Oriol Maspons: el fotògraf útil

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta una exposició antològica de l’obra de l’Oriol Maspons, un dels més grans fotògrafs catalans de la segona meitat del segle XX. Aconsellat per la seva família, i sobretot per la seva dona, Coral Majó, i el seu gran amic, David Balcells, el 2011 Oriol Maspons va cedir el seu fons -de més de 7.000 imatges i molta documentació acumulada al seu estudi- al MNAC, que es va comprometre a treballar tot aquest enorme fons documental. Es va superar així un eventual conflicte com el que poc abans havia generat el polèmic cas de l’arxiu Centelles. L’exposició Oriol Maspons, la fotografia útil (1949-1995) es podrà visitar fins al 12 de gener del 2020.

I ara ens arriba la prova definitiva de com va ser d’encertada aquesta decisió i de tota la feina feta al llarg de més de set anys. Gràcies al patrocini d’Elsa Peretti, antiga model i amiga de Maspons, i d’Agrolimen, s’ha classificat i digitalitzat tot el material i s’ha pogut preparar aquesta magna mostra comissariada per una especialista de prestigi com Cristina Zelich. Quan vaig entrar per primera vegada a les sales del MNAC vaig tenir, ho confesso, la sensació que la quantitat de fotografies i documentació em desbordaria. “No podré amb tot això”, vaig pensar. A les parets hi ha penjades més de 530 fotografies i a les vitrines s’hi poden veure més de 250 documents: llibres, revistes, discs, cartes, contractes… I encara hi ha, a més, una sèrie d’espais col·laterals on es presenten temes de caràcter més general, en certa manera vinculats a la vida i l’obra del fotògraf: el llibre de fotografia iles revistes il·lustrades, per exemple.

A mesura que anava avançant, però, m’asserenava i anava digerint l’exposició. Primer perquè tot el que està exposat és un material de primera qualitat on no hi ha palla de cap mena. I també perquè el format expositiu contribueix decisivament a facilitar la visita a l’espectador. Les fotos estan agrupades per grans àmbits: l’amateurisme, la pràctica professional i l’estudi. Dins de cadascún, unes seccions ben definides fan que sigui molt fàcil assimilar les diferents facetes i treballs d’un professional que va tocar totes les tecles del seu ofici. Les fotografies s’acompanyen de materials i documents que ens les fan comprendre millor. Així, les imatges s’associen directament als encàrrecs pels quals van ser realitzades, de tota mena: llibres de fotografia per encàrrec de Seix i Barral o Tusquets; anuncis publicitaris com els de Flaminaire i Lavanda Puig; treballs per revistes com Destino, Triunfo, Gaceta Ilustrada o Interviu; portades de discs per Edigsa, Concentric o Belter, etc.

Aquest plantejament fa que puguem no només admirar les imatges que va captar Oriol Maspons sinó endinsar-nos amb una considerable profunditat en una mena de biografia no escrita del personatge. Amb tot, el visitant ha de saber que la mostra mereix sens dubte més d’una visita, cosa que el Museu ja ha previst, de manera que l’entrada es pot utilitzar en dues ocasions, i que l’exposició s’ha programat amb una durada més llarga del normal, fins al 12 de gener del 2020. La trajectòria de Maspons comença amb el seu ingrés a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la que seria expulsat el 1958 per les seves fortes discrepàncies amb la filosofia i l’estil fotogràfic de l’Agrupació, que va criticar molt durament en el seu article Salonismo, publicat al número 61 de la revista Arte Fotográfico.

La seva concepció deu molt a la influència de l’anomenada fotografia humanista francesa perquè Maspons va viure una llarga temporada a París, on va ser destinat per la companyia d’assegurances per la que treballava. El contacte amb l’ambient fotogràfic de París -on pot veure per exemple la mítica exposició The family of man– i el coneixement personal dels grans fotògrafs francesos de l’època com Cartier Bresson, Brassai o Doisneau, entre d’altres, el van marcar definitivament. Unes experiències i coneixements que va saber traslladar a casa nostra a través dels seus articles a la Revista Arte Fotográfico i a la seva vinculació al renovador grup A.F.A.L. d’Almeria.

També és cert que gràcies a aquella oportunitat va ser, en certa manera, un capdavanter de la nova fotografia que es consolidaria a casa nostra. Així ho han reconegut fotògrafs de la talla de Pomés, Colita, Masats o Biarnés. En tornar de París deixa la feina i s’estableix com a fotògraf professional associat amb Julio Ubiña, amb qui col·laborarà més de catorze anys en el seu estudi. Un altre aspecte que es constata al llarg de l’exposició és que, al marge de notables exercicis de fotografia de caràcter més personal, el conjunt de la seva obra està molt directament vinculada als nombrosíssims encàrrecs professionals de tot orde que el prestigi del seu estudi va generar. El món editorial, la indústria discogràfica catalana, les potents revistes gràfiques de l’època i les agències de publicitat van ser els seus principals clients.

Tot ens fa pensar -amb una certa nostàlgia- en una època en la qual el fotògraf era encara un professional realment especialitzat, que dominava en exclusiva uns recursos tècnics i materials que no estaven a l’abast de tothom i que li permetien exercir en condicions dignes la seva professió. Una professió que segons tots els testimonis que van tractar Maspons, era l’essència de la seva concepció de la fotografia com una feina útil, com a testimoni de l’època o aplicada als àmbits de la publicitat i la il·lustració. I sempre amb la mirada posada, i mai més ben dit, en el destí final de la pàgina impresa.

Com recordava el seu fill Aleix, els moments de màxima satisfacció de la seva feina es produïen quan veia les imatges impreses i a l’abast del públic a les que anaven adreçades. A partir d’aquest instant les oblidava per concentrar-se intensament en el nou projecte. Per a ell, l’arxiu i la seva gestió eren una nosa de la qual s’ocupaven els seus ajudants. Val a dir que aquests van fer una gran feina, que ha permès que avui aquesta exposició es pugui realitzar amb còpies vintage que ells preparaven per integrar el seu vast arxiu.

Seria molt llarg i complex intentar fer una mena de resum o inventari del material exposat que, com hem dit, és molt extens i variat. Però, en canvi, tractaré de descriure algunes de les impressions generals que provoca. En primer lloc, estem davant d’un fotògraf amb un ull i una sensibilitat molt especials, fet que ja es va començar a posar de manifest en els seus treballs de joventut de caràcter més amateur, sobretot en les fotografies d’Eivissa, influït pel fotògraf francès René Petit i dels que ha quedat la mítica foto del bikini de Monique.

La influència, ja esmentada, de la fotografia francesa s’aprecia en l’atenció i l’interès que tota la seva obra destil·la per la gent, per les persones, pel gest i la figura humana.

I d’altra banda, es pot apreciar en tot moment la curiositat del fotògraf que el va fer estar present en totes les manifestacions i corrents d’avantguarda de la ciutat i amb els seus protagonistes, ben sovint de la mà de col·legues com Català Roca – de qui es confessava deixeble i admirador – Miserachs, Colita o Balcells i de notables escriptors i intel·lectuals com Cela, Goytisolo, Tusquets o Bofill. Tenia, sens dubte, una gran facilitat per la relació social i l’amistat.

També resulta molt notable la seva dedicació al món del llibre de fotografia, avui tan d’actualitat gràcies al fenomen del fotollibre que ha potenciat la impressió digital. Però cal recordar que en aquells anys l’edició de llibres de fotografia exigia la iniciativa i complicitat d’editorials molt motivades per la imatge fotogràfica. Va ser el cas de Seix i Barral amb la seva col·lecció “Biblioteca Breve” i sobretot Lumen amb “Palabra e imagen” on Maspons va publicar diversos llibres.

Tot i l’interès per la figura humana que hem esmentat, l’exposició no emfatitza directament l’especialitat estricta del retrat; però és magnífica la sèrie dedicada a “Personajes de compañía” en la que veiem 16 dels 68 retrats de personatges amb la seva mascota que Maspons va fotografiar pel llibre Àmbit.

Cal veure aquesta exposició amb calma, sense presses per resseguir una biografia i una obra rica i complexa. Malauradament, com ja passar recentment en l’exposició dedicada a la Fotografia Creativa a Catalunya de la Virreina, el llibre catàleg no s’ha pogut editar a temps, com hauria sigut desitjable, coincidint amb la inauguració de la mostra. De tota manera, afortunadament s’anuncia que es tracta només d’un retard i que la publicació estarà disponible al novembre, quan encara quedin uns mesos d’exposició. És fonamental que resti constància publicada per al futur de la magnífica petjada fotogràfica d’Oriol Maspons. Gràcies a la seva família i al Museu Nacional per mostrar-nos-la amb tota la seva dimensió.

Trobareu més informació sobre aquesta exposició al web del MNAC.