L’educació, els museus i l’esperança de futur

El Mutare és un programa de la Fundació Carulla que funciona des del 2018 i que relaciona els projectes culturals amb la millora de la vida de les persones. Arran de la crisi de la COVID-19, la fundació ha tirat endavant el Mutare SOS, una versió adaptada del projecte que té la intenció d’“imaginar solucions creatives i reinventar-nos comptant amb el coneixement col·lectiu de tothom”. Dins d’aquesta iniciativa, el dijous 28 de maig ha començat el cicle Els Museus Post Covid19 amb un primer taller digital sobre museus i educació, que continuarà el dia 2 de juny sota la temàtica de museus i transformació econòmica, i que clausurarà el dia 9 de juny parlant de museus i transformació social.

Com han de ser les propostes educatives dels museus a partir d’ara? A qui s’adrecen? Com arriben als destinataris? Aquestes són només algunes de les preguntes de partida del taller Museus i transformació educativa: el nou compromís amb escoles i famílies que ha organitzat la Fundació Carulla dins del projecte Mutare SOS i que ha tingut lloc en format digital el dijous, 28 de maig, amb la participació de més de 200 inscrits. Els escollits per tractar aquesta temàtica han sigut Xavier López, director de l’Escola Octavio Paz, i Maria Adzerias, directora de Còdol Educació, moderats per Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Durant la xerrada també s’ha estimulat la participació dels assistents a partir d’enquestes i d’un xat en directe.

“La vida no està fragmentada en assignatures i hem de veure l’educació de manera global”

Com a punt de partida, Xavier López ha apuntat que “la vida no està fragmentada en assignatures i hem de veure l’educació de manera global”. És per això que el director del centre Octavio Paz, situat al barri de Navas de Barcelona, ha assegurat que cal obrir l’escola a través d’aliances de col·laboració amb altres institucions, com ara els museus. De fet, aquest centre ha treballat amb institucions com el Museu Marítim de Barcelona o el Museu del Disseny, i cada setembre comença el curs amb la visita a un dels molts espais museístics de la ciutat. Ara bé, a l’hora de treballar conjuntament, López creu que els museus han de fer el mateix camí que han fet algunes escoles i entendre que “no tot el saber està dins de les sales, sinó que els museus han de fomentar que els infants es facin preguntes”.

Si els alumnes han de sortir d’un museu amb més preguntes que respostes, cal definir un full de ruta comú: “Hem de deixar entrar els infants i després anar construint el seu aprenentatge entre l’escola, el museu i l’entorn”, amb la intenció que la canalla sigui proactiva i assertiva, entre altres aspiracions. Això s’aconsegueix treballant els lligams que uneixen els centres i establint múltiples converses. Per exemple, en el cas de les activitats conjuntes, Xavier López es queixa que sovint “els museus tenen un catàleg de propostes i tu com a escola les agafes o no l’agafes”, mentre que l’opinió d’aquest director és que cal parlar sobre què necessita l’alumnat en cada cas. En definitiva, López insisteix en la idea de “posar la vida al centre”.

Precisament aquest és també el punt de partida de Maria Adzerias, una de les coordinadores de l’empresa Còdol Educació, que creu que els estralls de la COVID-19 són un avenç de les crisis més grans que s’acosten i que tenen a veure amb la manera de relacionar-nos amb el planeta: “Recordem que per les emergències que vénen a continuació no tenim vacuna.” Per això, segons Adzerias, cal entendre l’educació més enllà de la instrucció i pensar en la seva missió, els seus perquès i com aquests es relacionen amb els museus, ja que en paraules d’aquesta professional, “l’educació no té sentit si no dona una esperança de futur”. La sostenibilitat també és això.

“A partir d’ara, el valor educatiu dels museus no es mesurarà per la quantitat de visites sinó per la qualitat de les propostes”,

En aquest sentit, la directora de Còdol Educació fa seves les paraules de Judit Carrera, directora del CCCB, quan demana deixar de ser temples per convertir-se en àgores, així com també cita Marc Castellnou quan diu que “en situacions d’emergències, el que ens caldrà abans que res és una mentalitat creativa.” Si hem d’imaginar futurs nous, com proposa el Mutare SOS, cal tenir en compte quin paper hi poden jugar les arts, la creativitat i la imaginació. Ara bé, segons Adzerias, córrer tampoc no val per res, així que el primer que hem de fer és ser conscients del moment d’incertesa total i tenir paciència.

Ara bé, per concretar aquest “com es relacionen els museus amb la transformació educativa” que pregunta Gemma Carbó, donant veu també a les qüestions que els participants li fan arribar, els dos ponents parlen de les activitats online i de les normatives de seguretat. Per una banda, Maria Adzerias diu que no cal traslladar tot el que fem presencialment a les xarxes socials, perquè aleshores el museu torna a caure en la unidireccionalitat. El que cal és “escoltar la veu de les criatures, que per exemple, diuen que avorreixen força el treball online.” Per altra banda, Xavier López remarca que “la norma no ens ha d’impedir arribar a l’objectiu”, i que si l’escola creu que cal trepitjar el museu per millorar l’aprenentatge, aquesta activitat s’ha de poder fer; això sí, vetllant per la seguretat.

“A partir d’ara, el valor educatiu dels museus no es mesurarà per la quantitat de visites sinó per la qualitat de les propostes”, conclou Carbó, que a partir de les enquestes que ha respost el públic participant ha corroborat que tothom té la teoria apresa, però que és clar, la pràctica sempre és una altra cosa. En aquesta línia, Adzerias defensa els ritmes tranquils que les famílies poden trobar en els museus, i parla de mantenir una “distància solidària”, que no és el mateix que una nua “distància social”. Per tancar l’acte, la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha recordat que la institució treballarà tot el material que es recollirà en aquestes xerrades, que continuen el 2 de juny, i ha citat el participant Albert Soler: “Deixem-nos contagiar per tot això, no pas pel virus, i ens servirà per tirar endavant”.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.