L’Empordà industrial: una mirada més enllà del mite literari

D’Empordans n’hi ha molts, a banda de l’Alt i el Baix. La imatge més recent és un Empordà turístic que, com un mirall deformant, n’ha canviat la idea i la cultura. Però també hi ha un Empordà que s’explica a través de la seva història industrial i la seva evolució des del segle XVIII. Els que estiguin interessats a conèixer-la ho poden fer apropant-se al Museu del Suro de Palafrugell que ocupa l’antiga i monumental fàbrica surera de “Miquel, Vinker & Meyer” més coneguda popularment com a “Can Mario”. Tenen de temps fins a l’1 d’abril.

Més enllà de la història d’èxit de la indústria surera tan cantada per Gaziel o Pla, tot sembla arrencar amb l’arribada de l’energia elèctrica tant al Baix com a l’Alt Empordà cap a finals del segle XIX sent L’Escala i Torroella de Montgrí les primeres poblacions a tenir enllumenat. Però abans d’arribar a un context que se’n pugui dir industrial de forma plena, el recorregut també ens explica els processos preindustrials que la precedeixen i la manera com desemboquen, finalment, en el que coneixem com a societat industrial de la qual Figueres esdevindrà el nucli més potent. D’altra banda, un exemple del procés de transformació d’una tipologia preindustrial a una d’industrial la tenim en els molins fariners que, com en el cas dels tres que hi havia a Castelló d’Empúries, es van convertir en una fàbrica moderna de farina avui museïtzada i visitable.

L’Empordà, tot i ser, tal com s’assenyala als fulls de sala de l’exposició, “una unitat econòmica i humana” ha presentat històricament quatre tipus d’economies “determinades pel mar, el pla, els aspres o zones menys productores on es conreaven la vinya i l’olivera, i la muntanya. L’estructura de l’exposició ens permet atalaiar com es va desenvolupar l’economia empordanesa a partir dels recursos naturals de cadascun d’aquests espais. A patir d’aquests espais que configuren el paisatge empordanès, l’exposició s’organitza en vuit apartats tot començant pel dedicat, com ja s’ha dit, a l’arribada de l’energia elèctrica. El capítol actua com una mena de porta d’entrada a la resta d’activitats que van definir el territori així com els respectius processos evolutius i de transformació. D’aquesta manera el visitant passa de les activitats i la indústria del mar a l’expansió dels terrenys agrícoles, la ramaderia, els cultius arboris, la indústria de muntanya fins a arribar els dos capítols que culminen el procés d’industrialització com són el la singularitat de la indústria del suro i el retrat que es fa de Figueres com a centre comercial i industrial.

El recorregut expositiu ofereix informacions valuoses i alguna sorpresa i curiositats. En aquest sentit ens assabentem que els molins fariners es van convertir en modernes fàbriques gràcies al fet d’adoptar el que s’anomenava “sistema austrohongarès” de mòlta del gra i que permetia obtenir una farina més blanca. Anant als sistemes de pesca, el d’arrossegament o anar al bou sembla que va ser invenció dels pescadors catalans que el van exportar per la Mediterrània. A Marsella van fundar un barri que es diu “Els catalans”. La salaó és una altra de les tècniques (el premsatge) que es van exportar fins a Galícia i l’Alfoli de L’Escala (edifici conservat i restaurat) fou un gran magatzem de sal. Si l’arròs va contribuir a l’expansió dels terrenys agrícoles, l’activitat ramadera en va ser el complement incidint en el camp de l’alimentació i les adoberies de Figueres. Assistim a l’extensió de la vinya i les plagues que van causar un desgavell econòmic i migratori, la creació de cellers i les fassines d’aiguardent.

La indústria de muntanya és un capítol que presenta un ampli ventall d’activitats, i on cal distingir dues zones principals: per una banda, les Gavarres (Baix Empordà) amb producció de calç, exportació d’argiles i les rajoleries amb capacitat per coure fins a vint tones en cada fornada: estem davant el sector de la construcció relacionat amb factors de creixement demogràfic. L’altra zona característica són les Salines (Alt Empordà) on es va desenvolupar una activitat manufacturera en dues direccions: la indústria tèxtil llanera i del lli per una banda, i la mineria i les pedreres per l’altra. La indústria del ferro amb les múltiples variants (la forja amb martinets, els clavaires, els serrallers, les fargues) fins a arribar a la construcció del primer forn alt de Catalunya a Sant Llorenç de Muga (1771 – 1994) per la monarquia espanyola per a fabricar canons i munició, i els industrials del ferro representats per Marià Vilallonga (1786 – 1858).

El recorregut es tanca amb una àmplia mirada sobre la indústria surera i Figueres com a gran centre comercial i industrial de l’Empordà. De la primera voldria destacar dues coses. Una, l’apartat dedicat a l’alzina surera i el seu cicle evolutiu en paral·lel a l’arbre genealògic d’una família que permet entendre perquè suposava fer una inversió de futur de cara als nets. L’altre aspecte destacable és el procés manufacturer del tap explicat a través del llenguatge emprat en cadascuna de les fases de producció amb el que té de recuperació d’un vocabulari del qual era, aleshores, una feina artesanal.

Finalment arribem a Figueres on el cicle modernitzador es tanca: l’agricultura es mecanitza, es crea la granja agrícola Fortinelli i la Cambra Agrícola de l’Empordà, es planteja la necessitat de noves infraestructures de comunicació (de banda ferrocarrils, carreteres i el port de Roses, es va promoure un canal de navegació entre Figueres i Roses a l’estil dels francesos), es crea la banca i les caixes. Un mapa de la capital empordanesa ens mostra el teixit fabril de la ciutat i la seva diversitat mentre que en uns panells se’ns mostra qui eren i que s’hi produïa: des de sabó i talc, foneries, maquinària agrícola, aiguardents i xocolata fins a velomotors i bicicletes.

L’exposició és un projecte comissariat per Eusebi Casanelles on també hi han participat el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries amb la intenció d’arribar més enllà de les circumscripcions locals i oferir una visió integrada de la industrialització entesa com un dels períodes més destacats de la història contemporània del país. I de passada el visitant en surt amb una visió més completa i més complexa d’una de les comarques més literaturitzades del país.