La Burxa, més que un mitjà de comunicació #EfecteCanVies

Aquests darrers dies el Barri de Sants, de forma excepcional, és portada a tots els mitjans de comunicació. A la revista Burxa, en canvi, ja fa 16 anys que ho és. Aquest petit mitjà de comunicació aparegué de la mà del moviment okupa de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, un any després de l’okupació de Can Vies. Durant aquest temps ha sortit als carrers dels barris mes rere mes, sense aturar-se a descansar, i explicant la realitat dels esmentats barris des d’una altra perspectiva, recollint altres realitats allunyades de la Barcelona d’aparador del PSC, del Tripartit o de CIU.

Quan ningú parlava d’especulació urbanística i de desnonaments, el col·lectiu que tirava endavant el mitjà de comunicació ja ho feia, i posava damunt de la taula el debat sobre el dret a l’habitatge, igual que també abordava la desaparició del petit comerç a causa dels Mercadones, Caprabos i companyia.

Aquest acostament a la realitat ciutadana va fer que passes de ser un mitjà molt vinculat als moviments socials del barri a estar a la major part de petits comerços de la zona, arribant a una distribució de 4.000 exemplars mensuals. No està gens malament per ser un mitjà de comunicació escrit en català, que no rep cap mena de subvenció i que es fa amb molta feina voluntària. La Burxa es finança amb aportacions personals, festes, publicitat de petis comerços cooperatius o de barri, i amb una partida de les Festes Alternatives de Sants.

Quan ningú encara no parlava de projectes col·laboratius, la Burxa ja ho era. Treballava en equip, en assemblea, essència màxima dels col·lectius autònoms i autogestionats i ho feia en un espai coworking, amb altres col·lectius, a Can Vies. D’allà sorgí aquest mitjà i fins fa una setmana tenia la seva seu. Hem vist que l’acció política i policíaca de la ciutat no només ha estat contra Can Vies, on hi ha la Burxa, sinó que també ha actuat contra el setmanari La Directa i la llibreria La Ciutat Invisible. Per tant és una actuació contra altres maneres de pensar i de viure.

La Burxa és i serà això, i tot i ser desallotjada de Can Vies, no serà desallotjada dels cors dels qui viuen al Barri, o dels qui vam viure i/o col·laborar del projecte, format per sociòlogues, historiadors, advocades, periodistes o cuiners. Persones inquietes, amb ganes que el projecte els serveixi per aprendre, formar-se, relacionar-se, estimar, comunicar i gaudir de la vida d’una forma diferent de l’establerta. I aquests col·lectius es donen en espais com Can Vies, els únics llocs d’on poden gaudir de plena llibertat de pensament i acció.

Espais, que tot i ser odiats pel poder, que perceben com una amenaça i queden fora del seu control, aquest mateix sap que són necessaris per la regeneració de les societats i del pensament, ja que en ells creixen i es formen algunes de les ments més lúcides, moltes de les quals estan contribuint, activament, a canviar els nostres barris, pobles i ciutats.

Esperem que el col·lectiu que tira endavant la Burxa recuperi aviat l’espai desallotjat o en trobi un de nou, on poder reunir-se i veure’s les cares, per seguir sortint al carrer i a les autopistes digitals.