Perejaume guarda a fora

Carles Guerra explica que les obres de Perejaume creen un cos d’imatges que, un cop superada la seva aparença anacrònica, constitueixen una esmena a les nostres formes de vida globalitzades. Aquesta vegada, des d’una perspectiva radicalment local i lligada a la materialitat històrica i ancestral del camp, Perejaume ens proposa una experiència que, si bé no és totalment nova, sí que és sorprenent.

“Fa 25 anys vaig fer una proposta semblant”, explicava l’artista, tot referint-se a la possibilitat d’escampar una mateixa exposició en llocs diversos. “M’agrada que les obres s’amaguin i no vull que siguin consumides a simple ullada. Només que hi siguin ja fan companyia”, afegia. En aquest marc neix Guardar a fora, una exposició singular distribuïda en cinc municipis del Maresme —Alella, El Masnou, Mataró, Caldes d’Estrac i Sant Pol de Mar, aquest darrer, població natal de l’artista— que busca dilatar i perdre’s per la comarca a partir de 5 propostes. En paraules de l’artista: “una exposició trencada en llocs i uns llocs articulats per les obres que s’hi exposen”. Segons el mateix autor, amb Guardar a fora es planteja “dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir d’un nombre d’obres disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs que els permeti de teixir una extensió més o menys conjunta i una mica meravellada”.  

Jaume Coscollar, comissari de l’exposició, explica que l’obra de Perejaume suposa una barreja promíscua on fulguren les relacions d’un conjunt d’imatges en un món sensible que trenca la frontera entre objecte i subjecte. Des d’aquesta poètica, neix Guardar a fora, de nou, un títol que juga amb l’element visual i lingüístic. Què vol dir “guardar a fora? És possible? “Que hi hagi un fora significa que no només hi ha un nosaltres i que en aquest fora s’hi pot créixer”, diu Perejaume.

La mostra arrenca als horts de les Cinc Sénies de Mataró, a la cruïlla entre el Camí del Mig i el Camí de Can Redéu, amb el Femer daurat de pa d’or. Objecte que vibra d’acord amb el cicle agrari i que permet aparellar l’esplendor amb la podridura, el sagrat amb el profà. “Daurar un femer és mostrar la semblança amb el paller”, anunciava Perejaume. També és fer lloança d’un espai agrari que sempre ha fascinat a l’artista i que permet recordar que l’oblit també és fèrtil. “En el fet de daurar amb pa d’or un femer, -diu Perejaume- es franquegen tot un seguit de tractes. Des del plantejament barroquíssim d’aparellar esplendor i podridura, al col·lapse del cicle agrari que comporta, per dauradura dels fems, la semblança entre femer i paller.” I afegeix: “Per altra banda l’acció d’enjoiar un femer així, també és una lloança: aquest turonet obscur prop de les cases amb conreus i bestiar m’ha fascinat sempre, tant pel que té de benfer, d’ajust i adaptació al cicle productiu, com per com exposa, ben a la vista de tothom, que l’oblit és fèrtil. Qüestions, totes dues d’una rabiosa contemporaneïtat”. Podreu veure aquesta secció de l’exposició fins al 12 de juny.

Guardar a fora continua amb Regar el mar, que s’exposa al Cinema de La Calàndria del Masnou. La projecció presenta una paradoxa doble, d’una banda el gest estèril de regar el mar i, per l’altra, l’exigència de conrear arreu que finalitza amb un resultat pràcticament inexistent. L’espectador podrà veure un petit film del regadiu que mostra la mateixa imatge des de perspectives i hores del dia diferents. En definitiva, una experiència estètica i visual d’alt nivell que podreu visitar fins al 17 de juny.

Als Jardins del Pla a Sant Pol hi ha la peça que rep el nom de Maresme, una intervenció suberosa del tronc d’una palmera indiana, és a dir, una peça discreta, però entranyable segons Perejaume que respon a una palmera centenària abrigada per l’escorça d’un tronc d’un suro del Montbrugós. Expressió que permet vincular elements molt heterogenis en un mateix punt.

Finalment, a Alella, a Can Manyé, es presenten dues obres pedestres: Picarols i El mar a peu on la geografia agafa un paper de suport artístic i sonor. El primer és un exercici estètic on el xoc d’uns picarols penjats a cada peu creen un espai auditiu quan aquests són arrossegats en caminar. El segon és un exercici visual on les petjades d’unes sandàlies de suro reprodueixen a la sorra la forma que les onades del mar figuren quan es mouen. Es podrà visitar fins al 17 de juny. Per acabar fins al 17 d’octubre a Caldes d’Estrac a la Fundació Palau de Calders s’hi exposaran 26 dibuixos de sols en una projecció titulada: Encendre el mar.

Guardar a fora és una aposta arriscada. No és habitual dur a terme una col·laboració entre tants municipis i la cobertura legal no té un marc que vehiculi amb facilitat la seva organització. Així, la suma d’esforços de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme ha estat fonamental pel seu bon funcionament. Tot i així, si el balanç fos finalment positiu, aquesta exposició podria esdevenir la llavor d’una futura Biennal d’art contemporani.

Durant les pròximes setmanes, el Maresme quedarà impregnat de l’acció artística i poètica de Perejaume. “No tot passa a Barcelona”, reivindicava Gisel Noè, coordinadora del projecte. I té raó, si ens atrevim a sortir de la capital descobrirem que a fora també s’hi guarden grans tresors.

Espais expositius de Guarda a fora: L’Espai d’art i Creació Can Manyé d’Alella, la Sala d’exposicions Espai Casinet del Masnou, el M/A/C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. Una exposició comissariada per Jaume Coscollar i coordinada per Gisel Noè.