del teatre i la música catalanes i demanarà a l’Institut del Teatre la inclusió de l’especialitat de Dansa Tradicional Catalana dins de la seva formació superior en dansa (de moment, compten amb les especialitzacions de Dansa Clàssica, Dansa Contemporània i Dansa Espanyola).

• Esquerra Republicana de Catalunya vol crear un centre museístic i cultural LGBTI per difondre la història del moviment LGBTI a Catalunya i exigirà a Televisió Espanyola que potenciï Ràdio 4 i creï més continguts als seus estudis de Sant Cugat del Vallès.

• El Partit dels Socialistes de Catalunya vol que els fons que s’adquireixin per a les biblioteques públiques es comprin a llibreries de proximitat i es compromet a edificar la Biblioteca Provincial de Barcelona i els Arxius Provincials de Girona i Barcelona (pendents des de fa temps perquè depenen de l’estat).

• En Comú Podem defensa que els tècnics i altres treballadors anàlegs de la cultura puguin cotitzar en el Règim d’Artistes – com els creadors i els intèrprets – i no pas al Règim General com fins ara; igualment, pretén suprimir l’article 145 de la Constitució Espanyola que prohibeix la federació entre Comunitat Autònomes per tal que els territoris de parla catalana puguin col·laborar més estretament si ho desitgen.

• La Candidatura d’Unitat Popular vol crear el Museu Ràdio Liberty i de la Guerra Freda a Pals i pretén crear una reserva de, com a mínim, 10 milions d’euros per adquirir i gestionar patrimoni ambiental, ecològic, cultural i paisatgístic al litoral de Catalunya.

• El Partit Popular vol crear una delegació permanent del Museo del Prado a Catalunya i pretén incentivar una major presència d’exposicions creades pels Museus Nacionals d’Espanya a les institucions culturals catalanes.

• El Partit Demòcrata Europeu Català vol que les biblioteques públiques tendeixin a obrir set dies a la setmana durant les vint-i-quatre hores del dia i aposta perquè els municipis realitzin programacions culturals de Km0.