Natàlia Cornudella, Talent Ixent

Recentment, l’Ateneu Barcelonès inaugurava Talent Ixent, una nova proposta de la secció d’Arts Visuals – encapçalada per l’Alba Font i la Bàrbara Astals – amb la voluntat d’esdevenir aquell espai idíl·lic en el qual els artistes emergents tinguin total llibertat i altaveu per apropar el seu procés creatiu a un públic jove i encuriosit.

El primer acte va acollir a la Natàlia Cornudella, fotògrafa de moda especialitzada en foto-fixa. La jove fotògrafa ha publicat en distingides revistes del món de la moda, així com diverses col·laboracions per a marques internacionals. Cornudella va decidir engegar la seva carrera com a estudiant de Belles Arts, per la Universitat de Barcelona, un camí que la va portar a descobrir el que avui en dia és la seva professió. Les seves primeres preses de contacte amb el món de la fotografia estaven estretament vinculades amb la part més poètica i plàstica que la fotografia analògica només oferia. A poc a poc, va anar descobrint altres alternatives, fins a esdevenir una figura imprescindible per a la concepció de l’imaginari que representa la indústria musical actual del país.

Alèxia Putellas, Amaia, Samantha Hudson, Héctor Bellerín, Julieta, Maria Hein, Belén Aguilera, etc. han posat davant de l’objectiu de Cornudella al llarg de la seva carrera. Avui en dia, però, la Natàlia és coneguda, sobretot, per retratar a les germanes Farelo; la Bad Gyal i la Mushkaa. Especialment, de l’Alba, amb qui ha pogut esprémer totes les seves capacitats com a professional. La fotògrafa porta amb ella des dels seus inicis, creixent de la seva mà i evolucionant al mateix temps que la cantant catalana. De les seves primeres càmeres van sorgir les fotografies amb les quals l’artista promocionava els primers videoclips i singles. Ara bé, l’interessant de tot aquest procés és que, gràcies a un treball íntim i de confiança plena entre l’artista i la fotògrafa, és possible veure una idiosincràsia evident en la majoria de les fotografies. L’estil de Cornudella surt de la lliure experimentació que va poder desenvolupar des dels inicis de la Bad Gyal. Amb ella va passar de l’analògic al digital i, del digital a (re) beneficiar-se significativament d’aquell efecte més plàstic i analògic amb el que va iniciar-se en el món de la fotografia, esdevenint avui dia, una de les prestacions més ambicioses de la seva fotografia. Tant és així que la gran part dels cantants catalans del panorama actual han sigut fotografiats per la Natàlia Cornudella.

Però, si comencem pel principi, cal mencionar que la convidada va iniciar-se en la fotografia de publicitat i moda; fent treballs precaris, sense reconeixement creatiu i presidit per una monotonia incandescent. I és que, aquest és un món (el de la moda) força punyeter per tota disciplina cultural, i, sobretot per la fotografia, la qual normalment esdevé només un mitjà vehicular que possibilita la difusió del producte. És a dir, per norma se sap que l’element fugisser de la moda fa que la fotografia s’hagi de servir únicament de la bellesa com a element propagandístic de l’objecte de consum – que com bé el seu nom indica, s’esgota de manera vertiginosa. Per tant, la cura de l’estètica ha de ser clau perquè un producte sobrevisqui a l’ànsia de la massa. Si aquesta exploració encara no era prou cínica, val a dir que amb els artistes – sobretot cantants – passa exactament el mateix.

Fa l’efecte que s’ha creat una unicitat heterogènia que promulga una jove avantguarda amb la voluntat de conservar allò que ja semblava haver fugit.

Ara bé, segons sembla, el jovent català n’està força al cas. Tots són còmplices de l’interinatge artístic i musical que s’està patint, i suposo que és per aquest motiu que des de fa curt temps enrere, hi ha una voluntat tàcita per reconciliar els diferents gèneres de l’actualitat musical i no fer d’ells un simple objecte més de consum. Fa l’efecte que s’ha creat una unicitat heterogènia que promulga una jove avantguarda amb la voluntat de conservar allò que ja semblava haver fugit. Amb el treball de la Natàlia es pot veure com la mirada i el gust del jovent és clau per a desafiar la intemporalitat; saben que les coses són més interessants quan esdevenen anàlogues a quelcom que ja era interessant. És un reciclatge continuo de les formes que, tant els cantants que fotografia Cornudella, com ella mateixa, saben fer servir de manera excel·lent.

Tot això per dir-vos que els retrats d’artista no són fortuïts. O, almenys, no els de Cornudella. Darrere de cada fotografia creada (a ulls de molts) per un ús de consum o publicitat – com seria la difusió d’un single, un anunci comercial o fotos pel feed de l’Instagram – hi ha una voluntat de la fotògrafa per capturar l’essència de cada un d’ells i, alhora, respectar la comunitat que a poc a poc s’ha anat teixint entre artistes i públic. El treball fotogràfic de Cornudella, ens mostra com el camí que es va obrir fa uns anys amb la Bad Gyal (i la Pawn Gang – moment per recordar Bandulés) encara és efervescent; un camí que ara es desencadena dins una aura similar que facilita les interconnexions entre els diferents estils de la música actual.

Com bé diu Cornudella, el seu objectiu com a fotògrafa és poder mostrar, per sobre de qualsevol objecte de bellesa creat sota les normes de la temporalitat, la veracitat dels artistes.

I és que, dins de la diversitat estètica i personalitat musical, la majoria del públic sap que en un concert de la Mushkaa és molt probable que també hi hagi la Maria Hein o la Julieta, els Tyets o la família 31, i viceversa. L’excel·lent treball de la fotògrafa, més enllà dels seus projectes comercials (en els quals també s’esforça per extreure’n la naturalesa de la marca beneficiada), fa encara més veraç aquesta evidència. Quan el públic posa cara i testimoni a qui normalment fotografia les veus de la indústria musical catalana, és més senzill arribar a valorar el discurs intrínsec que els artistes, conscientment o inconscientment, estan promulgant. Perquè com bé diu Cornudella, el seu objectiu com a fotògrafa és poder mostrar, per sobre de qualsevol objecte de bellesa creat sota les normes de la temporalitat, la veracitat dels artistes. Casualitat o no, estem en un moment en què aquests cantants tenen un objectiu força comú i d’unió. No sorprèn, doncs, que sigui la mateixa fotògrafa qui s’encarregui de treure-hi profit, ja que es podria dir que és de les úniques en viure aquesta evolució des del primer moment.

Serà veritat, doncs, allò que recuperava Francesc Català-Roca de Sontag sobre que els fotògrafs fan quelcom més interessant que l’art. I, és que, Cornudella, més enllà de la professió, s’encarrega de materialitzar la imatge i essència d’aquelles veus que estan aconseguint que el públic (i indústria) provinent de la polarització tendeixi, cada cop més, a la germanor. Al capdavall, la Natàlia esdevé una peça més de l’engranatge que fins ara no havia tingut l’espai per aprofundir en la seva tasca. Talent Ixent neix, precisament per establir-se com aquest terreny segur per a una divulgació cultural polièdrica que enriqueixi, encara més, la mirada cap als temes actuals que a tots ens concerneixen.