Segons les dades del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), els ajuntaments són, amb diferència, l’administració pública que destina més recursos a cultura per habitant. A Catalunya, gairebé un 60% de la despesa pública cultural prové dels pressupostos municipals. És una dada a tenir en compte de cara a les eleccions locals que se celebren aquest diumenge. Dins d’aquestes despeses no tot es limita a les activitats pròpies de festes majors i altres celebracions populars lligades al calendari (Nadal, Sant Jordi, etc.). Arreu del territori hi ha exemples de fires i festivals que, malgrat començar com una aposta local, han escalat amb els anys fins a esdevenir fites de primer ordre dins del panorama cultural català. És el cas de FiraTàrrega o del Trapezi de Reus, per exemple, que se sumen a un bon grapat d’iniciatives i equipaments culturals municipals que ajuden a articular el sistema cultural del país.
Aquests dies de campanya, l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha reunit diversos representants polítics per debatre sobre les polítiques culturals dels seus partits a una catorzena de municipis catalans. El passat 18 de maig, amb la col·laboració del Cercle de Cultura, es va dur a terme el debat amb els responsables en matèria cultural de Barcelona. Si fem cas a les estimacions publicades, el cap i casal del país serà una de les ciutats amb els resultats més incerts i ajustats de Catalunya, per tant, és bo conèixer què ens depararà la pròxima legislatura en l’àmbit cultural.
La trobada, moderada pel filòleg i escriptor Jordi Amat, i celebrada a l’auditori del Centre Cívic Urgell, va comptar amb la participació d’Elisenda Alamany (ERC), Jordi Martí (BComú), Xavier Marcé (PSC), Joan Rodríguez (TriasxBCN), Tomàs Ragué (PP), Paula Añó (Valents) i Adriana Llena (CUP). Ciutadans va declinar la invitació a assistir-hi i VOX ni hi era, ni se l’esperava.
No es tractava del primer debat cultural al qual s’enfrontaven aquests polítics. La majoria ja es van veure les cares el dilluns dia 15 al debat sobre cultura popular celebrat al Centre Artesà Tradicionàrius i, també, el dimecres 17, al debat sobre política lingüística promogut per Plataforma per la Llengua. Gairebé tots els partits –excepte VOX i la CUP, que no formen part de l’actual consistori– també van dir-hi la seva a bastament al debat cultural celebrat a l’Ateneu Barcelonès a principis de maig.
Tanmateix, durant el debat del dia 18, es van fer evidents diversos consensos entre la majoria dels grups polítics. És a dir que de debat, més aviat n’hi va haver poc. Entre els acords destaquen, sobretot, la necessària potenciació de l’àrea i la regió metropolitana de Barcelona –i la centralitat que per antonomàsia hi ha d’ocupar l’urbs barcelonina– i la necessitat de revertir urgentment el retrocés de l’ús social del català a la ciutat comtal. Per bé que Paula Añó, representant de Valents, va assegurar, no sense una forta discrepància amb la resta dels presents, que la llegua minoritària i perseguida a Barcelona és el castellà. Cal fer notar, a més, que el representant del Partit Popular, Tomàs Ragué, va abandonar la sessió al cap de mitja hora perquè havia d’assistir a l’acte central de campanya del seu partit a Barcelona.
Cultura metropolitana: Biennal Manifesta i Catalunya Media City
Sobre la qüestió metropolitana, la majoria d’aportacions van girar al voltant del que, sens dubte, serà un dels grans esdeveniments culturals de la pròxima legislatura: la Biennal Nòmada Europea Manifesta, que se celebrarà a finals de l’any vinent a Barcelona. Amb l’objectiu d’estudiar com es podrien descentralitzar les infraestructures culturals existents a la ciutat, la celebració de la quinzena edició d’aquesta biennal de cultura contemporània compta amb el suport de deu municipis de la regió metropolitana: Badalona, Cornellà, El Prat i L’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.
La majoria dels representants van coincidir a assenyalar que, actualment, la principal rèmora per avançar cap a una perspectiva cultural metropolitana és la manca de governança i lideratge institucional en aquest àmbit.
La representant d’ERC, Elisenda Alamany, va advocar per crear un nou Consell Metropolità de les Indústries Creatives amb el suport de l’ens supramunicipal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en paral·lel a una nova Oficina de Públics i Tendències d’abast metropolità. Segons Alamany, en un futur, també caldria incorporar els principals equipaments culturals de referència metropolitana, amb un apartat propi, dins del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que ara mateix està en tràmits d’aprovació definitiva per substituir, a finals d’aquesta dècada, el vell Pla General Metropolità (PGM) de 1976.
Això no obstant, Alamany va reconèixer que l’AMB «és una institució sense ànima» que caldria reformar i dotar de noves competències. Una observació que va recollir un ampli acord, fins i tot de la representant de Valents. Només Adriana Llena, de la CUP, se’n va desmarcar. Bàsicament perquè el seu partit manté una posició força crítica envers l’AMB –a qui titllen d’«institució massa opaca»– i aposten obertament pel seu desmantellament.
Tot i admetre que caldria articular unes polítiques culturals metropolitanes, Llena va insistir que s’hauria de fer directament amb els ajuntaments i sense el concurs de l’AMB. Xavier Marcé, en nom del PSC, va defensar que malgrat que la governança cultural metropolitana podria millorar-se molt, la realitat metropolitana ja existeix perquè els públics es mouen i circulen per tota la conurbació barcelonina. També va reivindicar que els grans equipaments culturals de Barcelona, com el MACBA o el CCCB, ja tenen una dimensió metropolitana i va reivindicar iniciatives de descentralització ja existents com el Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat.
Tant Joan Rodríguez, de TriasxBCN, com Jordi Martí, actual regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de Barcelona, van admetre que, ara com ara, l’estructura de l’AMB no està pensada per impulsar polítiques culturals d’abast metropolità. El representant dels Comuns, però, va celebrar que, «tot i no ser la millor eina», l’AMB s’hagi implicat en l’ambiciós projecte del Catalunya Media City, el gran centre audiovisual projectat a l’antiga Central Tèrmica del Besòs, l’edifici de les tres xemeneies situat entre Badalona i Sant Adrià de Besòs.
El Catalunya Media City és el pas següent en l’àmbit metropolità, després de la consolidació del festival de Dansa Metropolitana.
Aquest projecte, que segons Martí «tindrà una gran càrrega simbòlica i serà un gran avanç cap a la descentralització cultural metropolitana», va ser celebrat i reivindicat gairebé per tothom. La majoria van coincidir a assenyalar el Catalunya Media City com el següent pas a fer en l’àmbit metropolità, després de la consolidació del reeixit festival de Dansa Metropolitana que enguany ja ha celebrat la seva cinquena edició.
Finalment, el representant del PP, Tomàs Ragué, va reivindicar que en la dimensió metropolitana no ho hem de fiar tot a les institucions públiques –«no ho han de regular i dirigir tot», va dir– i va fer una defensa aferrissada de la capacitat creativa i innovadora «de la societat civil i la iniciativa privada». Per la seva banda, Paula Añó, de Valents, també va llençar la idea d’articular alguna iniciativa cultural d’abast metropolità al voltant del flamenc, però no va acabar de concretar gaire la proposta.
L’emergència lingüística
Tots els grups, excepte Valents, van estar d’acord que cal protegir i fomentar l’ús social del català a Barcelona. «Sense perjudicar el castellà, que sempre ha estat confrontat des de les institucions», va voler matisar Tomàs Ragué, representant del PP.
El diagnòstic d’emergència lingüística a la ciutat, doncs, va ser compartir pels representants d’ERC, BComú, CUP i TriasxBCN, però els partits de l’oposició van criticar la suposada «inactivitat del govern municipal» en aquest àmbit. Tanmateix, Jordi Martí, que va encetar aquest bloc del debat, es va posar la bena abans de la ferida assegurant que la situació de regressió és la que és perquè «els darrers anys hem badat tots».
Segons Martí, durant massa temps «vam confiar que amb una televisió pública, la normalització d’ús a les institucions i la immersió lingüística als centres educatius seria suficient; ara cal reinventar les polítiques de suport a la llengua». Martí va defensar les 68 propostes que el consistori barceloní va presentar al febrer –amb el suport d’ERC i Junts– en el marc del Pacte Nacional per la Llengua impulsat des de la Generalitat.
Això no obstant, Elisenda Alamany li va retreure que sense la pressió dels grups de l’oposició aquestes propostes no haurien tirat endavant i que, durant anys, el consistori ha limitat la seva política lingüística a aportar els recursos mínims que li pertoquen al Consorci per a la Normalització Lingüística. Alamany va assegurar que el govern municipal ha de plantejar unes polítiques lingüístiques «proactives i no pas defensives» i que és urgent debatre sobre «com acollim i dialoguem amb els nòmades digitals i les grans multinacionals que arriben i s’instal·len a la ciutat perquè emprin més el català».
De fet, la representant de la CUP, Adriana Llena, va aprofundir en aquest aspecte assegurant que el model de ciutat, «massa enfocat en la promoció i la captació turística», agreuja el descens d’ús del català. Segons Llena, cal un major finançament per a les polítiques lingüístiques i revertir, ja no la castellanització de la ciutat, sinó la seva «anglització»; obligant als grans festivals internacionals de Barcelona, com el Primavera Sound, a incorporar una major presència i representació de la llengua als seus programes sota l’amenaça de retirar-los els suports i subvencions públiques.
Joan Rodríguez, de TriasxBCN, es va sumar a la petició de la CUP de destinar més recursos a les polítiques lingüístiques i al Consorci per a la Normalització Lingüística i, igual que Llena, Alamany, Marcé i Martí, va defensar que les polítiques lingüístiques de l’ajuntament haurien de ser transversals. De fet, tal com havia succeït el dia anterior al debat promogut per Plataforma per la Llengua, Llena va prometre la creació d’una Regidoria de Drets Lingüístics, mentre que els representants d’ERC, BComú i TriasxBCN van defensar la creació d’un Comissionat per la Llengua que depengui directament d’alcaldia; una proposta llançada uns dies abans pel candidat a l’alcaldia Ernest Maragall.
Malgrat compartir la diagnosi de la reculada idiomàtica, Xavier Marcé, del PSC, va assegurar que en l’aspecte lingüístic «la cultura ha fet els deures». Segons Marcé, el problema d’ús del català no s’ha de circumscriure tant en l’àmbit cultural i s’ha de traslladar i batallar més en àmbits socials, econòmics i educatius.
Marcé va afirmar que «hi ha moltíssima edició en català i que el teatre i el cinema –d’autor, va matisar– gairebé sempre són en català», fins i tot va aventurar que «el 90% dels referents socials dels joves d’aquest país que fan un bon ús de la llengua catalana provenen del sector cultural». Un cert cofoisme que no va ser compartit per la resta dels presents, tot i que Marcé es va mostrar més favorable a la proposta del Comissionat per la Llegua que Esther Niubó, la representant del PSC que havia participat en el debat de política lingüística del dia anterior.
Principals equipaments i eixos d’acció cultural
Un dels moments més interessants del debat va ser quan Jordi Amat va interrogar els presents sobre quins creuen que són els eixos físics que poden rellançar el sistema cultural de la ciutat. Tots, sense excepció, van esmentar el Castell i la muntanya de Montjuïc. De fet, Jordi Martí va assegurar que el projecte cultural més important dels pròxims anys a la ciutat és l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Una afirmació que va obtenir una adhesió unànime.
Alamany va assegurar que la muntanya de Montjuïc és un «espai de referència metropolità que està molt desaprofitat». Va assegurar que es podria crear un autèntic «districte creatiu al voltant de l’avinguda de la Reina Maria Cristina», amb el Castell de Montjuïc com un «centre de memòria democràtica de referència» que, fins i tot, podria acollir «diversos espais d’assaig al seu interior». La representant de la CUP també va defensar un replantejament ampli del Castell de Montjuïc, tot denunciant que no pot continuar «externalitzat i amb pocs recursos», mentre que el representant de TriasxBCN va apostar per articular millor tota la zona de cara al centenari de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Tant Xavier Marcé (PSC) com Jordi Martí (BComú) es van mostrar poc partidaris de parlar d’eixos. El primer prefereix ajudar a consolidar les tendències culturals allà on ja es produeixen, com per exemple al voltant de la Gran Via i la Plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat, segons va exposar, i el segon va assegurar que «la ciutat ja és prou madura en termes d’equipaments culturals i no cal intervenir ja en un pla d’eixos sinó, en tot cas, potenciar les àrees culturals ja existents».
Segons Martí, en un sistema cultural «madur» com el barceloní, cal fomentar més «el laboratori i l’experimentació cultural» que no pas «l’exhibició pura», és a dir, obrir-se cap a noves propostes i visions. En aquest sentit, va defensar la necessitat d’executar propostes com les del Liceu Mar, un centre impulsor d’òpera de nova creació, vinculat al Gran Teatre del Liceu, que es preveu inaugurar l’any 2027 a l’espai de l’antic edifici Imax del Port Vell de Barcelona, un cop finalitzades les obres de remodelació que haurien de començar després de la celebració de la Copa Amèrica de Vela de l’estiu de l’any vinent.
Sigui com sigui, Martí sí que va defensar la creació de noves centralitats culturals més enllà dels eixos ja existents i va citar, com a exemple, el nou Museu de l’Habitatge de Barcelona, a les Cases Barates del Bon Pastor, o la flamant Biblioteca Gabriel García Márquez del districte de Sant Martí. La CUP, que va defensar la renovada sala Paral·lel 62 (antiga Sala Barts) com un bon model a seguir, sí que va apostar per crear més espais de música en directe, sobretot a aquells districtes o barris que no en tenen cap com, per exemple, Nou Barris, Horta o Sant Andreu, segons va citar Adriana Llena.
La majoria dels representants van esmentar els eixos culturals típics de la ciutat, com el Paral·lel o les Rambles, per bé que la majoria van descartar les antigues fantasies de convertir l’avinguda en el Broadway català. Com va dir Xavier Marcé: «recuperar el Teatre Arnau o El Molino té un valor simbòlic, però si estan sols no faran gran cosa».
La representant d’ERC i els representants del PSC i TriasxBCN també van defensar el pol cultural de Glòries i l’anomenat 22@. A més a més, tant Alamany com Marcé van citar el projecte de la Ciutadella del Coneixement, el complex d’investigació científica dedicat a la biomedicina, la biodiversitat i el benestar planetari que està previst que estigui plenament operatiu el 2026 al parc de la Ciutadella i els seus entorns, especialment, al solar de l’antic Mercat del Peix.
De tota manera, Joan Rodríguez, de TriasxBCN va defensar una millor coordinació entre les institucions públiques i les privades i va recordar que encara hi ha fons culturals potentíssims a la ciutat, en matèries com «l’arquitectura, la fotografia o el còmic» que, ara com ara, no tenen cap espai de referència.
Per la seva banda, Paula Añó, la representant de Valents, va apostar, sobretot, per recuperar Ciutat Vella, un espai «degradat», segons va dir, i que cal reformar i revitalitzar perquè, segons ella, «el Raval s’està convertint en un gueto». Adriana Llena, de la CUP, també va defensar recuperar Ciutat Vella, però en un sentit diametralment oposat al d’Añó, és a dir, «recuperar-la pels veïns i les veïnes, traient-ne la massificació i densificació turística».
Añó va prometre reformar tota l’àrea que va des de plaça Catalunya i plaça Urquinaona, fins al Centre d’Art Santa Mònica –«que ha de redefinir el seu projecte erràtic», va dir– i del Paral·lel, fins a Montjuïc. Segons Añó, també és urgent reformar i ampliar el MNAC i el MACBA –projectes que, de fet, ja estan en marxa– i recuperar i restaurar els edificis del Borsí i del Teatre Arnau. Igualment, va apostar per fomentar la instal·lació de galeries d’art al barri gòtic per tal de «reflotar-lo».
Interrogats sobre el projecte de la tan esperada i llargament reivindicada Biblioteca Provincial de Barcelona, que sembla que serà una realitat cap a finals de la legislatura –si tot va bé entre el 2026 i el 2027–, tots els representants van coincidir a assenyalar que és un projecte que cal replantejar i repensar molt perquè es va idear a finals dels anys vuitanta i, des d’aleshores, la xarxa municipal de biblioteques ha crescut, s’ha consolidat i ha canviat molt.
La representant de Valents va demanar batejar-la amb el nom de Josep Pla i Jordi Martí va apostar per nomenar-ne ja un director, abans que l’edifici estigui enllestit, perquè pugui anar imaginant com adaptar la seva integració al sistema de biblioteques de la ciutat: «en origen, havia de ser la nau insígnia de les biblioteques públiques de Barcelona, però ara que tenim una xarxa consolidada amb una quarantena d’equipaments, ha de tenir uns altres usos», va dir.
La representant de la CUP va denunciar que la Biblioteca Provincial «forma part d’una normalització de les relacions amb l’estat» i va posar en dubte la seva actual ubicació, al costat de l’Estació de França. En canvi, Elisenda Alamany i Xavier Marcé van apostar perquè esdevingui un espai d’innovació i modernització bibliotecària, on experimentar amb «noves interfícies dels catàlegs», segons Alamany, o amb «la maquinària audiovisual», segons Marcé. Sigui com sigui, Joan Rodríguez, de TriasxBCN, va defensar que la prioritat haurien de ser les biblioteques ja existents, dotant-les amb més recursos humans i econòmics, perquè «tenen massa problemes de personal i de manteniment».
Responent a preguntes del públic, Xavier Marcé (PSC) i Jordi Matí (BComú) van coincidir a assenyalar que el projecte del Disseny Hub, l’edifici de la plaça de les Glòries que actualment acull el Museu del Disseny de Barcelona, el Barcelona Centre de Disseny i és, a més, la seu del Foment de les Arts i el Disseny (FAD), ha de replantejar-se. Ambdós van destacar que el relleu en la direcció del centre, encapçalat des del febrer pel granadí Jose Luis de Vicente, pot ser una bona excusa per redefinir el projecte.
Finalment, Martí també va defensar la proposta dels Comuns de traslladar l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili, recentment adquirida per l’Ajuntament, per crear el nou Centre de Cultura i Educació de Barcelona i així alliberar els espais expositius que l’ICUB ocupa, ara com ara, al Palau de la Virreina.
Turisme i drets culturals
Tots els grups van apostar per l’anomenat «turisme de qualitat», per bé que ningú va acabar de definir en què consisteix exactament aquest concepte, i van defensar que la cultura de Barcelona ha de dirigir-se als ciutadans locals i no pas al turista.
Segons Jordi Martí, «el sector cultural barceloní ha resistit molt bé el fet de ser una ciutat tan turística, perquè podríem tenir una cartellera i una oferta cultural mol més orientada al turisme que la que tenim avui». Elisenda Alamany va resumir el sentir de tothom quan va afirmar que «no hem de supeditar la nostra cultura al turisme».
No obstant això, l’Adriana Llena, de la CUP, va posar en dubte el concepte assegurant que sota el mot de «‘turisme de qualitat’ sovint s’amaga un biaix de poder adquisitiu sobre qui volem que vingui a la nostra ciutat, convertint-ho en una qüestió de classe». D’acord amb els postulats del seu partit, Llena va defensar el decreixement turístic i la necessitat de posar topalls.
Des de Valents es va afirmar que malgrat que el sector turístic representa «el 15% de l’economia de la ciutat», ciutats com Màlaga s’identifiquen més amb la cultura, a escala internacional, que Barcelona, i la seva representant, Paula Añó, va defensar la necessitat de protegir millor el patrimoni de la ciutat, especialment les esglésies i les escultures, «que n’hi ha moltes i molt descuidades», va dir. Joan Rodríguez, de TriasxBCN, també va incidir a defensar una major protecció i difusió del patrimoni de la ciutat.
Hi ha consens: cal fomentar una millor relació entre cultura, educació i investigació científica.
En la línia de la defensa dels drets culturals que caracteritza les polítiques dels Comuns els darrers anys, Jordi Martí va recordar que cal garantir el dret de participació cultural d’una ciutadania on «el 30% de la població ha nascut fora de la ciutat i del país». Paula Añó, en canvi, va assegurar que cal revisar urgentment el Pla de Dret Culturals de l’ajuntament perquè conté massa «ingerències ideològiques» que, segons el seu parer, coarten la llibertat de creació artística.
Per la seva banda, l’Elisenda Alamany, d’ERC, va insistir a remarcar que «cal combatre la precarietat cultural» i va proposar la creació d’un programa específic per a professionals del sector cultural dins les línies de desenvolupament de Barcelona Activa, així com la col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat –liderada pel seu mateix partit– per crear nous programes d’ocupació professional que recullin les especificitats del sector. Des de la CUP, es van sumar a la lluita contra la precarietat laboral del sector cultural assegurant que cal revertir «l’excessiva externalització de serveis que estem vivint, sobretot en espais de referència com els Centres Cívics o les biblioteques de la ciutat».
Per a Xavier Marcé, cal fomentar millor la relació entre educació, cultura i la investigació científica i això, passa, en part, per repensar i reformular espais com la xarxa de Fàbriques de Creació i fomentar noves ajudes i beques a la investigació. Igualment, el representant del PSC, va sostenir que cal un acord urgent per redefinir tot el circuit de producció, distribució i exhibició dels continguts culturals a la ciutat. La majoria dels candidats també van estar d’acord que cal fomentar una millor relació entre cultura i educació per ajudar a «prestigiar l’acte social del consum cultural», segons va definir Jordi Martí.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals