L’Escola de Teixits de Canet: 100 anys reinventant el tèxtil

És impossible referir-nos a la història de la industrialització de Catalunya sense parlar de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar. A prop de celebrar el seu centenari i reconvertida en el prestigiós Centre de Referència i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT – Escola de Teixits) de la Diputació de Barcelona, es reivindica com un motor de canvi i transformació en l’àmbit de la formació professional tèxtil.

Reinventant-se i adaptant-se a una nova —l’enèsima— revolució tèxtil marcada per la proliferació de dades, dispositius i sensors; per la hiperconnectivitat i, també, per la nova directiva europea de residus tèxtils. Tot plegat, dins d’un nou escenari postpandèmic, que exigeix l’ús de nous materials i nous processos de producció. Aquests són els objectius que s’ha marcat el centre de Canet de Mar a punt de complir els seus primers cents anys d’història.

En evolució contínua

Els plans de futur del Centre suposen la continuació del procés de transformació constant que ha viscut l’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, des de la seva inauguració, un llunyà 19 de novembre de 1922, per Josep Puig i Cadafalch, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya. La creació de l’Escola de Teixits, culminava un procés iniciat el 1917, amb el projecte per crear escoles locals d’indústries impulsades per la Mancomunitat. Només un any després, el 1918, l’Ajuntament de Canet es va presentar al concurs per acollir-la, i el 1920 va cedir la finca de Can Muní per ubicar-hi la nova escola industrial.

Amb aquesta inauguració, el sector tèxtil rebia una forta empenta, que va tenir els seus primers fruits en la graduació, l’any 1935, de la primera promoció de directors d’indústries. Des d’aleshores i fins el 2008, l’Escola de Teixits de Canet de Mar va formar, sense interrupcions, un gran estol d’enginyers i tècnics especialistes en teixits de punt, impulsors del desenvolupament de la pròspera indústria tèxtil catalana.

Aquest llarg i fructífer període va anar seguit d’un altre més curt i de trànsit, entre el 2008 i el 2011. Durant aquests tres anys, sota la direcció organitzativa i patrimonial de la Diputació de Barcelona, l’Escola de Teixits va passar de ser una escola universitària adscrita a la UPC a convertir-se en l’actual Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT). Un canvi essencial, només possible gràcies a la complicitat dels agents del territori —els ajuntaments de Canet de Mar i de Mataró— i a un soci tecnològic —EURECAT— que en va assumir la nova direcció científica del projecte.

El tèxtil del futur

Per assumir la demanda d’estudis tèxtils i la necessitat de les empreses del sector de disposar de personal qualificat en tota la cadena, el Departament d’Ensenyament i la Diputació de Barcelona van establir un conveni de col·laboració que permet oferir Formació Professional DUAL Tèxtil al CRTTT de Canet de Mar.

D’aquesta manera, a les instal·lacions de l’antiga Escola Tèxtil, propietat de la Diputació de Barcelona, hi conviuen alumnes de grau mitjà de Confecció i Moda, de grau mitjà de Fabricació i ennobliment de teixits i de grau superior de Patronatge i Moda. Aquesta modalitat de formació, a càrrec de l’Institut Lluís Domènech i Montaner, facilita als estudiants fer bona part del seu aprenentatge en empreses reals. A més a més, al centre també s’ofereix formació a mida, d’alta especialització i ocupacional, gestionada per l’EURECAT-Centre Tecnològic de Catalunya.

D’aquesta manera, el CRTTT pot dissenyar formacions a mida que responguin a les necessitats reals i específiques de les empreses actuals. El Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil de Canet de Mar ha anat consolidant la seva oferta de serveis en relació a les tendències de sostenibilitat tèxtil, indústria 4.0 i tèxtils intel·ligents, i destaca per la seva aportació en solucions innovadores que incorporen disseny tècnic i desenvolupament de producte per als sectors tèxtil industrial, salut i moda. Així mateix, participa en projectes de recuperació de residu tèxtil i en l’assessorament a empreses, i disposa d’un laboratori d’assaigs no certificats.

Un bon exemple d’aquestes solucions són els cinturons fetals de tela d’un sol ús, desenvolupats durant la pandèmia de la COVID-19, o la confecció urgent de mascaretes que es van distribuir aleshores a les escoles del municipi.

El Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil està ubicat en una finca de 5.600 m², al centre de Canet de Mar. La seva activitat s’estructura al voltant de dos edificis emblemàtics de l’antiga Escola de Teixits.  A la nau central, de tres plantes i reformada per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, hi ha l’aulari, la sala d’actes, els serveis centrals i la textilteca-biblioteca. A la nau Floris, un edifici noucentista annex d’una sola planta de 1.500 m², s’ubiquen els laboratoris tèxtils i de control de qualitat, on es desenvolupen les aplicacions dels projectes amb un parc de maquinària únic i s’imparteix la formació pràctica.

Un imponent espai que combina el bo i millor de la tradició i la innovació per posar-se al servei del futur de la indústria tèxtil que tant va aportar al teixit empresarial català durant el darrer segle.

Trobareu més informació del centre a la seva web.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.