Immunitat creativa a la Catalunya Central

Talment com arreu del país, la COVID-19 ha alterat en gran mesura el dinamisme urbà als territoris de la Catalunya Central, però no ha estat capaç de refrenar la seva creativitat artística. Bona prova d’això s’ha pogut apreciar en les exposicions que s’han prodigat a les capitals del Bages i del Solsonès, protagonitzades totes elles per artistes Km.0, dins el marc d’unes festes majors celebrades amb sordina. 

Art confinat 

Justament, a la capital bagenca, com a novetat d’enguany, el passat 27 d’agost va inaugurar-se una exposició inspirada en l’experiència del confinament domiciliari viscut la passada primavera. Sota el títol “Art confinat”, s’han aplegat, a l’antiga fàbrica de l’Anònima, un centenar de creacions plàstiques d’artistes de Manresa i la comarca. Comissariada pel polifacètic creador Txema Rico, la mostra ha aplegat obres d’una gran varietat de tècniques, temàtiques, formats i materials de més d’una vuitantena d’artistes, entre els quals professionals consolidats, semiprofessionals i amateurs. Un popurri d’allò més eclèctic, divers i entretingut on, entremig de peces més anecdòtiques i circumstancials, s’hi han pogut veure obres d’acurada expressió i incisiu concepte. 

És el cas d’artistes com Yolanda Urango, qui, un cop més, ens ha regalat les seves dots d’aquarel·lista, capaç de copsar la poètica oculta en el motiu més anecdòtic (un bodegó de tasses apilades amb flors). Dins el terreny figuratiu, va reeixir també l’oli del consumat pintor manresà  Eduard de Pobes, intitulat “L’herència”. Una tela, com és habitual en ell, prenyada de discursivitat irònica, que representava una àliga real morta i un ou sobre el mantell d’una bandera espanyola. Així mateix, sobresortiren les fotografies d’Oriol Segoni Joan Herbera (“L’abraçada”) i Gerard Vilardaga (“Postpart”); la primera estava composta de dos cossos femenins plastificats, embolcallats dins una atmosfera evanescent i gairebé espectral; la segona, colpia l’espectador amb un nu femení de contundent i angulosa presència i d’un caràcter marcadament sacríleg. No totes les obres, però, foren realitzades en temps de confinament, car també vam poder veure-hi el treball a l’espàtula sobre un racó manresà de l’enyorat artista Jaume Casacuberta, traspassat a primers d’any, així com la reproducció d’uns dibuixos de Ferran Costa, ja exhibits amb anterioritat. 

En l’àmbit de l’abstracció va destacar l’obra de la manresana Elisabet Salat (“Reviure”), una composició que combina hàbilment una gran varietat de tècniques i recursos gràfics (collage, regalims, incisions, grafits, textures…) que atorguen al llenç una entitat plàstica curulla de sensibilitat poètica. D’un tenebrisme molt més acusat fou l’obra “La deriva de la desmesura” de Jaume Mestres, pintor d’arrels manresanes especialitzat en el treball de textures matèriques d’una gran intensitat expressiva. M. Teresa Soler, per contra, va delectar al públic amb una àmplia sèrie de gravats monotips, acompanyats d’un recull de textos d’extensió i autoria variades, tot plegat a mode de dietari de confinament fet d’estampes literàries. Un contrapunt simpàtic vam trobar-lo també en els diàlegs interartístics de Txema Rico, materialitzats en diferents recreacions mobiliàries de cèlebres quadres de Dalí, Magritte o Gauguin.

90è Concurs Exposició d’Artistes Manresans 

Aquesta concorreguda mostra ha coincidit en el temps amb el tradicional Concurs – Exposició d’Artistes Manresans, organitzat anualment pel Cercle Artístic de Manresa en motiu de la Festa Major de la ciutat. En la norantena edició, celebrada entre els proppassats 27 d’agost i 13 de setembre, la mostra ha aplegat un total de quaranta-dues obres de temàtica i qualitat molt variades. Entre el més reeixit del conjunt, un any més vam poder gaudir de l’hiperrealisme de Ramon Ma. Jounou (“Gestió emocional”), de la vibració dels paisatges urbans de Josep Ma. Sarrate (“Confinament”) i dels ingràvids  cargols de mar d’Adrià Torres. 

Un cap d’hipopòtam de Ma. Àngels Comellas (“Fortalesa”)  interpel·lava l’espectador amb una notable presència plàstica, malgrat un fons inflamat de tonalitats massa cridaneres, mentre que, en un altre pany de paret, Magi Mas es recreà en unes arbredes dinamitzades amb perspectives cromàtiques fugades. Joan Carrió percebera en el classicisme de les seves aquarel·les manresanes, a les antípodes de les quals hi trobem les obres dels artistes Jaume Mestres (“The Seen”) i Elisabet Salat (“Origen”), també presents en aquesta mostra: un llenç bategant d’espurnes daurades, la del primer, i una tela d’una incerta fondària de rovells blavosos, la de l’exquisida pintora manresana. Els premis del concurs van recaure en l’obra de Montse Vendrell (“Teixint instants”) i en el collage sobre “La jove de la perla” de Carme Magem, 1er premi i accèssit, respectivament.  

40 anys de l’Escola de la Ribera

A uns cinquanta kilòmetres de Manresa, a la capital solsonina, els tres integrants de l’autoanomenada Escola de la Ribera inauguraven una exposició commemorativa dels seus 40 anys d’activitat artística, el passat 6 de setembre. Format per Jaume Roure, Jaume Cuadrench, Ramon Àngel Davins i el traspassat Josep Manel Casserras, aquest grup de creadors locals representen la tercera generació d’una escola de pintura inaugurada pel paisatgista solsoní Tomàs Boix, durant la primera meitat del segle XX, que tingué continuïtat en d’altres pintors locals com Ramon Vilamosa o Manel Casserres, durant la segona meitat del passat segle.  

Per tal festejar l’efemèride del 40è aniversari de la seva primera exposició, els tres artistes en actiu d’aquest col·lectiu, que pren el seu nom de l’entranyable passeig de la ribera solsonina, van organitzar una mostra a la cèntrica Sala Gris, on van exhibir-hi un petit recull de treballs artístics recents. Jaume Cuadrench ens presentà un tema amb variacions sobre una vista de l’avinguda del Vall Calent. A partir d’una composició de gran format, perspectiva obliqua, acurat dibuix i una concepció il·luminista que entronca amb l’escola sitgetana, Cuadrench es recrea en l’assaig de petites variacions sobre aquest mateix tema a partir de l’ús de diverses tècniques pictòriques: dibuix a llapis, llapis de colors, ploma, aquarel·la, aiguada, ceres o fins a un collage de cartrons. 

Jaume Roure, per la seva part, ens presenta un recull pictòric dels elements més característics de la imatgeria folklòrica solsonina (gegants, capgrossos, cavallets, bastoners…), animats sobre un fons blanc amb una pinzellada sintètica, espontània i d’una vitalitat espurnejant. Ramon Àngel Davins percebera en la tradició paisatgista d’arrel impressionista, amb unes notes solsonines de vigorosos colors i gruixuts cops de pinzell. La mostra es complementa amb la presència d’un parell d’obres del finat Josep Manel Casserras i un mostrari de catàlegs i fotografies d’aquests quaranta anys de fidel compromís amb la causa artística solsonina. 

Quatre col·leccions en una 

Finalment, també podem certificar que aquests darrers mesos de confinament tampoc han estat gens estèrils per a l’artista solsoní Aleix Albareda, qui, coincidint amb la Festa Major del seu municipi, ha presentat una àmplia exposició que integra quatre sèries temàtiques sota el títol “Mixtisque”. Més enllà de la seva faceta d’actor dramàtic, Albareda encarna un dels valors més sòlids i interessants de les arts visuals a la Catalunya interior. Allunyat dels circuïts mediàtics i endogàmics de l’art conceptual i performatiu, aquest pintor del Solsonès explora la fragilitat humana i la vivència del fet existencial amb una franquesa de traç i una fondària de concepte certament excepcionals.

El seu ofici reïx especialment en les sèries de rostres d’infants sobre fusta, on és capaç de copsar amb gran vivesa expressiva l’univers d’emocions  que atresoren els minyons retratats. En l’actual  mostra s’hi aplega una extensa col·lecció dedicada a audiències infantils de les obres shakespearianes (“OH!DIENCE·S”), on podem gaudir de tot un catàleg de registres expressius a través dels rostres de la mainada. També hi trobem una col·lecció dedicada a denunciar les praxis i estratègies comercials de l’actual mercat artístic (NEARED·S”), mitjançant una gran composició integrada per diferents llenços que reinterpreten motius dels grans mestres de la pintura, passats pel sedàs de la tinta roja. Una col·lecció de contingut gens innocent, intitulada “Revolta popular”, recrea alguns episodis dels aldarulls urbans viscuts a la capital catalana arrel del conflicte polític derivat del procés independentista, mentre que la quarta sèrie, “NAAT·S KIN GOLD”, defuig el garbuix del escenaris humans i s’abandona en la frondositat suculent i poètica de les arbredes. En total, més de mig centenar d’obres pulcrament exposades al Tatrau Teatre de Solsona.