La Fundació Carulla aterra al Poblenou

Fins ara la Fundació Carulla havia mantingut oficines a Barcelona, però no havia disposat d’un espai obert a la ciutadania com l’ha tingut a l’Espluga de Francolí, on la casa pairal del fundador Lluís Carulla es va convertir ja fa anys en un museu sobre la pagesia que ha anat evolucionant fins a prendre no fa gaire el nom actual de Museu Terra.

Ara l’obertura de la nova seu al carrer Almogàvers, al barri del Poblenou, satisfarà la necessitat de fer convergir en un mateix espai el discurs educatiu del museu i l’activitat dels creadors que la fundació impulsa a través de beques i premis i a partir d’ara també de residències. “Volem crear una comunitat potent de projectes culturals transformadors”, deia dijous Marta Esteve, directora de la fundació, a la festa de consagració del nou espai, un edifici de quatre plantes que acull la sala Barcelona del Museu Terra a la planta baixa i oficines, aules i espais de co-treball als pisos superiors.

Nicolau Brossa, president de la fundació, era més conscient que ningú de la importància del moment. Net del fundador Lluís Carulla, ha viscut des de petit el llegat de l’avi i les etapes que ha viscut la fundació, que s’ha adaptat als nous temps, sempre connectant la cultura i l’educació amb un vector imprescindible, que és la llengua. Marta Esteve, que com Brossa ha treballat en l’àmbit social i ha aportat una nova sensibilitat al projecte, parteix de la certesa que la missió de la nova seu és teixir comunitats: “Volem que altres projectes culturals i educatius puguin instal·lar-se en aquest espai per poder treballar junts, perquè al final el fet de compartir un espai t’ajuda a compartir recursos, idees i, per què no, a imaginar nous projectes que ens calen també com a país. Volem contribuir a que la llengua catalana sigui una llengua d’ús social entre els joves. I aquesta línia la volem desenvolupar mitjançant la creació d’una línia de projectes residents”. explica Esteve.

La Fundació Carulla inicia aquesta línia de projectes residents amb la Fera, una fàbrica de creació de continguts digitals en català per joves, i amb el col·lectiu Catalunya Freestyle, que va ser la idea guanyadora del Premi Lluís Carulla i que tot just fa dues setmanes es va fer realitat amb la primera competició de Freestyle en català, celebrada a la Fabra i Coats. No us perdeu la crònica que en va fer Xavier Cervantes al diari ARA i Alba Tebar a Vilaweb.

La celebració de la nova etapa va començar amb una sessió de micro obert i de bons auguris. Vam sentir paraules de felicitació de membres de l’equip i de la família. També de col·laboradors i còmplices.

Gemma Carbó, directora del rebatejat Museu Terra, veu la nova seu com una oportunitat per obrir una finestra a Barcelona des del qual observar el món rural i crear un espai a disposició dels debats i sobretot de l’educació. “El meu desig és veure l’espai on sou ara ple de nens i nenes fent tallers al voltant de la sostenibilitat”, va dir.

Oriol Magrinyà, editor de Barcino, va expressar “el desig que aquest espai de cultura transformadora impregni també el dia a dia de l’editorial i ens ajudi a continuar amb aquest procés de treure els clàssics de les lleixes. El meu desig seria que aquest centre sigui un focus i un punt d’irradiació de la llengua catalana cap als joves”.

Artur Carulla, fill de Lluís Carulla i patró de la fundació, també es va sumar a les felicitacions a tots els que han fet possible obrir la seu. “He viscut, des dels orígens de la fundació, moltes coses que han passat, però també les que ens han portat fins aquí avui”. Artur Carulla va recordar que la visió originària dels seu pares, Lluís Carulla i la Maria Font, en fundar l’entitat consistia en treballar per la identitat catalana. “És el nostre tronc i la nostra missió”, va dir Carulla.

Abans de donar pas a la festa al terrat de l’edifici i la posterior visita guiada a la Sala Barcelona del Museu Terra, Marta Esteve també va expressar els seus bons auguris: “M’agradaria dir-vos que volem que aquest espai sigui un espai obert, un espai que sigui nostre però que també us el pugueu fer vostre, un espai on hi puguin passar coses, que dialogui amb el barri, amb la ciutat, amb els diferents reptes socials, on s’hi puguin celebrar jornades, presentacions de llibres, on hi pugueu imaginar juntes quines coses hi podem fer, perquè sigui un espai realment significatiu”.